Endinsa't en el món del microbioma amb Carlos Pedrós-Alió, codirector del Laboratori d'Anàlisi de Microbioma i professor d'Investigació del Centre Nacional de Biotecnologia – CSIC. En aquesta entrevista realitzada durant el 2n Congrés de Virologia a la Universitat de València aborda el paradigma dels microorganismes i la importància de divulgar aquest coneixement per a la salut pública i l'avanç científic.

P- Què és el microbioma i per què és important per a la nostra salut?

R- Els microbiomes ho són tot, perquè els microorganismes estan a tot arreu, han estat en la superfície del planeta des que es va originar la vida, no com nosaltres que portem ací molt poquet de temps. A tot arreu hi ha microbiomes, per exemple, en el nostre intestí hi ha un microbioma que últimament estem descobrint l'important que és per a la salut, fins i tot per al nostre cervell. En la mar, en la terra, en els sòls, a tot arreu hi ha un microbioma, és a dir un conjunt de microorganismes que són essencials perquè funcionen les coses de manera correcta.

P- Com pot el coneixement del microbioma influir en la prevenció i tractament de malalties?

R- En el cas de l'intestí, per exemple, s'ha vist que hi ha alguns bacteris que són patògenes, i en canvi hi ha unes altres que ens protegeixen. Llavors, a força d'estudiar quins microorganismes creixen en diferents persones amb diferents afectacions o sanes, es pot anar identificant quins són, i buscant els gens responsables d'eixa patogenicitat podem intentar solucionar-los.

P- Com pot la divulgació científica contribuir a millorar la comprensió pública dels últims avanços en la investigació del microbioma?

R- Per a mi la divulgació no és només una obligació, sinó que és una necessitat. Quan entenc alguna cosa sobre la naturalesa, en el meu cas sobre microorganismes, em sembla meravellós i il·luminador, i el que necessite és transmetre eixa il·lusió i eixa bellesa a la resta de la gent perquè crec que poden gaudir el mateix que jo. I després, d'altra banda, està el tema de prendre decisions informades sobre les coses, no deixar-se enganyar per les pseudociències i per coses que no estan fonamentades, tindre un poc de criteri a l'hora de decidir de què et pots fiar i de què no et pots fiar i, òbviament, això és fonamental.

P- Quins desafiaments has trobat en comunicar conceptes complexos relacionats amb els microorganismes a audiències diverses?

R- El principal problema que m'he trobat és que moltes vegades la gent, i en concret els periodistes, no saben què preguntar-te, llavors recorren a les preguntes tòpiques. I el repte és aconseguir desviar eixa pregunta tòpica cap a alguna cosa que siga interessant, per a atraure a eixa persona al teu àmbit.

P- Centrant-nos en el 2n Congrés de Virologia en el qual ens trobem, que ha sigut organitzat enterament per l'estudiantat del màster de Virologia de la UV, com valores la rellevància i l'impacte d'aquest congrés per a la seua formació i desenvolupament professional?

R- El que em meravella és que els alumnes de màster siguen els que organitzen un congrés tan ben muntat, això és xocant, i també em sembla fantàstic que hi haja una assignatura que tinga com a part d'ella muntar un congrés. Jo quan estudiava, evidentment, fins que no vaig ser molt major, no vaig saber com calia fer aquestes coses. I després, l'intercanvi d'opinions i de coneixements entre diferents investigadors perquè sempre és una cosa molt positiva, és una cosa molt necessària. Em fa pena no tornar a tindre 20 anys per a apuntar-me a aquest màster, crec que és molt atractiu per la forma en què està organitzat.

P- Des dels més de 25 anys que t’avalen com a investigador i divulgador científic, quin missatge li transmetries als estudiants que assisteixen a aquest congrés?

R- Que facen allò que els apassione. Cal fer alguna cosa que t'apassione perquè si no estàs perdut, estaràs en un treball rutinari en el qual no ho passaràs bé. En canvi, si fas alguna cosa que t'apassiona, segur que tiraràs avant d'una forma o una altra.