Llistat de participants – Índex de sessions - Resums de comunicacions - Normes editorials
Congrés d’Història de la
música al País Valencià
13-15 d’octubre 2016
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University), Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Palau de les Arts Reina Sofía
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Dinko Fabris - President de la Societat Internacional de Musicologia
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Dinko Fabris
Fabio Biondi - Palau de les Arts Reina Sofía
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de La Rioja
Luis Arciniega García - Universitat de València
María Cáceres Piñuel - Universität Bern
Stefano M. Cingolani - Barcelona
Alberto Hernández Mateos -Fundación Juan March
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Fátima Graciela Musri - Universidad Nacional de San Juan
La història –la memòria organitzada científicament, en paraules de Carl Dahlhaus– és una de les formes principals amb les quals la cultura moderna ha construït discursivament l'experiència musical, al costat de la reflexió teòrica i crítica.
En particular, en el moment de la seua consolidació com a disciplina acadèmica, la musicologia li va reconèixer a la història una funció central, avui en certa mesura qüestionada: al relativitzar-se el valor del repertori clàssic juntament amb el qual va nàixer, la pròpia historiografia sembla desvirtuar-se en part. A més, l'evolució accelerada de les tecnologies permet un accés virtualment il·limitat a qualsevol tipus de producte sonor, transformant així de forma radical la pròpia experiència musical.
Lluny d'invalidar la història de la música, aquests processos la fan cada vegada més indispensable, com a necessària eina d'ordenació i comprensió.
Açò resulta obvi en el cas dels repertoris de la música “clàssica” i de la música “antiga” –objecte de recuperació sobre la base de criteris històrics–. Però la historiografia musical també s'interessa per la “popular music” –la memòria de la qual, factual i sonora, supera ja l'espai de diverses generacions– i, en general, per totes les realitats que van quedar al marge del paradigma vuitcentista i el valor del qual és objecte de revisió.
Finalment, el seu paper central en els orígens de la musicologia converteix la història de la música a saber imprescindible en la formació i el quefer dels propis musicòlegs.
A partir de l'últim quart del segle passat, els historiadors de la música han renovat profundament els seus mètodes i els seus objectius familiaritzant-se amb els mètodes de la història social, de la història cultural, de l'antropologia històrica, de la microhistòria, de la història urbana. Amb resultats que no sempre han aconseguit la desitjable difusió en obres divulgatives i que solament recentment han començat a obrir-se pas en l'educació, musical o no.
Aquesta revisió historiogràfica ha propiciat una renovada atenció per tradicions que les grans narratives, centrades principalment en l'Europa central, França i Itàlia, han deixat en els marges: ja no es tracta solament de comprovar l'assentar-se de determinats estils i formes, o de relacionar unes “perifèries” amb els “centres” de les quals dependrien, sinó de comprendre les formes pròpies de creació d'una cultura musical. La mirada atenta a l'específicament local permet matisar i enriquir la comprensió d'allò que la tradició historiogràfica ha consagrat com a valor universal.
El canvi metodològic sembla especialment prometedor en el cas del País Valencià, on la riquesa de la vida musical, passada i present, exigeix aplicar i coordinar diferents enfocaments –amb atenció a les xarxes que interconnecten persones i institucions localment i regional, canviant les escales temporals i espacials en funció dels múltiples centres i tradicions disseminats en el territori.
Ningú discutiria l'afirmació que la música exerceix un paper molt rellevant en la cultura i la societat valenciana.
La història de la música al País Valencià, no obstant açò, es coneix poc i malament. Per citar una sola dada, la meritòria publicació del Diccionari de la Música Valenciana (2006) no supleix l'absència d'una Història de la música que pose al dia la Història de la música a la Comunitat Valenciana publicada pel diari Levante-EMV en el 1991 (!).
Afortunadament, els últims quinze anys han vist créixer el nombre dels investigadors que s'han interessat en ella. Es planteja, no obstant açò, el problema de la difusió dels resultats d'aquest treball, que no té llits adequats.
El congrés proposa precisament una ocasió de debat per a aquests investigadors, afavorint l'intercanvi de metodologies, experiències i informació.
I açò per a contribuir a consolidar una història local de la música capaç de reconstruir com es va pensar i es va actuar musicalment en el passat; de reconèixer els resultats d'aqueix pensar i actuar per a donar-li valor en el present; d'evidenciar la interconnexió de la vida musical valenciana amb la de la resta d'Espanya i d'Europa –d'acord amb el model del vol.4 de la Història de la música a Espanya i Hispanoamèrica (FCE, 2014)–.
El congrés pretén, doncs, impulsar una idea de la Història de la música en el País Valencià que evite reduir-la al pàl·lid reflex d'una història general identificada en el cànon dels grans compositors, o a manifestació d'una alteritat cultural radical.
Tocant als continguts, el congrés s'orientarà en les coordenades de la història estructural, deixant en segon pla criteris temàtics o cronològics: se succeiran tres sessions dedicades a Historiografia, Història institucional i Biografia/Prosopografia, precedides per una conferència inaugural de caràcter introductori i metodològic.
Les reflexions sobre tradició historiogràfica i metodologia serviran per a propiciar un debat que reconega com a punt crucial de l’esdevenir històric musical la cruïlla entre l’evolució de les institucions i vicissituds de les persones, en la perspectiva d'una historiografia. Aquesta, ha d’enfocar la música –mitjançant la reconstrucció de processos, comprenent els productes i les relacions– com a pràctica que, des del passat, aconsegueix el present i troba en la interpretació una de les formes possibles de la seua comprensió: una perspectiva en la qual hauria de concretar-se la trobada entre musicòlegs i intèrprets.
Un objectiu primari del congrés és pensar la Història de la música al País Valencià a partir dels plantejaments més recents de la historiografia musical. Per a afavorir aquesta trobada amb les metodologies actuals, s'articularan les sessions en sessions plenàries i de comunicacions lliures.
En la sessió plenària es debatrà el marc metodològic de cada tema, amb una ponència breu seguida per dues respostes i el debat corresponent; en la sessió de comunicacions lliures (en paral·lel, si escau) es presentaran els resultats de la recerca (està prevista també la participació de grups d'estudi i la presentació de pòsters).
Les ponències de les sessions plenàries es confiaran a prestigiosos investigadors de la musicologia europea i americana; les respostes estaran a càrrec, principalment, de joves investigadors y d‘especialistes de disciplines pròximes com ara la Història del Art o la Historia local.
En les sessions lliures es preveu la participació de musicòlegs que realitzen les seues recerques en àrea valenciana, o en temes que la involucren, sobre qualsevol aspectes de la musicologia històrica.
Congreso de Historia de la
música en el País Valenciano
13-15 de octubre de 2016
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University), Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Palau de les Arts Reina Sofía
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
Departament de Filologia francesa i italiana - Universitat de València
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Dinko Fabris - Presidente de la Sociedad Internacional de Musicología
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Dinko Fabris
Fabio Biondi - Palau de les Arts Reina Sofía
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Luis Arciniega García - Universitat de València
María Cáceres Piñuel - Universität Bern
Stefano M. Cingolani - Barcelona
Alberto Hernández Mateos -Fundación Juan March
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Fátima Graciela Musri - Universidad Nacional de San Juan
La historia –la memoria organizada científicamente, en
palabras de Carl Dahlhaus– es una de las formas principales con las que la
cultura moderna ha construido discursivamente la experiencia musical, al lado
de la reflexión teórica y crítica.
En particular, en el momento de su consolidación como disciplina académica, la musicología le reconoció a la historia una función central, hoy en cierta medida cuestionada: al relativizarse el valor del repertorio clásico junto con el cual nació, la propia historiografía parece desvirtuarse en parte. Además, la evolución acelerada de las tecnologías permite un acceso virtualmente ilimitado a cualquier tipo de producto sonoro, transformando así de forma radical la propia experiencia musical.
Lejos de invalidar la historia de la música, estos procesos la hacen cada vez más indispensable, como necesaria herramienta de ordenación y comprensión.
Esto resulta obvio en el caso de los repertorios de la música “clásica” y de la música “antigua” –objeto de recuperación en base a criterios históricos–. Pero la historiografía musical también se interesa por la “popular music” –cuya memoria factual y sonora supera ya el espacio de varias generaciones– y, en general, por todas las realidades que quedaron al margen del paradigma decimonónico y cuyo valor es objeto de revisión.
Finalmente, su papel central en los orígenes de la musicología convierte la historia de la música en saber imprescindible en la formación y el quehacer de los propios musicólogos.
A partir del último cuarto del siglo pasado, los historiadores de la música han renovado profundamente sus métodos y sus objetivos familiarizándose con la historia social, la historia cultural, la antropología histórica, la microhistoria, la historia urbana. Con resultados que no siempre han alcanzado la deseable difusión en obras divulgativas y que solo recientemente han empezado a abrirse paso en la educación, musical o no.
Esta revisión historiográfica ha propiciado una renovada atención por tradiciones que las grandes narrativas, centradas principalmente en la Europa central, Francia e Italia, han dejado en los márgenes: ya no se trata solo de comprobar el asentarse de determinados estilos y formas, o de relacionar unas “periferias” con los “centros” de las que dependerían, sino de comprender las formas propias de creación de una cultura musical. La mirada atenta a lo específicamente local permite matizar y enriquecer la comprensión de aquello que la tradición historiográfica ha consagrado como valor universal.
El cambio metodológico parece especialmente prometedor en el caso del País Valenciano, donde la riqueza de la vida musical, pasada y presente, exige aplicar y coordinar diferentes enfoques –con atención a las redes que interconectan personas e instituciones local y regionalmente, cambiando las escalas temporales y espaciales en función de los múltiples centros y tradiciones diseminados en el territorio-.
Nadie discutiría la afirmación de que la música desempeña un papel muy relevante en la cultura y la sociedad valenciana.
La historia de la música en el País Valenciano, sin embargo, se conoce poco y mal. Por citar un solo dato, la meritoria publicación del Diccionario de la música valenciana (2006) no suple la ausencia de una Historia de la música que ponga al día la Historia de la música en la Comunidad Valenciana publicada por el diario Levante en el 1991 (!)
Afortunadamente, los últimos quince años han visto crecer el número de los investigadores que se han interesado en ella. Se plantea, sin embargo, el problema de la difusión de los resultados de este trabajo, que no tiene cauces adecuados.
El congreso propone precisamente una ocasión de debate para estos investigadores, favoreciendo el intercambio de metodologías, experiencias e información.
Y ello para contribuir a consolidar una historia local de la música capaz de reconstruir cómo se pensó y se actuó musicalmente en el pasado; de re-conocer los resultados de ese pensar y actuar para valorizarlos en el presente; de evidenciar la interconexión de la vida musical valenciana con la del resto de España y de Europa –de acuerdo con el modelo del vol. 4 de la Historia de la música en España e Hispanoamérica (FCE, 2014)–.
El congreso pretende, pues, impulsar una idea de la Historia de la música en el País Valenciano que evite reducirla al pálido reflejo de una historia general identificada en el canon de los grandes compositores, o a manifestación de una alteridad cultural radical.
En lo tocante a los contenidos, el congreso se orientará en las coordenadas de la historia estructural, dejando en segundo plano criterios temáticos o cronológicos: se sucederán cuatro sesiones dedicadas a Musicología aplicada, Historiografía, Historia institucional y Biografía/Prosopografía, precedidas por una conferencia inaugural de carácter introductorio y metodológico.
Las reflexiones sobre tradición historiográfica y metodología servirán para propiciar un debate que reconozca como punto crucial del devenir histórico musical la encrucijada entre evolución de las instituciones y vicisitudes de las personas, en la perspectiva de una historiografía que –reconstruyendo procesos, comprendiendo productos y relaciones– enfoque la música en cuanto práctica que, desde el pasado, alcanza el presente y encuentra en la interpretación una de las formas posibles de su comprensión: una perspectiva en la que debería concretarse el encuentro entre musicólogos e intérpretes.
Un objetivo primario del congreso es pensar la Historia de la música en el País Valenciano a la luz de los planteamientos más recientes de la historiografía musical. Para favorecer este encuentro con las metodologías actuales, se articularán las sesiones en sesiones plenarias y en de comunicaciones libres.
En la sesión plenaria se debatirá el marco metodológico de cada tema, con una ponencia breve seguida por dos respuestas y el debate correspondiente; en la sesión de comunicaciones libres (en paralelo, en su caso) se presentarán los resultados de la investigación (está prevista también la participación de grupos de estudio y la presentación de posters).
Las ponencias de las sesiones plenarias se confiarán a prestigiosos exponentes de la musicología europea y americana; las respuestas estarán a cargo, principalmente, de jóvenes investigadores emergentes españoles y de especialistas en disciplinas cercanas como la Historia del Arte o la Historia local.
En las sesiones libres se prevé la participación de musicólogos que investiguen en área valenciana, o en temas que la involucren, sobre todos los aspectos de la musicología histórica.
Conference on the History of
Music in Valencia
13-15 October 2016
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University), Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Palau de les Arts Reina Sofía
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
Departament de Filologia francesa i italiana - Universitat de València
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Dinko Fabris - President of the International Musicological Society
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Dinko Fabris
Fabio Biondi - Palau de les Arts Reina Sofía
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Luis Arciniega García - Universitat de València
María Cáceres Piñuel - Universität Bern
Stefano M. Cingolani - Barcelona
Alberto Hernández Mateos -Fundación Juan March
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Fátima Graciela Musri - Universidad Nacional de San Juan
History—or memory scientifically organized, in the words of Carl Dahlhaus—is one of the main ways in which modern culture has discursively constructed musical experience, alongside with theoretical reflection and criticism.
In particular, at the time of its consolidation as an academic discipline, musicology acknowledged the central role of history. This role is, to an extent, questioned today. During times when the value of the classical repertoire with which musicology was born is relativized, historiography itself is seemingly experiencing a loss of relevance. In addition, the rapid evolution of technology allows practically unlimited access to any kind of sound product, radically transforming the musical experience itself. Yet, far from invalidating history of music, these processes make it increasingly indispensable as a necessary tool for understanding and organizing knowledge.
This is obvious, for example, in the case of the repertoires of "classical" music—particularly "ancient" music, whose recovery is based primarily on historical criteria. Musical historiography, however, is also used in "popular music"—whose factual and sounding memory already exceeds the reach of several generations—and, in general, in all those realities left aside by nineteenth-century paradigms, and whose value is now subject to review.
Finally, its central role in the origins of musicology turns the history of music into a form of knowledge, which is essential in the education and work of musicologists.
Beginning in the last quarter of the past century, historians of music have deeply renewed their methods and objectives, thereby familiarizing themselves with social history, cultural history, historical anthropology, microhistory, and urban history. Admittedly, in the case of Spain and particularly of Valencia, results have not always achieved the desired dissemination of works for non-specialists, and they have only recently started making their way into musical and non-musical education.
This historiographical revision has led to a renewed attention to traditions that mainstream narratives—primarily centered in Central Europe, France and Italy—have left in the margins: it is no longer question of merely determining how certain styles and forms have been assimilated; of relating "peripheries" to "centers", on which they would depend. This renewed attention is also about understanding the characteristic forms of creation in a given musical culture. By carefully looking at what is specifically local, one can refine and enrich the understanding of what the historiographical tradition has consecrated as a universal value.
This methodological shift seems particularly promising in the case of Valencia, whose rich musical life, both past and present, requires implementing and coordinating different approaches, with attention to networks that connect people and institutions locally and regionally, adapting time and space frameworks to the multiple centers and traditions scattered in this territory.
No one will dispute the claim that music plays a very important role in Valencian culture and society.
The history of music in Valencia, however, is little and poorly known. To cite a single fact, the meritorious publication of the Diccionario de la música valenciana (2006) does not replace the absence of a history of music, which would update the Historia de la música en la Comunidad Valenciana published by the newspaper Levante in 1991 (!)
Fortunately, during the last fifteen years an increasing number of researchers have devoted themselves to studying and contributing to the history of music in Valencia. However, the lack of adequate channels for accessing their research turns its divulgation into a persisting problem.
This conference offers to these researchers a chance for debate, thus encouraging the exchange of methodologies, experiences and information. The meeting is, then, expected to contribute to the consolidation of a local history of music able to reconstruct how people thought and acted musically in the past; to recognize the results of that thinking and acting in order to value them in the present; and to demonstrate the interconnection between the Valencian musical life and that in the rest of Spain and Europe—according to the model provided by the vol. 4 of Historia de la música en España e Hispanoamérica (FCE, 2014).
The conference, therefore, aims to promote an idea of the history of music in Valencia thereby avoiding its reduction either to a pale reflection of a general history—identified in the canon of major composers—or to a manifestation of a radical cultural otherness.
With regard to contents, the conference will move within the coordinates of structural history, leaving in the background thematic or chronological criteria: there will be four sessions, respectively devoted to Applied Musicology, Historiography, Institutional History and Biography/Prosopography, and preceded by an inaugural introductory and methodological lecture.
Reflections on historiographical traditions and methodology will foster a debate on the recognition of the intersection between development of institutions and vicissitudes of individuals as a crucial point of music-historical becoming. This view is in accord with a historiography that—reconstructing processes, understanding products and relationships—approaches music as a practice that, originating in the past, reaches the present, while founding on interpretation one of the possible ways of understanding music: a perspective that should materialize the encounter between musicologists and performers.
A primary aim of the conference is to think about the history of music in the Valencian region in the light of the most recent approaches to musical historiography. In order to integrate accounts of Valencian history of music with current methodologies, this meeting will be articulated in plenary sessions and free communications.
In plenary sessions, methodological frameworks of each topic will be discussed through brief keynote speeches, which will be, in turn, followed by two responses and the corresponding debate; in free paper sessions, results of research will be presented, along with study group sessions and posters.
Keynote speakers include renown scholars representative of European and American musicology; emerging young Spanish researchers, and specialists in related disciplines—such as art history or local history—will act as respondents.
Free sessions will host musicologists currently researching on the Valencia area, or on issues involving Valencia, in all aspects of historical musicology.
Congresso
di Storia della musica nel País Valenciano
13-15
ottobre 2016
Josep Antoni Alberola (IES Gregori Maians, Oliva), Andrea Bombi (Universitat de València), Ferran Escrivà-Llorca (Universitat Jaume I de Castelló), Mª Àngels Faus (IES Joanot Martorell, Elx), Josep Manel García Company (ISEACV), Miroslava Hristova, Rubén Pacheco Mozas (Conservatori Superior “Óscar Esplà” d’Alacant), Ignacio Prats (Florida State University), Abel Puig (IES José Ballester Gozalvo, València).
Generalitat Valenciana - Subsecretaria General de Patrimoni
Universitat de València - Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial
Universitat de València - Facultat de Geografia i Història
Palau de les Arts Reina Sofía
AVAMUS - Associació Valenciana de Musicologia
FSMCV - Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
Reial Societat Econòmica d’Amics del País
Instituto Complutense de Ciencias Musicales
Dinko Fabris - Presidente della Società Internazionale di Musicologia
Juan José Carreras - Universidad de Zaragoza
Tess Knighton - Clare College, Cambridge/CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Álvaro Torrente - Universidad Complutense de Madrid
Cristina Urchueguía - Universität Bern
Andrea Bombi
Ferran Escrivà-Llorca
Dinko Fabris
Fabio Biondi - Palau de les Arts Reina Sofía
Paolo Fabbri - Università degli Studi di Ferrara
Robert L. Kendrick - University of Chicago
Miguel Ángel Marín - Fundación Juan March / Universidad de La Rioja
Pilar Ramos - Universidad de la Rioja
Luis Arciniega García - Universitat de València
María Cáceres Piñuel - Universität Bern
Stefano M. Cingolani - Barcelona
Alberto Hernández Mateos -Fundación Juan March
Ascensión Mazuela - CSIC - Institució Milà i Fontanals, Barcelona
Fátima Graciela Musri - Universidad Nacional de San Juan
La storia –la memoria organizzata scientificamente, per Carl
Dahlhaus– è una delle principali forme con le quali la cultura moderna ha
costruito discorsivamente l’esperienza musicale, assieme alla riflessione
teorica e critica.
In particolare, nel momento della sua consolidazione come disciplina accademica, la musicologia ha riconosciuto alla storia una funzione centrale, oggi in certa misura messa in questione: al relativizzarsi il valore del repertorio classico assieme al quale è nata, la stessa storiografia sembra vuotarsi in parte di funzioni. Inoltre, l’accelerata evoluzione delle tecnologie permette un accesso virtualmente illimitato a qualsiasi tipo di prodotto sonoro, trasformando così in modo radicale la stessa esperienza musicale.
Lungi dall’invalidare la storia della musica, questi processi la rendono sempre più indispensabile, in quanto necessaria risorsa di ordinazione e comprensione.
Questo risulta ovvio nel caso dei repertori della musica “classica” e della musica “antica” –oggetto di recupero in base a criteri storici–. Ma la storiografia musicale si interessa anche alla “popular music” –la cui memoria fattuale e sonora supera ormai lo spazio di varie generazioni– e, in generale, a tutte le realtà che sono rimaste ai margini del paradigma ottocentesco, il valore delle quali è oggetto di revisione.
Infine, il suo ruolo centrale alle origini della musicologia fa della storia della musica un sapere imprescindibile nella formazione e nell’attività degli stessi musicologi.
Dall’ultimo quarto del secolo scorso, gli storici della musica hanno rinnovato profondamente i propri metodi e obiettivi, familiarizzandosi con la storia sociale, la storia culturale, l’antropologia storica, la microstoria, la storia urbana. Con risultati che non sempre hanno ottenuto la diffusione desiderabile in opere di divulgazione, e che solo recentemente hanno cominciato a aprirsi uno spazio nell’educazione, musicale o no.
Questa revisione storiografica ha propiziato una rinnovata attenzione per tradizioni che le grandi narrative, attente principalmente all’Europa centrale, Francia e Italia, hanno lasciato ai margini: non si tratta più solamente di verificare il sedimentarsi di determinati stili e forme, o di mettere in relazione “periferie” con i “centri” dai quali dovrebbero dipendere, quanto di comprendere le specifiche forme di creazione di una cultura musicale. Lo sguardo attento allo specificamente locale permette di precisare e arricchire la comprensione di quanto la tradizione storiografica ha consacrato come valore universale.
Il cambiamento metodologico sembra specialmente promettente nel caso del País Valenciano, dove la ricchezza della vita musicale, passata e presente, esige che si applichino e si coordinino diversi punti di vista –con attenzione alle reti che mettono in relazione persone e istituzioni a livello locale e regionale, modulando le scale temporali e spaziali in funzione dei molteplici centri e tradizioni diffuse nel territorio–.
Difficilmente si potrebbe ribattere all’affermazione che la musica svolge un ruolo molto rilevante nella cultura e nella società valenzane.
La storia della musica nel País Valenciano, tuttavia, si conosce poco e male. Per citare un solo dato, la meritevole pubblicazione del Diccionario de la música valenciana (2006) non supplisce l’assenza di una Storia della musica che rimpiazzi la Historia de la música en la Comunidad Valenciana pubblicata dal giornale locale Levante nel 1991 (!)
Fortunatamente, negli ultimi quindici anni è cresciuto il numero dei ricercatori che si sono dedicati agli studi in questo campo. Si pone, tuttavia, il problema della diffusione dei risultati di questo lavoro, che non trovano canali appropriati.
Il congresso propone precisamente un’occasione di dibattito per questi ricercatori, favorendo lo scambio di metodologie, esperienze e informazione.
Questo per contribuire a consolidare una storia locale della musica capace di ricostruire come si pensò e si agì musicalmente nel passato; di ri-conoscere i risultati di queste pensare e agire per valorizzarli nel presente; di evidenziare l’interconnessione della vita musicale valenzana con quella del resto della Spagna e d’Europa –in linea con il modello offerto dal quarto volume della Historia de la música en España e Hispanoamérica (FCE, 2014)–.
Il congresso si propone, per tanto, di promuovere un’idea della Storia della musica nel País Valenciano che eviti una sua riduzione a pallido riflesso di una storia generale identificata nel canone dei grandi compositori, oppure a manifestazione di un’alterità radicale.
Rispetto ai contenuti, il congresso si orienterà secondo le coordinate della storia strutturale, lasciando nel secondo piano criteri tematici o cronologici: si succederanno quattro sedute, dedicate a Musicologia applicata, Storiografia, Storia istituzionale e Biografia/Prosopografia, precedute da una conferenza inaugurale di carattere introduttivo e metodologico.
Le riflessioni sulla tradizione storiografica e metodologia serviranno a propiziare un dibattito che riconosca come punto cruciale del divenire storico-musicale l’incontro tra l’evoluzione delle istituzioni e le vicissitudini delle persone, nella prospettiva di una storiografia che –ricostruendo processi, comprendendo prodotti e relazioni– metta a fuoco la musica nei termini di una pratica che, dal passato, raggiunge il presente e trova nell’interpretazione una delle forme possibili della sua comprensione: una prospettiva nella quale dovrebbe concretarsi l’incontro tra musicologi e interpreti.
Obiettivo primario del congresso è pensare la Storia della musica nel País Valenciano alla luce degli approcci più recenti della storiografia musicale. Per favorire questo incontro con le metodologie attuali, si alterneranno seduto plenarie e sedute libere.
Nelle sessioni plenarie si rifletterà sul quadro metodologico di ciascun tema con una breve relazione, cui seguiranno due risposte e il dibattito corrispondente; nelle sedute libere (parallele, se necessario) si presenteranno i risultati della ricerca (è prevista anche la partecipazione di gruppi di studio e la presentazione di poster).
Le relazioni delle sedute plenarie saranno a carico di prestigiosi esponenti della musicologia europea e americana; le risposte saranno affidate a giovani ricercatori spagnoli emergenti e a specialisti di discipline prossime, come la Storia dell’arte o la Storia locale.
Nelle sedute libere si prevede la partecipazione di musicologi che svolgono ricerca in area valenzana o su temi che la coinvolgono, in tutti i campi della musicologia storica.