Els estudiants assenyalats en altres perfils d'accés, als quals la Comissió Acadèmica de Doctorat indique la necessitat de formació complementària, cursarà en el primer curs del programa de doctorat fins a un màxim de 20 crèdits dels següents complements formatius oferits en el màster en Ètica i Democràcia de la Universitat de València i de la Universitat Jaume I de Castelló:
Assignatures :
Assignatura: 42994 Teories de la ciutadania i de la democràcia (5 crèdits)
Continguts:
-Cap a un concepte adequat de ciutadania.
-Les tradicions republicanes.
-Les tradicions liberals.
- Les tradicions comunitàries.
-Dimensions de la ciutadania.
-Són els animals membres de la comunitat política?
- Models de democràcia.
-Configuració d'una ciutadania democràtica.
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar des d'un coneixement profund sobre els trets d'una ciutadania democràtica i sobre les formes d'organització política que han vingut oferint-se des de les diverses tradicions filosòfiques, especialment la democràtica.
-Desenvolupar les competències que permeten implementar aquests trets en la vida quotidiana.
Assignatura: 42996 Ètica, retòrica i política (5 crèdits)
Continguts:
-Els elements essencials del discurs d'Aristòtil sobre la retòrica.
-Ètica i retòrica: deliberació, prudència, virtut.
-Ètica i filosofia política: home i ciutadà.
-Hobbes i la ruptura amb el model retòric: les seues conseqüències.
-Rousseau i el consens democràtic com a pedra angular de la moralitat.
-El desenvolupament de les teories del consens.
-La "nouvelle rhétorique”: l'acostament de la filosofia moral i la literatura.
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar sobre la naturalesa i el sentit de la filosofia moral, especialment de nocions tan importants en la seua història com “caràcter”, “emoció”, “persuasió”, “argumentació”, “raons”, “prudència”, etc., totes elles en relació estreta amb la retòrica.
-Comprendre la molt especial relació entre filosofia moral, retòrica i literatura, i encoratjar al seu cultiu.
Assignatura: 42995 Hermenèutica crítica: de Nietzsche a Ortega y Gasset (5 crèdits)
Continguts:
-La institucionalització de la contranaturalesa
-La degeneració de l'home en "animal de ramat" i "home-massa"
-La transvaloració dels valors: "la gran política"
-La metàfora del superhome
-L'últim home i els límits de la democràcia liberal
Resultats d'aprenentatge:
En finalitzar el procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Aprofundir en un dels temes més rellevants d'ètica i filosofia política, el del mètode filosòfic que obri l'hermenèutica contemporània.
-Conéixer la decisiva transformació hermenèutica de la filosofia pràctica i la seua contribució a una modernitat substantiva i experiencial.
-Reflexionar sobre si ha triomfat o fracassat la cultura occidental i les seues institucions, si s'ha produït un progrés històric i quin tipus d'ésser humà s'amaga després dels processos modernitzadors.
-Indagar, aplicant la perspectiva hermenèutica, si és satisfactòria la democràcia liberal, quins valors la fan possible i quins són els límits del vigent sistema polític i econòmic.
Assignatura: 42997 Ciutadania cosmopolita i desenvolupament humà (5 crèdits)
Continguts:
-Comunitarisme republicà, ciutadania cosmopolita i desenvolupament humà.
-Límits de l'individualisme.
-Models de participació política
-La idea de ciutadania
-Democràcia Deliberativa enfront de Democràcia antagonista.
-Influència de la desigualtat de recursos en el procés deliberatiu.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Dilucidar si el comunitarisme republicà i la democràcia deliberativa són models de vida política capaces de superar les limitacions i debilitats dels actuals models liberal procedimentals.
-Deliberar sobre els canvis que han de produir-se en la vida ordinària per a fer efectiu el desenvolupament humà.
-Analitzar el fenomen de la “raó d'Estat” des d'una perspectiva genètica i crítica.
-Reconstruir històric-críticament les interpretacions sobre la doctrina de la “Raó d'Estat”
-Reflexionar sobre la justificació o les justificacions que des de diversos àmbits (ètic, polític i jurídic) poden argumentar-se sobre l'existència o persistència de la “Raó d'Estat” en societats democràtiques.
-Fonamentar els drets humans en la dignitat humana i els valors superiors.
Assignatura: 43000 Teoria crítica i Habermas: ètica, política i economia (5 crèdits)
Continguts:
-La Teoria Crítica des de l'Escola de Frankfurt
-L'estructura de la raó pràctica: ètica, política i economia
-El desenvolupament de l'obra de Habermas: el gir pragmàtic
-Models de democràcia: la democràcia deliberativa
-El concepte de societat civil: societat civil global
-Un model radical de societat civil.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Relacionar els conceptes d'ètica, democràcia i societat civil, des d'una perspectiva crítica. Partint d'un model de democràcia deliberativa en comparació amb altres models de democràcia actualment vigents.
Assignatura: 43003 Educació per a una ciutadania activa (5 crèdits)
Continguts:
-La dimensió moral de la persona i l'educació per a la ciutadania.
- L'educació ètic-cívica des de diferents perspectives ètiques.
-Les dimensions de la ciutadania i el seu vessant educatiu.
-L'actualitat d'educar en valors en l'ensenyament primari, secundària i universitària.
-Educar per a la felicitat, educar en la justícia.
-El repte de l'educació intercultural.
-L'educació per a la pau i la resolució de conflictes.
-Ciutadania activa i models de participació.
-Educar en la solidaritat i en la gratuïtat: l'aprenentatge servei i el voluntariat.
-Educació emocional en el marc de la raó cordial.
-Diversos programes d'educació moral.
-El contracte moral del professorat i l'ètica docent.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Reflexionar sobre quines concepcions educatives ens poden ajudar a desenvolupar una ciutadania activa i interessada a potenciar cadascuna de les seues dimensions: política, social, econòmica, civil, intercultural i cosmopolita.
-Reflexionar sobre un mètode renovat d'educació liberal que contribuïsca al desenvolupament de les nostres habilitats intel·lectuals i pràctiques i que ens proporcione pautes per a comprendre realitats socials controvertides, cultivar el judici intel·lectual i ètic, l'empatia i la responsabilitat social, fomentant un aprenentatge integral i la construcció de la identitat personal.
Assignatura: 43009 Ètica ecològica (5 crèdits)
Continguts:
PART 1: L'ÀMBIT DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Introducció a l'ètica ecològica: definició, fonaments i aplicacions.
-Principals problemes ètics que afecten el medi ambient.
-Principals problemes ètics en la relació de l'ésser humà amb els animals.
-Declaracions internacionals sobre els drets de la Terra i dels animals.
PART 2: TEORIES DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Conceptualització de la crisi ecològica.
-Fonaments de l'antropocentrisme.
-Fonaments del fisiocentrisme (pathocentrisme, biocentrisme i ecocentrisme).
-El desenvolupament sostenible i l'ètica del consum.
PART 3: APLICACIONS DE L'ÈTICA ECOLÒGICA.
-Política i ecologia.
-Economia i ecologia.
-Empreses i ecologia.
-Professions i ecologia.
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Identificar els principals problemes ètics que aborda l'ètica ecològica, estudiant en quin grau l'acció humana està danyant el medi ambient o als animals.
-Analitzar les diferents teories ètiques des de les quals s'ofereixen fonaments per a afrontar aquests problemes, mostrant de mode especial les diferències entre l'antropocentrisme i el fisiocentrisme.
-Avaluar èticament les aportacions dels sabers científics i tecnològics per a la humanitat i la naturalesa en el seu conjunt.
Assignatura: 43011 Bioètica i Biopolítica (5 crèdits)
Continguts:
-Ètica i Bioètica: dels principis a les responsabilitats
-Paradigmes de Bioètica: és possible una Bioètica Europea?
-L'absència de la Bioètica en les Teories de la Democràcia
- La Bioètica en les agenda de la deliberació pública
-El futur de la naturalesa humana: fronteres del curar, cuidar i criar
-Teories ètiques sobre “salut pública”: despotisme paternalista o justícia social?
Resultats d'aprenentatge:
Després del procés d'ensenyament-aprenentatge, l'alumne serà capaç de:
-Conéixer la gènesi, el desenvolupament i les funcions de la bioètica en una societat democràtica.
-Analitzar el valor i la importància de la bioètica en els espais públics de deliberació democràtica.
-Dirigir, gestionar i administrar amb responsabilitat els comités d'ètica en els seus diferents nivells.
Activitats formatives comunes a totes les assignatures :
Classes teòriques presencials
Resolució individual o en grup de problemes i/o casos pràctics
Cerca, revisió i estudi de materials bibliogràfics
Tutories individuals
Elaboració i presentació del treball
Seminari, Cicles de conferències, tallers específics
