Els professors Francisco Ruíz i Patricio Villafañe han dirigit el TFM amb títol "Caracterització del sistema microbialític de la llacuna Carachi Pampa (Catamarca, l'Argentina): Un enfocament geoespacial per a la determinació del potencial astrobiològic"

ANÀLISI INICIAL DEL POTENCIAL DELS SISTEMES MICROBIANS ANDINS COM A ANÀLEGS TERRESTRES PER A LA CERCA DE VIDA EN MART

En el marc del Màster interuniversitari en Paleontologia Aplicada de les universitats de València (UV) i Alacant (UA), el dia 13/05/2024 ha sigut defés el TFM amb títol: “Caracterització del sistema microbialític de la llacuna Carachi Pampa (Catamarca, l'Argentina): Un enfocament geoespacial per a la determinació del potencial astrobiològic” per part de l'alumna Mónica Segarra Pérez.

Els carbonats microbians són minerals carbonàtics, la formació dels quals és impulsada per l'activitat metabòlica de microorganismes (Dupraz et al., 2009a; Riding, 2000). La precipitació in situ de carbonat induïda biològicament és un dels processos responsables de la creació de les estructures organosedimentaries conegudes com "microbialitos" (Burne i Moore, 1987). Estes comunitats microbianes bentòniques han sigut presents en el nostre planeta durant aproximadament 3.600 milions d'anys i van dominar durant el 80% de la història de la Terra (Schopf, 1996). A causa de la seua antiguitat en el registre geològic i la seua contribució al desenvolupament i evolució dels oceans, l'atmosfera i la vida en la Terra, els microbialitos i els carbonats microbians són temes recurrents en els debats sobre l'origen de la vida en el nostre planeta i en l'elaboració d'estratègies per a detectar vida en cossos rocosos com Mart (Bianciardi et al., 2014; Blanco et al., 2014; Marshall i Cestari, 2015).

La investigació dirigida per Mónica Segarra se centra en caracteritzar l'entorn deposicional del sistema microbialítico Holocé de Laguna Carachi Pampa, situat als Andes Centrals de l'Argentina. Este estudi té com a objectiu avaluar el potencial d'este sistema com un anàleg terrestre dels entorns marcians rellevants per a la detecció de vida. Per a aconseguir-ho, s'utilitzen dades provinents de diverses fonts, com la cartografia geològica i sensors remots, els quals són processats mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG). La comparació entre els resultats de Laguna Carachi Pampa i el registre geològic del Cràter Jezero en Mart proporciona informació essencial per a començar a comprendre la naturalesa dels depòsits carbonátics identificats en este cràter marcià.