Logo de la Universitat de València Logo Càtedra d'Anàlisi i Prospectiva de l'Audiovisual (CAPA) Logo del portal

Equip

  •  
Tabla de personas
Foto Nom i cognoms Adreça + info Biografia
CALVO MIGUEL, DAFNE

CALVO MIGUEL, DAFNE

PDI-Ajudant Doctor/ACoordinador/a Curs

Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho S6 Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. de Blasco Ibáñez, 32, 46010 València, Valencia

51106 (D)

dafne.calvo@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Dafne Calvo és Doctora en Comunicació per la Universitat de Valladolid i actualment és Professora Ajudant a la Universitat de València, Espanya. Ha realitzat estades d'investigació en diversos centres d'investigació i ha sigut professora convidada en la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla, Mèxic. Ha participat en diversos projectes nacionals de R+D, en universitats com la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Ramón Lull i la Universitat Carles III de Madrid. Les seues investigacions han sigut finançades, entre altres, per la Fundació Banc Sabadell i l'Associació Universitària Iberoamericana de Postgrau. A més de la seua labor acadèmica, col·labora en diverses produccions periodístiques, trobades i esdeveniments de difusió. Els seus interessos d'investigació se centren en la participació política, la comunicació digital i la cultura lliure.
CANO ORON, LORENA

CANO ORON, LORENA

PDI-Prof. Permanent Laboral PplCoordinador/a Curs

Departamento de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28

51097

lorena.cano@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Lorena Cano-Orón és professora permanent laboral de l'àrea de periodisme de la Universitat de València. És doctora en Comunicació i Interculturalitat, amb menció internacional, per la Universitat de València (2019). En 2013 es va graduar com a estudiant de Comunicació Audiovisual, obtenint el Premi Extraordinari de Grau. Durant el curs 2012/2013 va ser becària de col·laboració del departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Ha realitzat el Màster de Recerca en Comunicació i Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014) i el Màster d'Interculturalitat, Comunicació i Estudis Europeus de la Universitat de València (2015). Entre 2015 i 2019 va estar contractada en la Universitat de València com a investigadora en formació a partir del programa FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Les seues línies de recerca estan orientades a l'estudi dels fluxos de continguts en les xarxes socials -en l'àmbit de la salut i en la comunicació política-, així com en l'estudi de la privacitat i els efectes de les noves tecnologies des d'una perspectiva tecnopolítica. És membre de dos equips de recerca estables (Mediaflows i ScienceFlows) i directora de la revista acadèmica Dígitos. Revista de Comunicación Digital.

Articles

  • Cano-Orón, L., & Gamir-Ríos, J. (2024). “Informativo matinal para ahorrar tiempo”. Un noticiario alternativo con fandom propio. Revista de Comunicación, 23(2), 17-34.

  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & García-Casas, D. (2024). Twitch’s Second Phase of Development: Analyzing Streamer Profiles and Content Trends That Boost Its Evolution into a Mass Media. Games and Culture, 0(0). DOI
  • Von-Polheim, P., Cano-Orón, L., & Vengut-Climent, E. (2023). Types of discourse disseminated by food influencers: Trends on Instagram in France, Germany, Italy, Spain, and the United Kingdom. Profesional De La información Information Professional, 32(6). DOI
  • Cano-Orón, L., Capelli, C., & Lalli, P. (2023). How Fact-Checkers Define and Apply “Objective Journalism”. Cases of Study of Italy and Spain. Tripodos, (54), 02. DOI
  • Cano-Orón, L., & Ruiz, C. (2023). Medicina complementaria y alternativa en Youtube: un estudio exploratorio de las comunidades de creadores de contenidos. Contratexto, (39), 215-241. DOI
  • Baviera, T.; Cano-Orón, L. & Calvo, D. (2023): Tailored Messages in the Feed? Political Microtargeting on Facebook during the 2019 General Elections in Spain. Journal of Political Marketing. DOI
  • Cano-Orón, L., & Lopera-Pareja, E. H. (2023). Media and Science Policy: Who Influences Whom Regarding Complementary and Alternative Medicines Regulation. The International Journal of Press/Politics,28(3) 691–713. DOI
  • Gamir-Ríos, J., & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional De La información, 31(5). DOI
  • Omena, J. J.; Cano-Orón, L.; Gobbo, B. & Flores, A. M. (2022). What are data sprints for?. Dígitos. Revista de Comunicación Digital, 8: 9-30. DOI
  • Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca. Journal of Communication, 24, 211-231. DOI
  • Calvo, D.; Cano-Orón, L. & Llorca- Abad, G. (2022). COVID-19 vaccine disinformation on YouTube: Analysis of a viewing network. Communication & Society, 35(2), 223-238. DOI
  • Gamir-Ríos, J; Cano-Orón, L.; Fenoll, V. & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): o caso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. DOI
  • Gamir-Ríos, J.; Cano-Orón, L. & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1),159-179. DOI
  • Cano-Orón, L.; Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Mestre-Pérez, R. (2021). Media crisis and disinformation: the participation of digital newspapers in the dissemination of a denialist hoax. Profesional de la información, 30(4), e300412. DOI
  • Díez-Garrido, M., Renedo Farpón, C., & Cano-Orón, L. (2021). La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram. Miguel Hernández Communication Journal, 12, 467-489. DOI
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2021). Global Spaces for Local Politics: An Exploratory Analysis of Facebook Ads in Spanish Election Campaigns. Social Sciences, 10(7), 271. DOI
  • Cano-Orón, L., Calvo, D., López García, G., & Baviera, T. (2021). Disinformation in Facebook Ads in the 2019 Spanish General Election Campaigns. Media and Communication, 9(1), 217-228. DOI
  • Lopera-Pareja, E. H., & Cano-Orón, L. (2021). Media’s portrayal of CAM: Exploring 40 years of narratives and meanings in public discourse. Journalism. DOI
  • Moreno-Castro, C., Vengut-Climent, E., Cano-Orón, L., & Mendoza-Poudereux, I. (2021). Exploratory study of the hoaxes spread via WhatsApp in Spain to prevent and/or cure COVID-19. Gaceta Sanitaria, 35(6), 534-541. DOI
  • Peris Blanes, À., López García, G., Cano-Orón, L., & Fenoll, V. (2020). Mediatización y mítines durante la campaña a las elecciones autonómicas valencianas de 2019: entre la «lógica mediática» y la «lógica política». Debats. Revista de cultura, poder i societat, 134(1), 53-70. Disponible aquí
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., & Esteban, A. (2020). Materiales y evaluación del nivel de alfabetización para el reconocimiento de bots sociales en contextos de desinformación política. Revista ICONO14 Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes, 18(2), 111-137. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Vengut-Climent, E., & Moreno-Castro, C. (2020). Mental health images on the Internet: A Facebook and digital media content analysis in Spanish. Revista Prisma Social, (29), 240-259. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. and Moreno-Castro, C. (2019). ‘The rise of skepticism in Spanish political and digital media contexts’. JCOM 18(03), A01. DOI
  • Cano-Orón, L. y Portalés-Oliva, M. (2019). Valoración y confianza de los espectadores de los programas de salud de TVE. Arbor, 195 (793): a520. DOI
  • Cano-Orón, L. (2019). A Twitter campaign against pseudoscience: The sceptical discourse on complementary therapies in Spain. Public Understanding of Science, 28(6), 679-695. DOI
  • Fenoll, V. y Cano-Orón, L. (2019). Communicative differences between emergent and traditional parties: An analysis of Facebook posts from Spain’s 2015 general election campaign. Zer, 24(46) 37-51. Disponible aquí
  • Cano-Orón, Lorena (2019). “Dr. Google, what can you tell me about homeopathy? Comparative study of the top10 websites in the United States, United Kingdom, France, Mexico and Spain”. El profesional de la información, v. 28, n. 2, e280213. Disponible en español aquí
  • Cano-Orón, L., Mendoza-Poudereux, I. y Moreno-Castro, C. (2018). Perfil sociodemográfico del usuario de la homeopatía en España. Atención Primaria, 51(8), 499-505. DOI
  • Zurbano-Berenguer, B., Cano-Orón, L. y Liberia Vayá, I. (2018). Gender Studies in Communication Research: A Longitudinal Analysis of Scientific Papers Published in Spanish Journals Indexed in the Journal Citation Reports (JCR) and the SCImago Journal Rank (SJR) (1988–2017). Journal of Research in Gender Studies 8(2): 169–200. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. y Llorca-Abad, G. (2018). La configuración invisible del espacio digital: el caso de Facebook. Observatorio (OBS*) Journal, 12(3): 106-121. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. y Moreno. C. (2017). Las terapias no convencionales en la campaña de las elecciones generales de 2015. Revista de Comunicación y Salud, 7, 29-47. Disponible aquí.
  • Peris Blanes, À.; Baviera Puig, T. y Cano-Orón, L. (2017). Political marketing through infotainment TV programs: content analysis and emotional response on Twitter. Textual and Visual Media, 10, 103-116.
  • Fenoll, V., Cano-Orón, L. (2017). Citizen engagement on Spanish political parties’ Facebook pages: Analysis of the 2015 electoral campaign comments. Communication & Society, 30(4), 131-145. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G. (2017). Análisis del discurso oficial de la casa real en Twitter durante el periodo de abdicación del Rey Juan Carlos I y la coronación de Felipe VI. Perspectivas de la Comunicación, 10 (1), 29-54. Disponible aquí
  • Baviera,T.; Peris, À. y Cano-Orón, L. (2019). Political candidates in infotainment programmes and their emotional effects on Twitter: an analysis of the 2015 Spanish general elections pre-campaign season. Contemporary Social Science, 14(1), 144-156 doi
  • Cano-Orón, Lorena; Portalés Oliva, Marta y Llorca-Abad, Germán (2017). La divulgación de salud en la televisión pública: el caso de RTVE en 2016. adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, nº14, pp. 201-228. Castellón: Asociación para el Desarrollo de la Comunicación adComunica y Universitat Jaume I. DOI: http://dx.doi. org/10.6035/2174-0992.2017.14.11
  • Cano-Orón, L. (2016). Correlación entre las búsquedas sobre terapias complementarias en Google y su uso por parte de la población española. Panace@, Vol. XVII, nº 44, 124-132.
  • López García, G., Cano-Orón, L. y Argilés Martínez, L. (2016). Circulación de los mensajes y establecimiento de la agenda en Twitter: el caso de las elecciones autonómicas de 2015 en la Comunidad Valenciana. Trípodos, 39, 163-183. Disponible aquí
  • Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2016). How Social Networks and Data Brokers trade with Private Data. Redes.com. Revista de estudios para el desarrollo social de la comunicación, 14, 84-103. Disponible aquí
  • Llorca-Abad, G. y Cano-Orón, L. (2015). Espacio y tiempo en el siglo XXI: velocidad, instantaneidad y su repercusión en la comunicación humana. ComHumanitas: Revista Científica de Comunicación, 6(1), 219-233. Disponible aquí
  • López García, G.; Gamir Ríos, J.; García Ull, F.; González Esteban, J.L.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. (2015) El debate sobre Europa en Twitter. Discursos y estrategias de los candidatos de las Elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, 170, 213-246. Disponible aquí
  • Cano-Orón, L. (2013). Redes sociales, una oportunidad ante la crisis. Estudio cualitativo sobre hábitos de uso de la comunicación digital. Faro, 17, 39-45. Disponible aquí

Capítols de llibre

  • Cano-Orón, L; Calvo, D; Mestre, R. i Meneu, M. (2023). La deconstrucción de la información: tipologías de desinformación en redes sociales. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 113-136). New York: Peter Lang (DOI).
  • Calvo, D; Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Dimensiones estructural, económica y pragmática de la crisis de la (des)información. En G. López García (Ed.). Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 49-72). New York: Peter Lang (DOI).
  • Llorca-Abad, G. i Cano-Orón, L. (2023). Lo studio della disinformazione nel campo della comunicazione. Uno sguardo d’insieme sulla sua evoluzione in Spagna. En F. Rizzuto y S. Vaccaro (eds.). Il giornalismo nell’era della disinformazione (pp.179-190). Milan: Mimesis Edizioni
  • Cano-Orón, L. i Llorca-Abad, G. (2022). Reconstruir la universidad: identificando problemas y soluciones de la investigación y de la docencia. En Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. y Cabrera, D. (Coords.). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias (pp.211-238). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació.
  • Díez-Garrido, M; Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2022). The Mirage of Truth: The Instrumentalization of Fact-Checking to Spread an Ideological Discourse. En D. Palau-Sampio; G. López García y L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 133-151). IGI Global. DOI: 10.4018/978-1-7998-8057-8.ch008
  • Cano-Orón, L; Renedo, C.; Díez-Garrido, M. i García-Ull, F. J. (2021). La campaña por mensajería instantánea: Uso de los partidos de WhatsApp y Telegram en las elecciones del 28A. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.193-214). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
  • Calvo, D.; Cano-Orón, L.; Llorca-Abad, G. i Gamir-Ríos, G. (2021). La campaña subterránea: sesgos informativos y noticias falsas. En G. López García y E. Campos Domínguez (eds.), Redes en campaña. Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp.105-122). Comunicación Social. ISBN: 978-84-17600-61-7
  • Llorca-Abad, G.; López-García, G. i Cano-Orón, L. (2021). Spanish Politicians Dealing with Fake News in the April 2019 General Election. En G. Lopez-Garcia; D. Palau-Sampio; B. Palomo; E. Campos-Dominguez y P. Masip (eds.), Politics of Disinformation (pp. 91-104). Wiley-Blackwell.
  • Cano-Orón, L. (2019). Aproximación al estado y discurso de las medicinas complementarias e integrativas en Estados Unidos y Canadá. En C. Moreno-Castro y L. Cano-Orón (coords.), Terapias alternativas en la esfera pública (pp. 53-70) . Madrid: Dextra Editorial.
  • López García, G.; Iglesias, M. i Cano-Orón, L. (2019). Cibermitjans valencians: continguts, estructura i activitat a les xarxes socials. En G. López García (ed.) La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisi i canvi (pp. 229-251). Valencia: Institució Alfons el Magnànim
  • Llopis Goig, R.; Agulló Calatayud, V.; Ariño Villarroya, A.; Cano-Orón, L.; Castelló Cogollos, R.; Hernández Dobón, F. J.; i López García, G. (2018). Consumo, Cultura y Ocio. En A. Ariño Villarroya (dir.) y P. García Pilán (coord.), La sociedad valenciana en transformación (1975-2025) (pp. 389-432). Valencia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia.
  • Gamir Ríos, J., Cano-Orón, L. i Calvo Miguel, D. (2017). «La campaña electoral de 2015 en cifras. La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 41-54. Barcelona: Editorial UOC.
  • Baviera Puig, T., García Ull, F. J. i Cano-Orón, L. (2017). «Twitter: ¿protagonismo vicario?». En López García, G. y Valera Ordaz, L. (eds.). Pantallas electorales. El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015, pp. 167-190. Barcelona: Editorial UOC.
  • Cano Orón, Lorena i Moreno Castro, Carolina(2016) “Las terapias no convencionales en los programas políticos y en los tuits publicados por los cabezas de lista de Ciudadanos, Podemos, PP, PSOE y Unidad Popular, durante la campaña de las Elecciones Generales de 2015”, en Blanco Castilla, E. y Teruel Rodríguez, L. (Eds.) (2016). Periodismo de Datos. Nuevas narrativas para el Periodismo Especializado, pp. 171-178.Disponible aquí

Llibres

  • Cano-Orón, L. i López-Meri, A. (2024). Introducción al uso de la IA en periodismo. Guía de referencias y modos de uso. Universitat de València. DOI
  • Calvo, D.; Llorca-Abad, G.; Cano-Orón, L. i Cabrera, D. (2022). Academia (des)acelerada. Encierros, entusiasmos y epidemias. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació. ISBN 978-84-124136-2-5. Disponible aquí
  • Calvo, D. i Cano-Orón, L. (2021). Investigación social libre. Herramientas libres para las Ciencias Sociales. Valencia: Interferencias/Mediaflows. ISBN 978-84-120432-8-0 Disponible aquí
  • Moreno Castro, C. i Cano-Orón, L. (Coords.). (2019). Terapias alternativas en la esfera pública. Madrid: Dextra. ISBN:978-84-17946-04
  • Cano-Orón, L. i Moreno Castro, C. (2019). Construcción periodística de la salud mental y actitud de los españoles en la búsqueda y producción de información digital. Valencia: Federació Salut Mental Comunitat Valenciana. ISBN: 978-84-949959-4-1
CARRATALA SIMON, FRANCISCO ADOLFO

CARRATALA SIMON, FRANCISCO ADOLFO

PDI-Titular d'UniversitatDirector/a de Departament

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València

51100

adolfo.carratala@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Adolfo Carratalá és llicenciat (2007) i doctor en Periodisme (2012, Premi Extraordinari) per la Universitat de València (UV). Actualment treballa com a Professor Titular de Periodisme a la Universitat de València, on imparteix les assignatures Teoria i història del periodisme, Teories de la Comunicació i Periodisme de Societat i Cultura. Prèviament, ha treballat com a professor associat en el Grau en Comunicació de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i com a investigador postdoctoral a la Universidad Rey Juan Carlos (URJC). La seua tesi doctoral, en la qual analitza la cobertura periodística sobre la controvèrsia al voltant de la implantació de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, va obtenir el Premi Llorenç Gomis de la Societat Espanyola de Periodística en 2013. Carratalá ha publicat més d'una vintena d'articles científics en revistes indexades com El Profesional de la Información, Revista Latina de Comunicación Social o Communication & Society. A més a més, ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals tant a Espanya com al Regne Unit, Polònia i Portugal. Durant els seus anys d'investigació predoctoral, Adolfo Carratalá va realitzar estades a la University of Glasgow (UK) i al Boston College (EUA). Les seues principals línies de recerca són discurs periodístic i acció col·lectiva, representació mediàtica de minories socials i enquadraments periodístics i conflicte.
FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

FENOLL TOME, FRANCISCO VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/ACoordinador/a de MobilitatCoordinador/a Curs

Universidad de Valencia. Dpto. de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Av. Blasco Ibáñez 32, planta 5ª. 46010 Valencia

(9639) 83029

vicente.fenoll@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Vicente Fenoll és doctor en Comunicació (2015) per la Universitat de València, on exerceix com a professor al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació des del 2014. Té una àmplia experiència professional en informatius de televisió i en campanyes electorals. És membre dels grups de recerca MediaFlows (www.mediaflows.es) i DigiWorld (https://digidemo.ifkw.lmu.de/camfors). Els seus interessos de recerca són el populisme, els mitjans socials i la comunicació política. Ha estat investigador visitant a diverses universitats americanes i europees. És autor de nombrosos capítols de llibres i articles a diverses revistes científiques i és coeditor del llibre Campaigning on Facebook: Digital Communication Strategies in Europe (2021, Palgrave Macmillan).
GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

GAMIR RIOS, JOSE VICENTE

PDI-Ajudant Doctor/AResponsables de Gestio AcademicaCoordinador/a Titulacio de Grau

(9633) 95048

jose.gamir@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 2005) i Periodisme (UV, 2007). Doctor en Comunicació (UV, 2016) amb Premi Extraordinari.

Professor Ajudant Doctor en el Departament de Teories dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, amb docència en el Grau de Comunicació Audiovisual, en el Màster Universitari en Continguts i Formats Audiovisuals, i en el Màster Universitari en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement.

Coordinador de la unitat docent de Comunicació Audiovisual i Publicitat, i del Grau en Comunicació Audiovisual.

Membre del grup interuniversitari de R+D Mediaflows.

Principals línies d'investigació: comunicació política, estructura de la comunicació, desinformació i nous mitjans audiovisuals i/o multimèdia.

Articles:

  • Palau-Sampio, D., Mukhortikova, T., Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2025). Intereses informativos y calidad: Preferencias y percepción de la audiencia en España. Revista Latina de Comunicación Social, (83), 1–23. https://doi.org/10.4185/rlcs-2025-2374 
  • Fenoll, V., Gamir-Ríos, J., & Alonso-del-Barrio, E. (2024). Política, ideología, populismo y desinformación. La verificación de la comunicación política de los partidos españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 30(4), 843-856. https://doi.org/10.5209/emp.96629
  • Fenoll, V., Alonso-del-Barrio, E., & Gamir-Ríos, J. (2024). Anti- and pro-environmental disinformation: Fact-checking Spanish political parties’ discourse. Observatorio (OBS*), 18(6), 85-103. https://doi.org/10.15847/obsOBS18520242582
  • Cano-Orón, L., & Gamir-Ríos, J. (2024). “Informativo matinal para ahorrar tiempo”: Un noticiario alternativo con fandom propio. Revista de Comunicación, 23(2), 17–34. https://doi.org/10.26441/RC23.2-2024-3488
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & García-Casas, D. (2024). Twitch’s Second Phase of Development: Analyzing Streamer Profiles and Content Trends That Boost Its Evolution into a Mass Media. Games and Culture, 0(0). https://doi.org/10.1177/15554120241257030 
  • Lava-Santos, D., Gamir-Ríos, J., & Llorca-Abad, G. (2023). Crude, anonymous, partisan, sectorial and anti-elitist: Electoral disinformation in Spain (2019-2022). Profesional de la Información, 32(5), e320506. https://doi.org/10.3145/epi.2023.sep.06
  • Estrada-Garcia, S., & Gamir-Ríos, J. (2023). Soft news in original videos. Adaptation to TikTok of the main Spanish online media. Profesional de la Información, 32(2), e320222. https://doi.org/10.3145/epi.2023.mar.22
  • Malquín-Robles, A., & Gamir-Ríos, J. (2023). Desinformación y sexismo digital. El feminismo y su agenda como objeto de engaño en español. ICONO 14. Revista Científica de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 21(1). https://doi.org/10.7195/ri14.v21i1.1963
  • Llorca-Abad, G., & Gamir Ríos, J. (2023). La sociedad de las turbas, la sociedad de la incomunicación. InMediaciones de la Comunicación, 18(1), 43-65. https://doi.org/10.18861/ic.2023.18.1.3303
  • Gamir-Ríos, J., & Lava-Santos, D. (2022). Desinformación sobre historia, memoria democrática y simbología del Estado en redes sociales. Estudio de los bulos desmentidos por los fact-checkers españoles. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 28(4), 777-788. https://dx.doi.org/10.5209/esmp.82846
  • Gamir-Ríos, J. & Ibáñez-Cuquerella, M. (2022). Fascist Heroes’ vs. progressive policies and political correctness. Agenda and framing of the Spanish Alt-lite micro-celebrities on YouTube. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies, 14(2), 189-206. https://doi.org/10.1386/cjcs_00068_1
  • Gamir-Ríos, J. & Cano-Orón, L. (2022). Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization and commercial logic. Profesional de la Información, 31(5), e310505. https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.05 
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Evolución de la desinformación sobre COVID-19 en Argentina a través de los desmentidos del verificador Chequeado. Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación, (161), 57-72. https://doi.org/10.18682/cdc.vi161.6978
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Baviera, T. (2022). Análisis del aumento de seguidores y de la presencia multiplataforma de la clase política en Facebook, Twitter e Instagram en campañas electorales (2011-2019). Fonseca, Journal of Communication, (24), 211–231. https://doi.org/10.14201/fjc.28295  
  • Tarullo, R. & Gamir-Ríos, J. (2022). Asustar para desestabilizar: desinformación sobre la COVID-19 en Argentina y España. Cuadernos.info, (52), 47–68. https://doi.org/10.7764/cdi.52.42915  
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Características de la desinformación en redes sociales. Estudio comparado de los engaños desmentidos en Argentina y España durante 2020. Contratexto, (37), 201-226. https://doi.org/10.26439/contratexto2022.n037.5343
  • Gamir-Ríos, J. & Sánchez-Castillo, S. (2022). The political irruption of short video: Is TikTok a new window for Spanish parties? Communication & Society, 35(2), 37-52. https://doi.org/10.15581/003.35.2.37-52
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2022). Evolución de la comunicación política digital (2011-2019): Ocaso de los blogs, declive de Facebook, generalización de Twitter y popularización de Instagram. Observatorio (OBS*) Journal, 16(1), 90-115. https://doi.org/10.15847/obsOBS16120221879
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Lava-Santos, D. (2022). De la localización a la movilización. Evolución del uso electoral de Instagram en España de 2015 a 2019. Revista de Comunicación, 21(1), 159–179. https://doi.org/10.26441/RC21.1-2022-A8
  • Gamir-Ríos, J., Pop, A.-I., López-García, G., Llorca-Abad, G., & Fenoll, V. (2022). Unidireccionalidad, promoción partidista y polarización. Actividad en Twitter de los candidatos a la presidencia del Gobierno de España en las elecciones generales de 2019. Profesional de la Información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.03
  • Gamir-Ríos, J. & Tarullo, R. (2022). Predominio de las cheapfakes en redes sociales. Complejidad técnica y funciones textuales de la desinformación desmentida en Argentina durante 2020. AdComunica, (23), 97-118. https://doi.org/10.6035/adcomunica.6299
  • Gamir-Ríos, J., Tarullo, R., & Ibáñez-Cuquerella, M. (2021). Multimodal disinformation about the otherness on the internet: The spread of racist, xenophobic and Islamophobic fake news in 2020. Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, (64), 49-64. https://doi.org/10.5565/rev/analisi.3398  
  • Gamir-Ríos, J. (2021). El uso político de Facebook en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Revista Dígitos, (7), 211-227. http://dx.doi.org/10.7203/rd.v1i7.218
  • Gamir-Ríos, J. (2020). La transmisión digital de las agendas políticas en las Elecciones Locales de 2015 de la ciudad de Valencia. Revista de Comunicación Política, (2), 55−79. https://doi.org/10.29105/rcp2-3  
  • Gamir-Ríos, J. (2019). El uso político de Twitter en la campaña de las Elecciones Locales de 2015 en la ciudad de València. Miguel Hernández Communication Journal, (11), 35-54. https://doi.org/10.21134/mhcj.v11i0.329
  • Gamir-Ríos, J. (2016). Blogs, Facebook y Twitter en las Elecciones Generales de 2011: Estudio cuantitativo del uso de la web 2.0 por parte de los cabezas de lista del PP y del PSOE. Revista Dígitos, (2), 101-120. https://revistadigitos.com/index.php/digitos/article/view/53
  • López-García, G., Gamir-Ríos, J., García-Ull, F. J., Llorca-Abad, G., Cano-Orón, L., & González-Esteban, J. L. (2015). El debate sobre Europa en Twitter: Discursos y estrategias de los candidatos de las elecciones al Parlamento Europeo de 2014 en España. Revista de Estudios Políticos, (170), 213-246. http://dx.doi.org/10.18042/cepc/rep.170.07
  • Valera-Ordaz, L., Gamir-Ríos, J., & López-García, G. (2015). La blogosfera política española en las Elecciones Generales 2011: Una comparación entre blogs de candidatos, periodistas y ciudadanos. Doxa Comunicación, (21), 79-11. https://revistascientificas.uspceu.com/doxacomunicacion/article/view/771
  • Gamir-Ríos, J. (2006). Poder político y estructura mediática: La comunicación en la Comunidad Valenciana durante la presidencia de Eduardo Zaplana (1995-2002). Aposta Digital, (23). http://www.apostadigital.com/revistav3/hemeroteca/gamir.pdf

Llibres:

  • López-García, G., Gamir Ríos, J., & Valera Ordaz, L. (2018). Comunicación política: teorías y enfoques. Editorial Síntesis.

Capítols:

  • Gamir-Ríos, J., & Tarullo, R. (2023). Conspiranoia y negacionismo, síntomas de la infodemia. En A. Carratalà, M. Iranzo-Cabrera & G. López-García (eds.), De la desinformación a la conspiración: política y comunicación ante un escenario mediático híbrido (pp. 217-235). Tirant Humanidades.
  • Fenoll, V., & Gamir-Ríos, J. (2023). Mentiras, ideología y medios sociales. Topografía de la desinformación en la comunicación política digital. En G. López-García (ed.), Ecología de la desinformación y su impacto en el espacio público (pp. 137-155). Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20308
  • López-García, G., Llorca-Abad, G., Fenoll, V., Pop, A. I., & Gamir-Ríos, J. (2022). Europe and Euroscepticism on Twitter During the 2019 European Parliament Elections: An Analysis of the Spanish Candidates. En D. Palau-Sampio, G. López-García, & L. Iannelli (eds.), Contemporary Politics, Communication, and the Impact on Democracy (pp. 171-185). IGI Global. https://doi.org/10.4018/978-1-7998-8057-8.ch010
  • López-García, G., Fenoll, V., Llorca-Abad, G., Gamir-Ríos, J., & Pop, A. I. (2021). Los debates de las elecciones generales de abril y noviembre de 2019: Discursos políticos y mediáticos. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 41-60). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J., Fenoll, V., & Iranzo-Cabrera, M. (2021). Las cifras de la cibercampaña de las Elecciones Generales de abril de 2019. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 83-104). Comunicación Social.
  • Calvo, D., Cano-Orón, L., Llorca-Abad, G., & Gamir-Ríos, J. (2021). La campaña subterránea: Sesgos informativos y noticias falsas. En G. López-García & E. Campos-Domínguez, Redes en campaña: Liderazgos y mensajes en las elecciones de 2019 (pp. 105-122). Comunicación Social.
  • Gamir-Ríos, J. (2019). Los medios valencianos en el contexto español. En G. López-García (ed.), La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): Crisis y cambio (pp. 47-66). Institució Alfons el Magnànim.
  • Gamir-Ríos, J., Cano-Orón, L., & Calvo, D. (2017). La campaña electoral de 2015 en cifras: La presencia en la blogosfera, Facebook y Twitter de los cabezas de lista provinciales de PP, PSOE, Podemos y Ciudadanos. En G. López-García & L. Valera-Ordaz (eds.), Pantallas electorales: El discurso de partidos, medios y ciudadanos en la campaña de 2015 (pp. 41-58). Editorial UOC.
  • López-García, G. & Gamir-Ríos, J. (2011). Los medios españoles en la campaña de 2008. En G. López-García (ed.), Política binaria y SPAM electoral. Elecciones Generales 2008: nuevas herramientas, viejas actitudes. (pp. 89-114). Tirant lo Blanch.
  • Bernardo-Paniagua, J. M., Gamir-Ríos, J., & Martínez-Sanchis, F. (2010). La comunicación en la Comunidad Valenciana y su contexto. En G. López-García (ed.), El ecosistema comunicativo valenciano: Características y tendencias de la primera década del siglo XXI (pp. 35-54). Tirant lo Blanch.
IRANZO CABRERA, MARIA

IRANZO CABRERA, MARIA

PDI-Ajudant Doctor/AResponsables de Gestio AcademicaCoordinador/a Titulacio de Grau

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Av/ Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València

25806

maria.iranzo-cabrera@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Maria Iranzo-Cabrera és llicenciada en Periodisme (2005, Premi Extraordinari i Premi Nacional Fi de Carrera) i doctora en Comunicació Interdisciplinària (2014, Premi Extraordinari) per la Universitat de València. Actualment treballa com a professora de Periodisme, impartint l'assignatura Periodisme Multimèdia. Tutoritza Treballs de Final de Grau, especialment vinculats a la modalitat audiovisual i multimèdia. També és membre de l'equip docent del Màster en Nous Periodismes, Comunicació Política i Societat del Coneixement com a especialista en periodisme i gènere. Des de setembre de 2022 és la coordinadora del Grau en Periodisme i responsable de la Unitat Docent.

Pel que respecta a la investigació, la seua tesi s'emmarca en el periodisme satíric. La revista satírica El Papus (1973-1987). Contrapoder comunicativo en la Transición política española. El tratamiento informativo crítico y popular de la Transición española analitza la contribució d'aquest setmanari d'humor polític a la percepció del trànsit a la democràcia a Espanya. La recerca, desenvolupada en el si del grup d'I+D Gricohusa, ha sigut reconeguda amb l'I Premi Internacional d'Investigació Doctoral de l'Associació d'Historiadors de la Comunicació i el Premi Lorenzo Gomis (accèssit). Fruit d'aquest treball, és la monografia El Papus (1973-1097). Contrapoder informativo en la Transición española (2023).

Actualment, com a membre del grup d'I+D+i Mediaflows, les seues línies d'investigació s'inscriuen en l'àmbit de la qualitat periodística, l'autorregulació i la perspectiva de gènere, així com en l'estudi del ciberactivisme feminista. Al respecte, ha publicat en revistes científiques indexades i assistit a congressos nacionals i internacionals.

I pel que fa a a la seua experiència com a periodista, suma 16 anys treballant com a redactora en mitjans de comunicació autonòmics i estatals (Europa Press, Antena 3 TV, Radiotelevisió Valenciana, Tele5, Cuatro, Valencia Plaza). També ha exercit com a gestora de continguts web per a diverses marques i com a responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic Universitat de València.
MARQUEZ MARTINEZ, LUCIA

MARQUEZ MARTINEZ, LUCIA

PI-Invest Formacio Predoc Ministeri

lucia.marquez@uv.es
Fitxa personal
MENEU BORJA, MARTA

MENEU BORJA, MARTA

Alumn.-Servei de Formacio PermanentDoctorand.

Despatx 16 Departament Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació. Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Universitat de València

marmebor@alumni.uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Graduada en Periodisme per la Universitat de València (2021, Premi extraordinari) i màster en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar fent tasques d'investigació al Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació (UV) mitjançant una beca de col·laboració del ministeri. En l'actualitat, investiga en comunicació, joventut i cultura digital gràcies a una beca FPU, també del ministeri, i amb codirecció entre la Universitat de València i la Universitat de Barcelona.

Prèviament ha treballat en comunicació política i cultural. Ha estat responsable de festivals literaris, ha gestionat les xarxes del grup La Fúmiga, ha participat a programes d'À Punt i 3cat i ha estat columnista en diversos diaris. A més a més, gestiona diversos projectes propis encabits a l'espai digital com el canal de booktube laprestatgeria (a Youtube des de 2017) o el podcast GenZ deparkineo. És l'autora d'El senyal (Bromera, 2019).
PALAU SAMPIO, MARIA DOLORES

PALAU SAMPIO, MARIA DOLORES

PDI-Titular d'UniversitatResponsables de Gestio AcademicaCoordinador/a Titulacio de Grau

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Avinguda Blasco Ibáñez, 32, planta 5a 46010 València 963 86 41 00

25872 (I)

dolors.palau@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Dolors Palau Sampio és llicenciada i doctora en Periodisme (2008, Premi Extraordinari) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Titular de Periodisme a la Universitat de València, està vinculada com a docent a aquesta universitat des de la posada en marxa de la llicenciatura, l’any 2000. Ha treballat com a redactora del diari Levante-EMV durant nou anys. Les seues línies de recerca se centren en la qualitat i la deontologia periodística, el periodisme narratiu i digital, i l’anàlisi del discurs mediàtic. Ha realitzat estades d’investigació en França, Regne Unit, Alemanya, Portugal, Xile, Argentina i Perú. Ha publicat més de quaranta articles en revistes indexades, entre d’altres El Profesional de la Información, Communication & Society, Comunicar, International Journal Of Communication o Journal of Communication Inquiry. Autora del llibre Els estils periodístics. Maneres de veure i construir la realitat (2005), compta amb més de trenta capítols de llibre i ha presentat prop de 120 comunicacions a congressos, bona part d’ells internacionals, entre d’altres a Regne Unit, Canadà, Finlàndia, Suïssa, Àustria o Txèquia. 
VALERA ORDAZ, LIDIA

VALERA ORDAZ, LIDIA

PDI-Titular d'UniversitatCoordinador/a de Mobilitat

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación Dpto. Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación, Despacho 28

96 386 42 64 (D)

lidia.valera@uv.es
Fitxa personal
 Biografia
 

Lidia Valera Ordaz és Doctora en Comunicació (Premi Extraordinari, 2014), Especialista en Tècniques de Recerca Social i Anàlisi de Dades (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015), Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració (UNED, 2017) i Llicenciada en Periodisme (Universitat de València, 2009). Actualment treballa com a Professora Titular de Periodisme en la Universitat de València, després d'haver estat Professora Ajudant Doctor en la Universitat de Valladolid i després de gaudir d'un contracte de recerca postdoctoral entre la Universitat de València i Suffolk University (Boston, USA), finançat per la Generalitat Valenciana. Les seves línies de recerca s'inscriuen en la cruïlla entre la ciència de la comunicació i la ciència política, amb un especial interès en la construcció del discurs mediàtic i públic, l'esfera pública digital, i la sociologia del consum mediàtic en sentit ampli. És membre de dos grups estables de recerca: Grup de Recerca Mediaflows (https://mediaflows.es/es) i Media Research and Action Project (https://www.mrap.info/). Ha publicat més de trenta articles en revistes científiques i assistit a més d'una trentena conferències nacionals i internacionals. També ha participat en nombrosos projectes de recerca finançats pel Pla Nacional de R+D; realitzat estades de recerca en centres d'Itàlia, França, Suècia i els Estats Units (Institut d'Etudes Avancées de Paris, Suffolk University, Sciences-Po, Boston College, Università degli Studi di Milano, Swedish Collegium for Advanced Study i Université Paris 8); i impartit docència en el Grau de Periodisme de la Universitat de Valladolid, el Grau i la Llicenciatura de Periodisme de la Universitat de València, així com en el Màster en Màrqueting Polític de la Universitat Catòlica de València.