Cap dona de l'Edat Moderna ha sigut tan maltractada per la història com Lucrècia Borja, filla del papa valencià Alexandre VI.

El retrat que ha calat en l'imaginari popular és el d'una llibertina, incestuosa i mare malvada que enverinava als seus amants una vegada satisfeta la seua passió. Aquesta imatge tan infamant i allunyada de la realitat històrica es deu en gran part a l'escriptor francés *Victor Hugo i el seu drama romàntic Lucrècia Borja, que va inspirar l'òpera del mateix títol de *Donizzeti. L'impacte de totes dues obres sobre el públic va ser enorme i va penetrar de tal manera que el nom de Lucrècia Borja continua sent sinònim de depravació.

ISABEL BARCELÓ CHICO, Saix (Alacant) és Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Fins al moment de la seua jubilació, ha treballat com a responsable de l'inventari i control dels fons historicoartístics de Patrimoni Històric-Cultural de l'Ajuntament de València.

La seua tasca literària està orientada a recuperar i dignificar la memòria de les dones.

La seua obra Lucrècia Borja (1480-1519) va ser finalista també del Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana de 2019 i ha aconseguit ja la seua 5a edició. Aquesta obra ha sigut traduïda a l'italià i presentada a les ciutats italianes de Ferrara i Pésaro.