Introducció del discurs pronunciat per Azaña en l'Ajuntament de València el 21 de gener de 1937.
 


 

Senyor alcalde, senyors tots: He escoltat amb emoció, que m'ha costat treballo reprimir, les paraules de benvinguda que la legítima representació de la democràcia valenciana acaba de dirigir-me. En qualsevol ocasió, en qualsevol lloc d'Espanya, una salutació com aquest quedaria profundament gravat en el meu cor. Però en les circumstàncies actuals, i venint de l'expressió autèntica de la democràcia valenciana, el seu valor és imponderable. València té en la seva història el títol gloriós d'haver estat un dels primers i més fortes llars del republicanismo espanyol, i en aquest país es donaven d'antic aquelles condicions socials, econòmiques i polítiques gràcies a les quals l'arbre de la democràcia ha pogut créixer amb la robustesa que tots hem tingut ocasió d'admirar en temps passats.

València, en la pau, era una joia de la República espanyola, i en la guerra ha sabut complir amb escreix la seva obligació. Molts fills de València han perdut la seva vida lluitant en el front per la salvació de tots els seus germans d'Espanya. Coneixem els esforços que en el camp de batalla els valencians han sabut fer. Llaor a tots ells! I consti l'agraïment de tots per l'esforç valencià. Coneixem també els serveis d'altre ordre que el país valencià ha prestat acudint al socors i manteniment dels combatents en les poblacions assetjades per l'enemic. A més, València, al saludar-me per boca del seu alcalde, aviva els meus sentiments d'altre temps, que ara m'és permès evocar, perquè recobren una actualitat moral.

Els ministres del govern republicà en l'Ajuntament de València

L'alcalde Cano Coloma respon a Manuel Azaña

 
A València he de, en els començaments de la meva acció política, tan curta encara, però tan excessivament dramàtica i tempestuosa, la primer acta de diputat que mai vaig tenir. El vostre poble va tenir aquesta cortesia amb mi. I fa any i mig, o poc més, la democràcia valenciana em va prestar el seu auditori clamoroso i el seu entusiasme republicà per al grandiós acte en el qual es va inaugurar la coalició política, que en el pensament de qui la van forjar i en la pura intenció de qui va anar el seu portaveu va estar cridada a donar a la República una base amplísima de col·laboració social i les normes pacífiques de progrés i de engrandecimiento de la societat espanyola. I és justament avui a l'evocar a València i davant el seu alcalde aquest record, quan tenim davant el problema de la rebel·lió militar per a destruir aquella obra que a València es va iniciar .
M'és grat també que sigui València qui presti l'ocasió de dir-vos, als sis mesos de guerra, unes paraules tretes d'experiències passades que ens permeten considerar greument, amb l'optimisme serè i raonable que ens pertany a tots, els problemes immediats de l'avenir. Sis mesos de guerra, llarg termini de sofriment, senyors; termini que ens hagués semblat increïble en el mes de juliol, quan l'avenir estava ocult darrere del teló del temps. Però ara ens sembla breu i vam trobar en la nostra ànima el vigor suficient per a duplicar-lo, i triplicar-lo si és menester amb la condició de treure endavant la causa de la República. En aquests sis mesos, les dades principals dels problemes que tenim davant no han variat en l'essencial. El que ocorre és que, com de la llavor surt la planta, el que duia contingut en si el problema a l'esclatar en el mes de juliol ha anat manifestant-se a la llum.