• Universitat de València

Els aliments processats solen contindre grans quantitats de sucre per a millorar el seu sabor. La creixent preocupació per l'obesitat i la diabetis, que són una prioritat per a la salut pública, ha portat a la cerca d'alternatives més saludables al sucre en els aliments processats, com els edulcorants no nutritius. Dins dels edulcorants més utilitzats en la indústria alimentària podem trobar les molècules de producció artificial, com la sacarina, l'aspartam, la sucralosa, el acesulfamo de potassi i el neotamo. No obstant això, el seu elevat poder edulcorant pot activar mecanismes de recompensa que perpetuen el nostre llindar de dolçor i apetència. D'altra banda, els edulcorants d'origen natural, com l'esteviol, l'eritritol i el xilitol presenten avantatges enfront dels edulcorants industrials, com per exemple les propietats antibacterianes i de prevenció de la càries del xilitol. No obstant això, la producció d'alguns d'aquests compostos naturals a escala industrial requereix processos complexos i d'elevat cost, com la deshidrogenació catalítica de D-xilosa o l'ús de costosos catalitzadors. Existeix per tant la necessitat d'identificar noves fonts de producció d'edulcorants d'origen natural a elevades concentracions, que siguen sostenibles i més econòmiques.

Investigadors de la Universitat de València, han desenvolupat un nou sistema de producció d'edulcorants d'origen natural, com el ribitol, el xilitol i altres compostos de tipus poliol, a partir de microalgues. Les microalgues emprades pertanyen als ordres Trebouxiales i Watanabeales, que són capaços de produir ribitol i altres poliols en nivells molt més elevats que altres fonts d'origen vegetal utilitzades fins a la data. Mitjançant el nou procediment, la producció de les microalgues es duu a terme en bioreactors, la qual cosa permet eliminar la dependència de sistemes industrials amb processos de producció complexos i intensius en consum energètic.

Les aplicacions d'aquest mètode de producció d'edulcorants d'origen natural com el ribitol i altres poliols es donen en sectors tan variats com el de l'alimentació, la cosmètica, la indústria farmacèutica i el dental, per al seu ús en productes com per exemple: Xiclets i caramels sense sucre, productes enfornats i postres, begudes sense sucre, pastes de dents i col·lutoris o productes cosmètics.

Els principals avantatges de la invenció són:

• Elevat volum de producció d'edulcorants naturals en comparació amb les fonts d'origen vegetal comunament empleades.
• Menor cost i menor consum energètic del procés de producció en comparació amb els mètodes químics d'obtenció d'edulcorants d'origen natural.
• Capacitat de producció d'una àmplia varietat de poliols, com el ribitol, el xilitol i l'arabitol, conjuntament amb uns altres poliols com el sorbitol, el mannitol i l'inositol.
• Sostenibilitat del procés de producció, ja que els residus generats dels extractes són compostables i poden usar-se com fitoestimulants.

• Patent sol·licitada