El benestar i l’ètica constitueixen dos pilars fonamentals en la pràctica dels serveis socials. Aquesta disciplina, requereix una implicació emocional significativa per part de les professionals, exigeix no només una comprensió tècnica, sinó també un profund compromís amb els valors ètics que guien l'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. La relació entre benestar i ètica és indissociable, ja que el benestar de les professionals afecta directament la qualitat de l'atenció que poden oferir, mentre que una pràctica ètica reforça el sentit de realització personal i professional.