El nostre grup d'investigació es basa en els projectes d'investigació competitius en els quals fins ara hem treballat. El nostre projecte actual d'investigació, CAP A UNA HISTÒRIA CONCEPTUAL COMPRENSIVA: GIRS CULTURALS I FILOSÒFICS (FFI2011-24473), continua l'anterior TEORIES I PRÀCTIQUES DE LA HISTÒRIA CONCEPTUAL: UN REPTE PER A la FILOSOFIA (HUM2007-61018-FISO), i aspira a aprofundir en les dimensions i en els límits de les diferents variants de la Història Conceptual; no sols com una metodologia sinó també com una teoria de la modernització-, primordialment en tres grans qüestions:

1. La indeterminació del llenguatge en la referència al món: Ací es combinaran els dos vessants del gir lingüístic tradicionalment malquistades: l'analítica; sobretot en l'encunyació de la història de les idees per l'Escola de Cambridge, Q. Skinner i J. G. A. Pocock- i l'hermenèutica. Igualment caldrà rendibilitzar el gir icònic, que sorgeix contra la totemització del llenguatge. No es tracta únicament d'entendre imatges, sinó d'entendre el món mitjançant imatges. La imatge no sols es considera com un objecte d'estudi, sinó també com un mitjà de coneixement multiforme (p. ex. com a epistemologia visual o iconologia política). Imatge i concepte deixen de ser antagonistes. En la filosofia contemporània de la imatge haurem de tindre en compte almenys tres orientacions: L'antropològica (homo pictòric o simbòlic), la semiòtica i la perceptiva o fenomenològica. El deixant de l'influent estil de pensament de Aby Warburg en les ciències humanes mereix un rigorós escrutini, que ha d'abastar des de la seua mútua fecundació amb la filosofia de la cultura de E. Cassirer i la iconologia de E. Panofsky fins a la seua empremta en l'emergent ciència de la imatge i en la filosofia dels mitjans. Ara es parla de manera molt laxa i frívola dels girs en les ciències de la cultura, que li estan menjant el terreny a la filosofia. Hui comptabilitzem entre aquests girs l'interpretatiu, el performatiu, el reflexiu, el literari, el postcolonial, el translacional, l'espacial, l'icònic, el medial, el memoriogràfic, el metaforològic, etc. Més enllà del que són efímeres modes, haurem d'avaluar el que cadascuna d'aquestes perspectives afig a la Història Conceptual, o si són mers arabescos.
2. El valor cognoscitiu de la historicitat: Ací s'examinaran el potencial de la Història Conceptual per a fundar una història del present i del futur, les relacions entre profecia i pronòstic, els afectes i desafectes entre història i memòria, la definició cronològica de la modernitat i la seua delimitació enfront de l'Edat mitjana, un temps travessat per les acaballes i l'escatologia, i enfront del temps cíclic de l'Antiguitat. La Història Conceptual germànica (siga en la versió de l'Escola de J. Ritter: O. Marquard, H. Lübbe-, siga en la de la semàntica històrica de R. Koselleck, siga en l'hermenèutica de Gadamer) exerceix així mateix de teoria de la modernització: La majoria dels qui la cultiven contraposen una negació escatològica del món (la modernitat dolenta) i una afirmació positiva, compensatòria, de la realitat present (la modernitat bona), i retrotrauen aqueix maniqueisme fins a la filosofia de la història del segle XVIII. La propensió a la utopització típica de la Il·lustració suposa una amenaça per a les institucions en vigor, per a la civilitat conquistada per les societats democràtic-liberals d'Occident. Aquest diagnòstic de la Història Conceptual situa a la Il·lustració en l'òrbita del terrorisme humanista com l'encarnació de la consciència moral que condemna sempre l'existent i s'exonera alhora de qualsevol responsabilitat en el mal curs de les coses. La Història Conceptual sent reverència pel període que va des de la Revolució Francesa a la Industrial, el qual forja una nova gramàtica temporal basada en la ideologia del progrés accelerat.

Col·laboradors/ es

• Enrique F. Bocardo Crespo - Universidad de Sevilla.
• Luca Fonnesu - Università Degli Studi di Padova (Italia).
• Pedro García Durán - Universitat de València.
• Matthias Kossler - Johannes Gutenberg Universität Mainz (Alemania).
• Ernst Müller - Zentrum Für Literatur- Und Kulturforschung Berlin.
• Gaetano Rametta - Università Degli Studi di Padova (Italia).
• José Manuel Sánchez Fernández - Universidad de Castilla-La Mancha.
• Falko Schmieder - Zentrum Für Literatur- Und Kulturforschung Berlin.
• Karina Pilar Trilles Calvo - Universidad de Castilla-La Mancha.

Recerca i desenvolupament en ciències socials i humanitats