Les investigacions abordaran l'anàlisi de les principals forces que regeixen el creixement de la demanda en el mercat immobiliari són el creixement de la renda neta real disponible i de la població, així com la importància de les alternatives d'inversió en actius no-reals, bàsicament financers. D'ací la influència de la inflació esperada, dels tipus d'interés a llarg termini ajustats a la inflació, i, en general, dels rendiments esperats d'actius financers alternatius a la inversió en actius reals, així com d'altres factors institucionals com a costos de transacció i la proporció d'habitatges en propietat, etc., que també té una incidència important sobre els preus dels habitatges.

També estudiarem la literatura acadèmica que discuteix com influeixen els factors institucionals en el mercat de l'habitatge. Com l'habitatge es comporta com un bé normal, certament es produeix una relació estreta entre l'augment de la renda neta real disponible i la demanda d'habitatges i, atés que l'oferta no pot reaccionar amb la mateixa rapidesa que la demanda, se solen produir episodis de forta inflació de preus dels habitatges. Durant les crisis econòmiques precedents de 1973-74 i 1990-91, el mercat immobiliari ha sigut determinant com a mitjà a través del qual s'ha orientat l'excés de despesa respecte a la capacitat de producció nacional.

La possibilitat de generar alces accelerades de preus en el mercat de l'habitatge molt per damunt del creixement de la renda disponible real de les famílies, ajunte la possibilitat que aquestes últimes obtinguen amb relativa facilitat el finançament que necessiten ha alimentat, en diferents moments històrics forts processos d'especulació en el mercat immobiliari tant en diversos països europeus (Espanya, el Regne Unit, Irlanda, i, en menor mesura també França), com als Estats Units. D'ací la importància que té el banc central per al control d'aquests processos més o menys especulatius, el paper dels quals és crucial per a la gestió de la liquiditat en l'economia i del sector.

Les investigacions analitzaran la manera en què respon la inversió immobiliària davant canvis en el tenor de la política monetària. Mitjançant una comparació amb altres països del nostre entorn europeu es pretén estudiar quin dels canals tradicionals, la inversió o el consum, juguen un paper preponderant en la transmissió dels impulsos monetaris. Les investigacions examinaran els possibles efectes de vessament del mercat immobiliari sobre les economies nacionals dels països abans al·ludits a través de la influència de l'efecte riquesa sobre el consum i l'impacte de les expectatives dels tipus d'interés a llarg termini sobre la inversió. La importància que els canals de transmissió tindran en cadascun dels països europeus que analitzem vindrà explicada, molt probablement, per les diferències en les respostes de la inversió en el mercat immobiliari, encara que també en el pes que tinga el consum d'immobiliari en la demanda agregada total.

D'altra banda, també s'analitzarà en quina mesura una relaxació de les condicions monetàries durant la recent crisi financera ha pogut afectar les forquetes d'hipoteques. La reducció que resulta d'aquesta relaxació monetària, probablement ha hagut de produir un alleujament substancial de la càrrega del deute entre les forquetes d'hipoteques. Això pot ser que siga especialment cert en aquells països de la perifèria on el pes de l'habitatge sobre la riquesa neta total de les famílies en major; així com també en aquells on la major part dels préstecs és predominantment a tipus d'interés variables.

Col·laboradors/es

• Ana Benito Mulet - Universitat de València.
• Alejandro Jimenez Correal - Universitat de València.
• Paloma Taltavull de la Paz - Centro de Investigación Biomédica en red-Área temática de Cáncer (Madrid).
   

Equip de treball

• Ignacio de Angelis - Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires.

Altres tipus de mediació monetària