Anàlisi d'objectius, interessos i estratègies d'empreses transnacionals, institucions econòmiques internacionals, Estats i altres actors en la globalització.
Capital social i desenvolupament territorial: xarxes socials, elits de poder i lideratges en zones rurals. En aquesta línia de treball s'utilitza l'enfocament d'Anàlisi de Xarxes Socials. S'aborda igualment la temàtica de la crisi i resiliència en les comunitats locals.
Un segment de la immigració enfronta condicions de precarietat i exclusió social. Una inserció social en els marges que es manifesta en diferents graus d'exclusió residencial, rebuig social, irregularitat administrativa, activitats econòmiques de subsistència, etc. La migració romaní constitueix en aquest sentit un cas particular. Es tracta d'una migració de comunitaris, de caràcter familiar, amb alts nivells de pobresa i objecte d'estigmatització social en origen i en destinació. Captar adequadament aquests fenòmens resulta d'especial interés per al desenvolupament de polítiques socials inclusives. La perspectiva etnogràfica, combinada amb altres tècniques, resulta ajustada a aquest propòsit, facilitant l'aproximació a una realitat sovint invisible per a les estadístiques i registres habituals. En aquesta línia de treball s'aborden aspectes com els seus projectes migratoris, inserció residencial, estratègies econòmiques i sociabilitat i participació social, parant atenció als factors que dificulten o afavoreixen el seu accés i ús normalitzat dels serveis públics i, en definitiva, la seua integració social.
Anàlisi de la dinàmica laboral des d'una perspectiva comparada.
Anàlisi de les condicions de treball, d'ocupació, de les relacions laborals i de les polítiques de gestió empresarial de la força de treball.
Anàlisi dels processos de creixement econòmica regional en les experiències històriques dels països d'Europa i Llatinoamèrica. Impacte del creixement sobre la desigualtat territorial. Impacte de les polítiques públiques sobre li desenvolupe regional a Europa i Llatinoamèrica.
Bona part de l'acció de les administracions públiques es duu a terme en absència de protocols d'anàlisis i avaluació dels seus resultats. Es pretén millorar els sistemes d'avaluació existents i implementar-los en polítiques i programes amb incidència en el desenvolupament local i regional.
.
Elaboració d'anàlisi a diferents escales i en diferents àmbits temàtics que permeten el disseny de recomanacions per a aconseguir una major cohesió social, un medi ambient urbà de major qualitat i un desenvolupament econòmic perdurable, tot això dins del concepte de sostenibilitat local.
Anàlisi de l'impacte dels processos de creixement sobre la desigualtat personal en la distribució de la renda i en la desigualtat entre països. Determinants històrics de la desigualtat global i impacte de les polítiques públiques.
Anàlisi històrica dels determinants profunds del creixement econòmic a Europa i Llatinoamèrica. Relacions entre el canvi institucional i el desenvolupament tecnològic.
Anàlisi de les interaccions entre l'estructura productiva, la dinàmica laboral i les polítiques públiques.
Aquesta línia parteix de concebre la convivència com un marc relacional en espais multiculturals que suposa negociar situacions de contacte que poden o no ser conflictives. El racisme, la xenofòbia i les pràctiques discriminatòries que es recolzen sobre la construcció de la alteritat són manifestacions del conflicte que ací s'aborden, mentre que formes de cooperació, reciprocitat, relativisme i solidaritat suposen vies que operen en sentit contrari. Les trames relacionals, les associacions i les xarxes socials són aspectes bàsics del procés d'inserció tant dels immigrants com dels seus fills i filles, que s'enfoquen des d'aquesta línia. A més, és fonamental abordar els processos de construcció d'identificacions col·lectives, des d'un plantejament mínimament interseccional que, a més de l'etnicitat, incloga, entre altres, les variables de gènere, classe, edat i orientació sexual. Conéixer els factors que influeixen i les dinàmiques que es generen en contextos de contacte intercultural és bàsic per a explorar la construcció d'ajustos interculturals o processos d'acomodació cultural i social propis d'una convivència que contribuïsca a la cohesió social. Una construcció que opera en una dimensió política, socioafectiva, socioeconòmica, socioespacial i identitària i cultural.
Un dels reptes que té en l'actualitat l'educació en tots els nivells és com hem de tractar la diversitat tant ètnica, cultural, lingüística, afectivo-sexual (...) en les nostres aules i com realitzar-ho amb uns indicis d'èxit. La línia d'investigació tracta de fer-ho des de la formació literària.
Modelització i simulació de l'estructura de la societat en laboratori experimental i del comportament, anàlisi d'impacte en estratègies en entorns complexos dels reptes socials.
Anàlisi a través de l'Economia Experimental, utilitzant experiments de laboratori, de fenòmens econòmics i socials difícils d'observar de manera natural.
Anàlisi i Elaboració d'enquestes i sondejos d'opinió.
La Gran Recessió 2008-2014 i la pandèmia covid-19 han mostrat els problemes socioestructurals de la nostra societat davant els quals s'activen una diversitat d'estratègies de mobilitat transnacional, tant de la població autòctona com de la població immigrant:
- L'emigració de joves autòctons/as que van partir amb la Gran Recessió i que, en general, responen a un perfil qualificat.
- La reemigració de població immigrant assentada amb possessió de la nacionalitat espanyola cap a països europeus o tercers.
- La migració circular de temporers/as agrícoles en el camp espanyol, especialment d'Europa de l'Est i del Nord d'Àfrica.
- Els processos de retorn d'emigrants autòctons/as.
Ens interessa comprendre els efectes de les recents crisis - de caràcter més aviat estructural- en aquestes dinàmiques migratòries, les seues característiques i especificitats, així com les estratègies que empren aquests/as migrants/as en els seus processos d'integració, permanència, circulació o retorn.
S'analitzen les estratègies de gestió de la diversitat cultural que possibiliten la generació de societats cohesionades com a resposta política al fet de la diversitat. Aquestes s'aborden des d'un doble eix: primer, la governança multinivell i segon, les relacions entre el marc institucional i les dinàmiques socioculturals. Des d'aquest marc es destaquen, de manera específica, les condicions d'inserció en els serveis públics. Com que gestionar la diversitat cultural implica una estratègia a favor de la convivència i promoció de la diversitat dels grups culturals existents en un territori, en aquesta línia s'aprofundeix en el disseny i elaboració de plans de diversitat ètnica i cultural o de convivència intercultural (àmbits municipals, universitaris,...); la perspectiva de la interseccionalitat entre gènere i diversitat cultural i, finalment, el repte de considerar l'enfocament de diversitat cultural com un principi transversal per a la seua aplicació en diferents àmbits i sectors.
L'estudi de l'impacte de la primera globalització (1880-1913) i la tecnologia: en el mercat de treball i en la desigualtat salarial en la primera i segona globalització (1980-).
Aquesta línia estudia les transformacions agràries de l'Espanya contemporània, amb l'objectiu d'incidir en debats recents sobre el grau de desenvolupament del sector primari, les seues característiques i la seua contribució al procés d'industrialització.
Estudi de l'evolució històrica de la teoria econòmica i el seu impacte sobre el procés de desenvolupament econòmic a Espanya.
Anàlisi dels agents, mercats i institucions que configuren el sistema financer modern, és a dir, des dels seus inicis en el segle XIX fins hui en dia.
Desenvolupaments metodològics i de programari per a la cerca de solucions al problema de la no-resposta parcial en les enquestes i als buits en les bases de dades.
Descobriment de comportaments individuals a partir d'informació agregada.
Aquesta línia d'investigació aborda la inserció urbana dels i les immigrants en el marc més general de les transformacions impulsades per l'urbanisme neoliberal, de gentrificació i precarització, i des d'una perspectiva multidimensional i holística, destacant la conjunció entre l'àmbit sociourbà, el socioeconòmic i el cultural, la sociabilitat i les relacions veïnals. S'aborden, en aquesta línia, l'evolució de la inserció residencial de les i els immigrants, de barris populars centrals als barris obrers perifèrics, que hui tenen la major proporció de veïnat d'altres orígens. S'estudien les problemàtiques d'aquests barris, que no cal reduir a la presència de la immigració en ells, així com les seues característiques.
S'analitza, igualment, l'accés als serveis públics territorialitzats, col·legis, centres de salut i de serveis socials, així com les dinàmiques que es generen a nivell de barri. Un altre àmbit significatiu de la inserció urbana són els canvis que han conegut els nostres espais públics, uns més funcionals, nodes de mobilitat, uns altres més d'oci i relax, parcs i jardins. El procés d'inserció urbana dels i les immigrants, el seu caràcter més inclusiu o excloent, és el resultat de les dinàmiques en aquests diversos àmbits que s'interrelacionen.
Adequació en termes de cobertura i intensitat de les prestacions del sistema de protecció social i identificar les seues insuficiències (prestacions per desocupació, de nivell contributiu i assistencial, rendes mínimes d'inclusió com les mesures d'acció social i assistència social)
Investigació i innovació en la literatura destinada al lector model de la qual es troba en l'educació infantil, primària, secundària.
Anàlisi de la dinàmica laboral des d'una perspectiva territorial, incloent-hi les polítiques publiques de desenvolupament territorial.
Les i els treballadors immigrants s'han inserit en un mercat laboral creixentment polaritzat i fragmentat. Si bé tenim una àmplia heterogeneïtat de treballadors i treballadores immigrants, la gran majoria s'han inserit en el mercat laboral i l'estructura productiva "per baix", amb una alta concentració sectorial i en treballs poc qualificats, amb independència de la qualificació de la persona que els realitza. En aquesta línia s'aborda aquest tipus d'inserció i les seues condicions de treball, amb unes taxes de temporalitat, sobrequalificació i atur, molt superiors a les de la població autòctona. Si bé és falsa la idea segons la qual els i les immigrants lleven llocs de treball a la població autòctona, no és menys cert que la nostra estructura productiva s'ha modificat i que, com passa en altres països europeus, la podem qualificar com una estructura etno-fragmentada en la qual la posició que s'ocupa depén no sols de qualificacions i experiència sinó també de l'origen etnocultural.
Tot això té profundes implicacions laborals i socials que són objecte d'investigació en aquesta línia.
La creació de l'espai Schengen i l'abolició de les fronteres interna entre els estats membres de la Unió Europea ha espentat i facilitat nous fluxos migratori intraeuropeus. La seua especificitat és el reconeixement per a aquests migrants, en molts àmbits, de drets molt similars als de la població autòctona. Això els converteix en una versió actualitzada dels fluxos migratoris interns a cada país. En el marc d'aquest nou espai de mobilitat investiguem als diferents fluxos migratoris existents: els consolidats fluxos d'emigració econòmica des del Sud cap al Nord d'Europa, en la seua majoria protagonitzats per joves; els fluxos de "lifestyle migration" des del Nord d'Europa cap al Sud i les més recents migracions des de l'Est d'Europa cap al Sud, així com les migracions internes al Sud d'Europa. Nous perfils de migrants, motivacions multidimensionals i estratègies complexes de mobilitat són els principals temes d'investigació d'aquesta línia.
Disseny d'instruments de mesurament, anàlisi i avaluació de polítiques de Cultura i Desenvolupament i sistemes d'informació per al seguiment i avaluació de l'acció cultural d'organitzacions i institucions públiques i privades.
Desenvolupaments metodològics i aplicacions per al mesurament de la no-resposta en les enquestes i per a la correcció dels seus efectes, especialment els biaixos que pot introduir en el procés inferencial.
Eficàcia de les polítiques d'ocupació per a garantir l'accés dels ciutadans a una ocupació de qualitat que garantisca una existència en condicions de dignitat allunyada de la pobresa i la capacitat d'aquestes polítiques per a rescatar a les persones que han sigut expulsades de l'ocupació i de la societat.
Polítiques i estratègies de desenvolupament local i territorial: processos de transformació socioeconòmica, noves activitats, actors en la gestió del territori i polítiques de desenvolupament territorial, amb especial referència a les àrees rurals.
Aplicació i elaboració de models per a la predicció electoral.
Anàlisi de les relacions de poder que configuren l'ordre econòmic global.
Aquesta línia d'investigació aborda la inserció urbana dels i les immigrants en el marc més general de les transformacions impulsades per l'urbanisme neoliberal, de gentrificació i precarització, i des d'una perspectiva multidimensional i holística, destacant la conjunció entre l'àmbit sociourbà, el socioeconòmic i el cultural, la sociabilitat i les relacions veïnals. S'aborden, en aquesta línia, l'evolució de la inserció residencial de les i els immigrants, de barris populars centrals als barris obrers perifèrics, que hui tenen la major proporció de veïnat d'altres orígens. S'estudien les problemàtiques d'aquests barris, que no cal reduir a la presència de la immigració en ells, així com les seues característiques. S'analitza, igualment, l'accés als serveis públics territorialitzats, col·legis, centres de salut i de serveis socials, així com les dinàmiques que es generen a nivell de barri. Un altre àmbit significatiu de la inserció urbana són els canvis que han conegut els nostres espais públics, uns més funcionals, nodes de mobilitat, uns altres més d'oci i relax, parcs i jardins. El procés d'inserció urbana dels i les immigrants, el seu caràcter més inclusiu o excloent, és el resultat de les dinàmiques en aquests diversos àmbits que s'interrelacionen.
Serveis a la població en zones rurals (educació, sanitat, serveis socials, activitat comercial, infraestructures, equipaments d'oci i turisme, culturals, etc.) com a factors d'atracció demogràfica, dinamització econòmica (ingressos i mercat laboral) i cohesió social.
Anàlisi i desenvolupament de nous criteris, mètodes i instruments de planificació territorial turística, des d'una perspectiva integral, destinats a facilitar la incorporació transversal del concepte del turisme sostenible.
Vulnerabilitats, exclusió social i (nova) pobresa en el medi rural, com a resultat de la crisi i retirada de l'Estat de Benestar (reducció i/o desaparició de les prestacions socials, privatització i/o desregulació de serveis públics, etc.). Aquesta línia d'investigació es basa en l'aplicació de l'enfocament de Xarxes socials a l'àmbit sanitari, amb especial referència a les zones rurals.
Vulnerabilitats, exclusió social i (nova) pobresa en el medi rural, com a resultat de la crisi i retirada de l'Estat de Benestar (reducció i/o desaparició de les prestacions socials, privatització i/o desregulació de serveis públics, etc.). Aquesta línia d'investigació es basa en l'aplicació de l'enfocament de Xarxes socials a l'àmbit sanitari, amb especial referència a les zones rurals.
Desenvolupaments metodològics i aplicacions per a l'escolta activa en internet, propiciant la identificació de sentiments i d'autors que permeta convertir els ingents fluxos de dades i opinions en informació.
