L'objectiu principal és omplir un buit anòmal en els estudis de la literatura catalana contemporània: estudiar el paper desenvolupat per la ironia i la hipertextualitat, en els diversos moviments literaris i en els diferents autors.
Estudi de la penetració de la llengua estàndard al País Valencià i les actituds lingüístiques relacionades.
Estudis de gramàtica contrastiva, adquisició de destreses orals, anàlisis del discurs i comunicació intercultural en alemany i les llengües iberorromàniques, amb aplicació en els àmbits de l'ensenyament de llengües, la traducció i la mediació interlingüïstica.
Estudi de les aportacions de la lingüística a l'ensenyament-aprenentatge del català, com a primera o segona llengua o com a llengua estrangera. Aplicacions metodològiques en l'ensenyament-aprenentatge de llengües (i l'adquisició de les habilitats lingüístiques).
Descripció i anàlisi de la morfologia i sintaxi catalanes, amb una perspectiva diacrònica. Pretén descriure i explicar els processos de canvi lingüístic que afecten la gramàtica catalana com ara la morfologia verbal, els demostratius, quantificadors, la subordinació, etc.
Estudi de les paraules noves que penetren en la llengua catalana, tant pels mecanismes de formació de paraules, com pel canvi semàntic i pel manlleu d'altres llengües.
Estudi del canvi semàntic del lèxic català, com s'estructuren els diversos significats, com sorgeixen i canvien. També s'interessa pel canvi semàntic en construccions, com ara les perífrasis verbals o unitats fraseològiques. Aplicació de teories lingüístiques (cognitivisme, construccionisme...).
Variació diatòpica i diafàsica i canvi lingüístic sincrònic en la llengua catalana. Elaboració d'un corpus lingüístic oral dialectal i col·loquial del català i estudi de la llengua oral en textos conversacionals i monològics.
