Arquitectura racionalista a València.
La Ciutat Moderna
Vetges Tu i Mediterránia, arqtes.
Cap a finals dels anys 20, les ciutats espanyoles més dinàmiques, entre les quals es trobava valència, van experimentar importants transformacions en tots els ordres. Els avanços tècnics i industrials, les noves formes de transport, l'aplicació generalitzada de l'electricitat i altres elements confortables en els habitatges, així com la proliferació de la publicitat, del màrqueting i del crèdit al consum, la fascinació pel cinema o el culte a la salut i l'alliberament esportiu i sexual del cos... tenen el seu origen com formes de la cultura de masses en aquest moment de la història contemporània.
Per al començament de la dècada dels 30, els canvis d'hàbits i de mentalitat en la vida quotidiana de les urbs ja són imparables. L'arribada de la República a l'abril de 1931 accelerarà el procés de manera trepidante a través de l'esperit regeneracionista i l'aposta per la modernitat occidental. En aquest context, la ciutat es converteix en el paradigma del modern, en escenari de concentracions i costums massius mai abans vistes, i l'arquitectura tindrà un paper decisiu tant en la gènesi com en la definitiva acceptació d'una nova forma de viure, la qual alguns anys abans havien preconitzat amb major o menor coherència els artistes i arquitectes avantguardistes.
Encara que la Guerra Civil primer, i la II Guerra Mundial després, cercenaron d'arrel moltes de les esperances dipositades en la difusió del progrés, l'arquitectura valenciana va seguir fidel durant els primers anys 40 a l'esperit estètic anterior, languideciendo a poc a poc fins a la seva definitiva desaparició.
Al llarg de gairebé vint anys, València, de la mà d'una gran generació d'arquitectes (Albert, Artal, Borso, Bueso, Cervera, Cort, Goerlich, Gómez Davó, Martínez Ortega, Pascual, Peoourt, Peset, Rieta, Roso, Sancho Coloma, Testor, Viedrna...) va a ocupar el seu espai amb noves arquitectures racionalistes, més dinàmiques que puristas, però modernes en el seu afany de simplicitat, funcionalitat, higiene i actualitat.