Un estudi de l’Observatori de les Dues Cultures analitza els editorials publicats durant la crisi del coronavirus en els principals diaris espanyols i mostra la progressiva instrumentalització de la pandèmia.
La pandèmia ha estat objecte d'una forta politització per part dels principals diaris espanyols, reforçant i fent de caixa de ressó de la tensió política, i deixant en un segon plànol aspectes més tècnics o científics. Així ho mostra l'estudi que el grup de l'Observatori de les Dues Cultures acaba de publicar en la revista Catalan Journal of Communication & Cultural Studies.
Una pandèmia polititzada
La pandèmia de covid-19 causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2 representa la major crisi a la qual s'ha enfrontat el món en les últimes dècades. En concret, Espanya va ser un dels països europeus més afectats per la pandèmia. Aquest estudi analitza l'enfocament en la cobertura de la crisi sanitària en els gèneres d'opinió a través de l'anàlisi de 243 editorials publicats en quatre principals periòdics espanyols (El País, El Mundo, ABC i La Razón) des de gener de 2020 fins a agost de 2021.
Els principals discursos sobre la pandèmia en els editorials analitzats sobre la covid-19 s'han centrat en el debat polític, deixant de banda els aspectes més de caràcter mèdic i científic. En la mostra analitzada, aquesta polarització i bel·ligerància és especialment significativa, perquè els textos són editorials de la premsa considerada de referència. Tot i això, mentre que els editorials d’El País adopten en general un enfocament més explicatiu, amb crides a l'acord i la cooperació per a afrontar la pandèmia i la recuperació i amb la vista posada a Europa, els diaris més conservadors, sobretot El Mundo, opten per un estil obertament combatiu contra l'actual govern.
Així, la crisi sanitària es converteix en un ariet per a atacar al govern i intentar desestabilitzar-lo. L'anàlisi dels editorials ens permet veure fins a quin punt el periodisme està abandonant el seu paper de vigilant per a convertir-se en un actor més, amb exigències i expectatives més allunyades de la neutralitat. És cert que les campanyes negatives no són noves en política. Tanmateix, diversos autors distingeixen entre la crítica necessària i l'insult basat en atacs despectius ad hominem.
Aquesta anàlisi mostra un atac continuat per part d'alguns periòdics cap al govern en un context d'emergència sanitària durant el qual, més enllà de la línia editorial, haurien d'haver proporcionat a la ciutadania claus i dades per a interpretar un panorama internacional de crisi, complex i canviant. La interpretació excessivament esbiaixada dels fets en els editorials pot haver contribuït a la polarització, en lloc d'ajudar a oferir una visió i equilibrada del context.
