VALÈNCIA. La Càtedra d'Anàlisi i Prospectiva de l'Audiovisual i el Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) al costat de l'àrea de Periodisme de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació van celebrar este dimarts 5 de desembre en la Sala d'actes una jornada sota el títol 'Els mitjans valencians davant el canvi de poder en les institucions', en la qual van participar diferents professionals de diferents empreses informatives.

Àlvar Peris, professor contractat doctor en el Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació i membre del CACV, va ser l'encarregat d'inaugurar la trobada, posant l'accent en la importància de la labor d'òrgans independents com el Consell de l'Audiovisual, encarregat de vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l'àmbit dels mitjans audiovisuals en la Comunitat Valenciana, així com pel compliment de la normativa vigent en matèria audiovisual i de publicitat.

A continuació, Peris va donar pas a la taula redona moderada pel professor associat de Periodisme i cap de Política a València Plaza, Ximo Aguar, en la qual van participar Héctor Esteban (Las Provincias), Raquel Pérez Ejerique (eldiario.es), Ana Durán (Cadena Ser) i Víctor Romero (El Confidencial).

Al llarg d'hora i mitja, els professionals van analitzar la situació actual dels mitjans valencians en relació als canvis de poder institucional esdevinguts després de les eleccions autonòmiques i locals del passat 28 de maig, a més d'establir comparacions respecte al comportament de les empreses informatives en la recta final de l'anterior govern, durant la campanya i després de l'entrada del nou executiu.

El ventall d'anàlisi va ser ampli: es va abordar des del canvi de paradigma en els mitjans de comunicació amb la crisi econòmica de 2007-08, on per a alguns dels intervinents els directors dels periòdics van començar a perdre influència respecte als gerents i responsables comercials; fins a la situació actual en la qual la fragmentació de les audiències, la dificultat de monetitzar continguts i la forta influència de les xarxes socials sotmeten a una major pressió als mitjans i canvien les rutines productives dels periodistes.

Els participants van comptar als assistents, en la seua gran majoria alumnes de 2n i 3r de Periodisme, diferents experiències en la seua relació amb els poders institucionals. Van compartir els “prejudicis” que a vegades pateixen els professionals per ser identificats des de les institucions amb la línia editorial del seu mitjà o com esta mateixa línia de l'empresa informativa contribueix a l'existència d'una major pressió per a publicar continguts favorables.

Els intervinents també van fer autocrítica respecte al treball dels periodistes en els mitjans de comunicació, ocupant una part interessant del debat la pròpia “autocensura” dels professionals en els seus mitjans. De la mateixa manera, es van abordar els reposicionaments editorials davant els períodes preelectorals i postelectorals, igual que l'enfortiment o sorgiment de mitjans més pròxims a un nou poder institucional quan hi ha un canvi de signe polític en les institucions.

En la recta final, es va obrir un torn de preguntes per als assistents on també es van comentar les particularitats de la professió periodística en l'actualitat així com la situació i condicions laborals en els mitjans de comunicació.