Per a citar l’article: Fajardo, I., & Joseph, H. (2024). Brief report: Autistic students read between lines. Journal of Autism and Developmental Disorders, 54, 2055–2059. https://doi.org/10.1007/s10803-022-05648-2
Així “llegeixen entre línies” les persones amb TEA: el que revelen els ulls
Context de l’estudi
La comprensió lectora depén també del que no s’escriu literalment: les inferències que connecten idees. En l’autisme s’han descrit dificultats de comprensió, potser per problemes en construir estes connexions o per retards lingüístics. Volíem observar quan i com apareixen les inferències durant la lectura, validant una tasca experimental en anglés amb seguiment ocular.
Què investigàrem
Volguérem mesurar si l’alumnat amb autisme generava inferències coherents i detectava incoherències mentre llegia, i en quins moments del text es veien eixes pistes als ulls.
Com ho férem
Participaren 12 estudiants amb autisme (10–15 anys). Llegiren 30 microrelats en tres versions: consistent, inconsistent i control (sense inferir). Exemple: vore núvols i obrir paraigua (consistent) vs. vore cel ras i obrir paraigua (inconsistent). Recollírem respostes de comprensió i mesures oculars: primeres fixacions, temps total, relectures i regressions cap arrere en el text.
Què trobàrem
-
En comprensió, alta precisió: prop del 88% en inferència i 99% en control; la inferència costa més, però sí que la fan.
-
En els ulls, els efectes foren menuts: només aparegué una diferència inesperada de mirada més llarga en una zona post-objectiu en la condició de control. Els descriptius suggeriren més temps i regressions amb incoherències, sense significació estadística, probablement per la mostra xicoteta.
Per què importa
-
Psicologia i educació: cal passar de la idea de “dèficit” general a com resolen les inferències. Donar més temps, permetre relectures, i fer explícites les relacions causa-efecte facilita la comprensió. Modelar preguntes inferencials i entrenar la monitorització de coherència és clau.
-
Logopèdia: combinar treball de vocabulari i coneixement del món amb estratègies per a comprovar si el text “quadra” pot compensar dificultats lingüístiques.
Què falta per estudiar
En comprensió, alta precisió: prop del 88% en inferència i 99% en control; la inferència costa més, però sí que la fan.
En els ulls, els efectes foren menuts: només aparegué una diferència inesperada de mirada més llarga en una zona post-objectiu en la condició de control. Els descriptius suggeriren més temps i regressions amb incoherències, sense significació estadística, probablement per la mostra xicoteta.
-
Psicologia i educació: cal passar de la idea de “dèficit” general a com resolen les inferències. Donar més temps, permetre relectures, i fer explícites les relacions causa-efecte facilita la comprensió. Modelar preguntes inferencials i entrenar la monitorització de coherència és clau.
-
Logopèdia: combinar treball de vocabulari i coneixement del món amb estratègies per a comprovar si el text “quadra” pot compensar dificultats lingüístiques.
Què falta per estudiar
És un estudi pilot (12 participants) i no poguérem incloure l’edat i el llenguatge com a covariables. Cal ampliar mostres, comparar amb lectors de desenvolupament típic i provar la tasca en llengua pròpia (castellà/valencià). Els materials i dades obertes faciliten estudis col·laboratius per a entendre millor la diversitat de patrons de lectura en l’autisme.
