Sota el lema ‘Avaritia omnium malorum radix’ (‘L’origen de tots els mals és l’avarícia’), el Patronat Martínez Guerricabeitia ha celebrat en 2014 la dotzena edició de la seua Biennal, coincidint amb el seu 25é aniversari.
La mostra ha estat a la Sala Acadèmia de La Nau fins el 30 de març.
L’exposició es va presentar en una roda de premsa celebrada a La Nau amb la presència del vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director general de CulturArts Generalitat, Manuel Tomás; i el comissari i director d’Activitats del Patronat, José Pedro Martínez.
Com en anteriors edicions, la Biennal ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de València i el patrocini de Banco Santander, a través de la División Santander Universidades, i de la Fundación Cruzcampo del Grupo Heineken. També hi ha col·laborat l’Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)-La Filmoteca, amb qui es realitza un cicle de cinema.
Concebuda com un calidoscopi per a veure les darreres tendències de la creació, aquesta Biennal ha destacat per dos motius. En primer lloc, ha coincidit amb la commemoració del 25é aniversari de la fundació del Patronat (1989-2014), per iniciativa de la família de Jesús Martínez Guerricabeitia.
Des del primer moment, el Patronat Martínez Guerricabeitia va perseguir la finalitat de difondre l’art contemporani i incrementar el patrimoni artístic de la Universitat de València, mitjançant diversos instruments, un d’ells és la Biennal. Quasi deu anys després, al juliol de 1999, la família va prendre la decisió de donar a la Universitat de València la seua col·lecció d’art contemporani formada per més de cinc-centes peces i a través de la qual la Universitat de València es va convertir en la institució que posseeix i gestiona la col·lecció d’art contemporani més rellevant existent en una universitat pública espanyola.
En segon lloc, la Biennal ha tornat a situar-se en la Universitat de València, on es va celebrar en les dues primeres edicions. Aprofitant que la Biennal ja és un clàssic consolidat de l’art contemporani a la ciutat (12 edicions i, per tant, 24 anys) i que el Centre Cultural La Nau disposa d’un nou espai expositiu, la Sala Acadèmia, la mostra ha tornat en aquesta ocasió a la Universitat de València.
Pensada per a incentivar la creativitat de joves artistes i augmentar al seu torn el patrimoni artístic de la Universitat de València (després de la celebració de la mateixa la institució adquireix alguna de les obres exposades), en l’edició d’enguany el lema triat ha sigut l’avarícia, explica el director d’Activitats del Patronat i comissari de l’exposició, José Pedro Martínez: “Considerant que la situació de crisi econòmica no havia millorat substancialment, malgrat els repetits missatges en sentit contrari, ens decantem per aquest tema”, adaptant per a açò una sentència de Sant Pau, popularitzada per Sant Agustí en ‘De Libero Arbitrio’, deixant a un costat qualsevol connotació de tipus religiós, tenint en compte qui va divulgar la sentència.
L’avarícia ha sigut, per tant, el fil conductor de totes les obres exposades que una vegada més, i en clara sintonia amb la idiosincràsia que inspira aquesta col·lecció, ha demostrat que l’art ha de ser crític i pot usar-se com a vehicle i plataforma de sensibilització amb els problemes més apressants.
Que hi haja un lema en cada edició també té com a objectiu que la Biennal tinga una coherència i que les obres que s’incorporen a través d’aquest sistema compartisquen aquell esperit crític de tota la col·lecció Martínez Gerricabeitia. En la present edició, hi ha hagut moltes referències a la corrupció, a l’especulació, a entitats financeres, a l’urbanisme, als abusos als quals condueixen els desitjos vehements d’una acumulació insaciable i infinita.
El comité de selecció proposat per a la 12a Biennal ha estat integrat pels crítics Sema D’Acosta, Johanna Caplliure, Oriol Fontdevila, Alfonso de la Torre i Lorena Martínez de Corral; i les galeries d’art ADN (Barcelona), Paula Alonso (Madrid), Nuble (Santander), La Real (Palma de Mallorca) i Aural (Alacant), que han presentat obra dels següents artistes: Ruth Gómez, Fran Mohíno, Miki Leal, Rubén Guerrero, Cristina Lama, Carlos Aires, Daniela Ortiz, Efrén Álvarez, Mavi Escamilla, Abigail Lazkoz, Miguel Ángel García, Nacho Martín Silva, Chubasco, Manuel Ros, Isaac Montoya, Juan José Martín Andrés, Adrián Melis, Núria Güell, Haritz Guisasola, i Suso Basterrechea.
Els artistes han treballat sobre les diverses facetes de l’avarícia, optant per una gamma àmplia de tècniques: des de la fotografia o la intervenció d’imatges fotogràfiques en el cas d’Isaac Montoya, Miguel Ángel García o Adrián Melis, passant per les impressions digitals mostrades per Daniela Ortiz, Fran Mohíno i Juan José Martín Andrés. S’ha inclòs la curiosa instal·lació de Núria Güell així com el muntatge de Carlos Aires. La resta de participants han optat pel dibuix i la pintura, com ha sigut el cas de Manuel Ros, Chubasco, Nacho Martín Silva, Haritz Guisasola, Cristina Lama, Rubén Guerrero, Miki Leal, Abigail Lazkoz, Mavi Escamilla, Efrén Álvarez, Ruth Gómez i Suso Basterrechea. El conjunt d’obres presentades conformen un escenari molt suggeridor en línia amb el lema que defineix la Biennal perquè l’espectador reflexione i extraga les seues pròpies conclusions sobre aquest horrible “pecat capital” que és l’avarícia.
Mentrestant… en places i carrers
Amb motiu de la 12a Biennal Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, el tema central de la qual ha sigut l’avarícia, La Filmoteca ha programat un cicle de cinema polític d’avantguarda, del 21 de febrer al 23 de març, comissariat per Josetxo Cerdán i Gonzalo de Pedro, que s’ha aproximat, entre altres assumptes, a moviments recents de protesta com Occupy Wall Street o el 15M espanyol. El cicle s´ha estructurat en quatre sessions que responien a una certa cronologia: ‘Historias (Silencios)’ és el preàmbul, el brot d’alguns moviments que transcendirien; ‘En pie de guerra’ registra en temps present aquestes revolucions; en ‘Daños colaterales’ es podrà veure les conseqüències, i en ‘Desilusiones’ es parlarà d’un futur nebulós. Més informació i horaris: http://links.uv.es/O7xmHqs
25 anys d’història del Patronat (1989-2014)
La generositat de Jesús Martínez Guerricabeitia i el seu convenciment de què la cultura ha de ser accessible per a tothom va fer que es desprenguera del seu llegat, lliurant-lo a les institucions públiques valencianes per tal de posar-ho a disposició de les joves generacions, del coneixement i de l’ensenyament.
El Patronat Martínez Guerricabeitia, creat el 1989, celebra enguany el seu 25é aniversari. Precisament, per eixa generositat de l’empresari, col·leccionista i mecenes valencià, la família fundà el Patronat dins de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la institució acadèmica, una tasca que fa possible aquesta Biennal Martínez Guerricabeitia i que enguany arriba a la seua dotzena edició.
Aquesta perdurabilitat en el temps ha sigut possible per diverses raons. En primer lloc, la Biennal de pintura Martínez Guerricabeitia va nàixer com un projecte singular que, a més de fomentar i difondre l’art, va servir d’estímul per a nous creadors. Tant és així, que el pas dels anys li ha anat atorgant força, prestigi i una important posició dins de l’art contemporani nacional. Serietat i coherència conceptual i organitzativa han estat les claus de l’èxit de les, fins ara, onze edicions. És aquesta una biennal que, a més, compta amb el suport de crítics d’art, galeristes, artistes i investigadors universitaris. I el més important, és una biennal amb utilitat acadèmica, històrica en definitiva, que ha permés incrementar any rere any els fons de la donació Martínez Guerricabeitia mitjançant l’adquisició d’obres entre les presentades a les diferents edicions.
Pràcticament coincidint amb els 25 anys de recorregut del Patronat, la Universitat de València i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Biblioteca Valenciana, han coeditat la biografia de Jesús Martínez Guerricabeitia (publicada el passat desembre, dins de la col·lecció Paranimf de la Universitat). Aquesta obra, de més de quatre-centes pàgines, ha estat coordinada pel professor José Martín.