Francesc Pausas, foto que va aparèixer a Vida Catalana (L’Havana) al 1924
Francesc Pausas va ser un pintor especialitzat en retrats (a l'oli), tot i que també va pintar paisatges i altres coses. Va néixer a Barcelona (21/4/1877), de pare Jaume (Sant Climent, aparellador) i mare Leonor. Va estudiar, primer a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i després a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, on va tenir com a professor a Joaquim Sorolla. De jove va participar a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1894, 1898). Al 1900 anà a París i al 1906 a Nova York, on hi romandrà fins al 1929, quan va tornar a Barcelona (setembre del 1929, durant l’Exposició Universal). El metge Antoni B. Pont (Cadaqués, 1911) el va descriure com "No se necesita mucho para simpatizar con el artista ... de regular estatura, delgado, pelo negro y barba rubia, ojos castaños soñadores y voz suave, casi infantil; lleva en la mirada y el tono de su voz pintada su alma, toda ella artística."
F. Pausas va realitzar gran part de la seua obra durant el període a NY. Primer va treballar com il·lustrador en algunes revistes, però de seguida va destacar com pintor de retrats a l'oli, i va retratar molts personatges de la cultura (artistes, cantants, arquitectes). L’1 febrer de 1912 es casa amb Maria Sampere Montseny (1885-1953) a Manhattan, i el 26 de gener del 1913 tenen el seu únic fill, José Jaime, que morirà jove (1933 d'epatitis) i sense descendència. Des de NY viatja vàries vegades a Catalunya, a Panamà i especialment a Cuba on va fer estades llargues. Durant els viatges a Catalunya va pintar alguns paisatges de la costa Brava (per exemple, al 1911 pinta paisatges a Cadaqués, Cap de Creus i Mallorca) que després va exposar a NY; al 1910 és nomenat delegat de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona per a Nova York. A Panamà va pintar algunes personalitats (p.e., Belisario Porras, president de Panamà del moment). Durant les estàncies a Cuba fa molts retrats de gent de l’alta societat (polítics, artistes), incloent presidents (p.e., Gerardo Machado y Carlos Hevia), i participa amb diverses activitats del Centre Català de l'Havana (inclosa la decoració, juntament amb altres artistes, de la seu al Palau Montalvo, 1924).
A la tornada a Barcelona (1929) participa en diverses activitats culturals de la ciutat i rodalies. Exposa la seua obra a diferents galeries de Barcelona, com per exemple, a les Galeries Laietanes (1931, 32 obres; 1933), les Galeries Busquets (1935) i la Sala Gaspar (1940, 24 obres), i al Centre Excursionista Mar i Muntanya de Sant Feliu de Guixols (1932, 10 olis i 15 dibuixos).
Mor el 19 de Juliol del 1944 (67 anys) a Barcelona; com a homenatge, al 1945 s’organitza una exposició de part de la seua obra a les Galeries Pallarès; al 1946 Maria Sampere dóna el retrat que li havia fet el seu marit (al 1911, abans de casar-se) al Museu d’Art Modern de Catalunya (actualment integrat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC); aquesta és probablement l'única obra seua que està exposada al públic a tota Europa.
El fet d’haver treballat principalment a Amèrica, i de no haver deixat descendència, fa que la vida i obra de Francesc Pausas sigui bastant desconeguda. Gran part de les seues obres estan disperses en col·leccions privades; de moment només coneixem tres obres exposades al públic: Maria Sampere, dona del pintor (1911), al MNAC; Retrat de Thomas U. Walter (1925), arquitecte de Capitol, al Capitol (Washington DC, Estats Units); i Treballadors en una ferreria (o Brooklyn Galvanizing Shop), 1925, al Grohmann Museum (Wisconsin, EEUU). És possible que hi hagi altres obres exposades en algun museu de Cuba. Al fons del MNAC hi ha una altre obra seva no exposada al públic (Retrat d'Enriqueta Corominas Cots, 1934).
Francesc Pausas tenia un germà arquitecte, Josep Pausas (4/10/1872 – 13/8/1928; wikipedia), que va dissenyar nombroses cases modernistes del voltant de Barcelona, i una germana, Enriqueta Pausas (20/11/1869 - 16/11/1936). Francesc tenia més bona relació amb la germana que amb el germà, i al morir, la majoria de les obres que tenien a casa les van heretar els fills de l’Enriqueta (Enric i Joaquim).
