Models de competència i ensenyament de la resolució de problemes de modelització, aritmètic-algebraics verbals i dels conceptes de família de funcions i paràmetre, usant entorns informàtics i anàlisi històrica epistemològiques dels continguts implicats. Elaboració d'estudis sobre la història de l'àlgebra i el seu ensenyament en l'àlgebra àrab clàssica i en els segles XVI, XVII i XVIII a Espanya.
Aprenentatge de llengües estrangeres a través de la literatura multicultural.
Amb aquesta línia d'investigació es pretén analitzar l'impacte de les pràctiques de moviment i expressió corporal musicalitzades en l'alumnat amb diversitat funcional d'Educació Infantil. Aquesta anàlisi permetrà al professorat universitari desenvolupar propostes metodològiques amb les adequades eines per a la millora de les capacitats motores d'aquest alumnat; veient-se afavorida la formació del futur professorat d'Educació Infantil en possibilitar-se el seu inici a la investigació i la comprovació de la utilitat de les pràctiques proposades en els plantejaments didàctics pràctics de l'aula universitària. Al seu torn, es pretén desenvolupar programes de rehabilitació de problemes de motricitat global i fina de l'alumnat d'Educació Infantil, en els quals es combinen les propostes fisioteràpiques tradicionals amb elements musicals adequats, de manera que es potencien els resultats esperats i s'establisquen noves línies d'actuació inter i multidisciplinàries davant la diversitat funcional motora.
Partint dels quatre components que estableix la Pedagogia de les multiliteracitats per al desenvolupament del coneixement (experimentar, conceptualitzar, analitzar i aplicar), dissenyar i avaluar propostes en relació amb la literatura, l'art i les llengües estrangeres.
Didàctica de la llengua escrita (castellà-català-francés-anglés) en contextos multilingües des de la perspectiva dels gèneres discursius (amb atenció a aspectes gramaticals i pragmàtics i a les TIC) mitjançant el disseny i la implementació de seqüències didàctiques com a dispositiu metodològic d'investigació didàctica.
Des d'aquest àmbit plantegem l'anàlisi de les situacions d'ensenyament i de les relacions entre els principis aplicats al seu disseny i execució en contextos educatius inclusius, així com la implementació i avaluació d'iniciatives de formació del professorat.
Anàlisi del rol de l'educació física, com a matèria del currículum escolar, així com de l'entorn escolar, en el foment de l'estil de vida saludable.
Investigació en Educació per a la Sostenibilitat i Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a la seua atenció en el sistema educatiu i la formació del professorat, des de la seua visió holística fins a les diferents problemàtiques interrelacionades (consum responsable, drets humans, nova cultura energètica, mesures contra la contaminació, canvi climàtic, esgotament de recursos, degradació d'ecosistemes...).
La comprensió de problemes socials i ambientals complexos requereix d'una aproximació interdisciplinària a l'estudi de la geografia, la història i la història de l'art, integrant perspectives patrimonials i de sostenibilitat. Això implica també una aproximació a la cultura dels llocs per a valorar el perquè de la selecció i conservació de determinades restes o entorns que, d'una manera o un altre, poden ser presents en l'àmbit escolar (museus, llocs arqueològics, parcs naturals, monuments, celebracions o festivitats, etc.). La cerca de la interdisciplinarietat aborda conceptes transversals com la sostenibilitat.
Utilització de metodologies basades en la indagació i la investigació orientada per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències en les etapes de l'educació formal (segon cicle d'educació infantil, primària i secundària). Adaptació d'aquestes metodologies a les particularitats de cada etapa (Reggio Emilia, Centres d'interés, Racons, Projectes...).
Ensenyament i aprenentatge de la gramàtica. La configuració de la gramàtica escolar des de plantejaments interlingüïstics i en relació amb el domini de la llengua escrita. La investigació historiogràfica sobre la gramàtica escolar.
Investigació de la interllengua dels estudiants, estudis contrastius mitjançant anàlisis de corpus, i ús de tècniques de corpus en l'ensenyament de les llengües i la lingüística a l'aula (data driven learning).
Llengua parlada en ELE: l'oral-col·loquial aplicat a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera i segona llengua. Eines per a l'aplicació i desenvolupament de tecnologia per a l'estudi de la llengua espanyola parlada.
Proposar i valorar tasques col·laboratives que permeten que els/as futurs/as mestres/as progressen gradualment des del mer ús instrumental de les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement) fins al desenvolupament d'una consciència més crítica sobre elles.
Estudis LGTBIQ i la seua vinculació al món educatiu, les teories Queer i Crip i les seues implicacions educatives, els canvis dels últims anys i les darreres investigacions sobre aquests temes en l'àmbit acadèmic internacional. Igualment s'interessa pels canvis que suposen les lleis d'igualtat i les seues conseqüències en l'escola, i per les idees i creences dels docents i els estudiants universitaris sobre la diversitat a l'aula.
Formació de professors en coneixement didàctic del contingut en diferents àrees escolars: anàlisi didàctica i acció didàctica.
Establir una relació de continguts literaris i artístics essencials per a millorar la competència del personal docent a l'hora de treballar amb recursos multimodals. Crear un marc de conceptes teòrics bàsics que puguen treballar en Educació Primària, Secundària i Universitària.
Investigació sobre les interseccionalitats entre la diversitat LGTBIQ i d'altes factors com ara la classe social, l'exclusió, el gènere, l'ètnia, la cultura, les migracions, la diversitat funcional. Aquest línia de treball aborda la complexitat dels cossos i les vides des de la perspectiva interseccional, això és, des de la idea que estem travessats per identitats diverses que ens configuren i ens defineixen, i des de la importància d'aquesta qüestió a l'hora d'abordar la diversitat en les aules.
Propostes vinculades a la presència de la diversitat a les aules dels diversos nivells educatius: materials d'aula, tractament dels espais, llibres de text i altres materials escolars en relació a la presència i el tractament de la diversitat afectivosexual i la identitat de gènere, del tractament del cos i dels cossos no normatius. Estudis sobre els referents (literaris, audiovisuals...) dels estudiants a l'hora de conéixer i entendre el món, i de la presència i el tractament de la diversitat en aquests contextos.
Analitzar si el professorat que ha participat en programes de formació i investigat en didàctica de les ciències ha incorporat o no en la seua pràctica educativa les propostes per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències d'aquests cursos i les diferències en la seua docència amb altres professors.
La formació del professorat és un eix essencial de tot sistema educatiu. La millora contínua dels processos i experiències formatives dels docents és primordial si es pretén que aquests siguen educadors reflexius conscients del paper que pot jugar l'aprenentatge de les Ciències Socials a l'hora que l'alumnat exercisca la ciutadania democràtica. Aquesta línia d'investigació s'ocupa d'investigar la identitat d'els/les docents en els seus contextos històrics, la formació inicial i formació permanent i el Gènere i coeducació en la formació del professorat.
Des de fa anys es ve insistint en diferents àmbits en la necessitat de que l’educació pare atenció a la preparació de la ciutadania per tal que puga fer front a la situació d’autèntica emergència planetària que estem vivint.
Estudi de les aportacions de la lingüística a l'ensenyament-aprenentatge del català, com a primera o segona llengua o com a llengua estrangera. Aplicacions metodològiques en l'ensenyament-aprenentatge de llengües (i l'adquisició de les habilitats lingüístiques).
Els llibres de text, els recursos tecnològics digitals, els treballs de camp, complementats amb diferents metodologies docents, són eines i estratègies que s'utilitzen amb diferents finalitats en les activitats escolars. Aquests mateixos recursos es poden transformar en fonts documentals de les investigacions en Didàctica de les Ciències Socials. En aquesta línia de treball desenvolupem les activitats relacionades amb l'anàlisi de materials curriculars, normatives legals, proves externes, propostes d'innovació curricular, especialment el concernent a projectes curriculars. Juntament amb això es presta especial atenció a l'estudi de la tecnologia educativa i la didàctica de les ciències socials atesa la metodologia docent utilitzada, els recursos presents a les aules i les pedagogies i significats ocults inserits en aquesta realitat pròpia del segle XXI.
Mesurament i desenvolupament de la competència motriu en l'edat escolar. Anàlisi de la relació entre la competència motriu i els estils de vida actius.
Amb aquesta línia d'investigació es pretenen analitzar els diferents mètodes didàctics utilitzats en l'àmbit de la motricitat infantil i la música que juguen un paper protagonista en el desenvolupament de l'autonomia personal, explicant-se entre altres, amb mètodes musicals que es basen en l'expressió i el moviment corporal com a principal forma de treball. Per a això, es recorre a l'ús de diferents sistemes observacionals utilitzats tant a les aules de psicomotricitat com a l'aula tradicional, els quals permeten analitzar el coneixement didàctic del contingut, el paper del professorat o l'impacte de l'espai, dels materials curriculars, dels elements musicals i de les eines alternatives utilitzades en el currículum de l'educació infantil.
L'objecte el constitueix l'anàlisi de materials curriculars en els seus diferents formats i suports, les tecnologies d'ajuda a la diversitat i les tecnologies de la informació i la comunicació, així com l'estudi dels discursos, organització i aplicació didàctica en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
Estudi de la relació entre els mecanismes funcionals del cervell associats a l'aprenentatge i l'ensenyament de conceptes científics per mitjà de models (utilitzant la corporització), metodologies didàctiques i tecnologia educativa. Estudi de la transferència de coneixements de l'àrea de neurociència als docents i l'alumnat.
Les humanitats digitals i l'educació amb formats digitals ens ajuden a millorar nombrosos aspectes que poden canviar gràcies a les tecnologies digitals.
Factors individuals, circumstàncies personals i factors externs vinculats a l'ocupabilitat o posició relativa de la persona davant un lloc de treball.
L'objecte d'aquesta línia d'investigació és analitzar els dispositius i tecnologies de gestió, avaluació i innovació que conformen el treball en les organitzacions educatives en l'actualitat i indagar els seus efectes en els processos de subjectivació del professorat i altres agents educatius.
Aquesta línia implica diferents línies de treball:
- indagació sobre efectivitat de les maneres de presentació en sistemes uni- bi- i multimodals d'informació musical en els processos d'ensenyament i aprenentatge musical usant mediadors tecnològics i objectes digitals;
- disseny de materials d'aprenentatge a través de l'ús d'objectes digitals d'aprenentatge;
- disseny de programari d'aprenentatge musical.
Indagació sobre característiques dels processos d'aprenentatge musical en contextos d'educació no formal, principalment en escoles de música, educands de banda i en general la formació amateur de les persones (estratègies cognitives, estratègies d'estudi, motivació intrínseca-extrínseca,autoregulació, i altres constructes).
Aquesta línia està en relació amb la indagació de maneres en què els professors i professores en formació inicial construeixen significats en relació amb la música. Si es coneixen aquestes maneres de significar la música, es poden conéixer també els processos de construcció de coneixement musical (procedimentals i declaratius), podent realitzar aportacions al coneixement de la formació inicial i contínua del professorat, així com realitzar contribucions als processos formatius des de la pedagogia i des de la didàctica.
Utilització de la història de la ciència i de les relacions ciència-tecnologia-societat (CTS) per a per a alfabetitzar científicament i motivar a l'alumnat, ensenyar naturalesa de la ciència (NdC), contextualitzar-la, promoure l'argumentació i el pensament crític i qüestionar les pseudociències.
Les identitats (individuals i col·lectives) són molt complexes de definir. D'una banda, representen “un conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritza enfront dels altres”, però també la “consciència que una persona té de ser ella mateixa i diferent a les altres”. En aquest sentit aquesta línia d'investigació insisteix en l'aprenentatge escolar com a marc configurador de les identitats i les representacions socials, més enllà del sentit comú reproduït socialment i expressat en els mitjans de comunicació. Per a això, es té en compte la dimensió històric-cultural de les disciplines escolars i la tendència a naturalitzar determinats continguts, pràctiques i usos que dificulten la innovació.
Investigació sobre estratègies d'empoderament dels subjectes a través de l'educació i anàlisi d'una relació emancipadora entre subjecte i coneixement.
Disseny de propostes i eines instruccionals que potencien l'aprenentatge actiu i significatiu.
