Sedes Ministeriales
El 7 de Novembre de 1936 el Govern de la República es trasllada de Madrid a València, “per a organitzar des d'aquí la victòria definitiva”, assenyala el titular de El Mercantil Valencià de 8-11-36.El Govern està encapçalat llavors per Francisco Largo Caballero, i compta amb representants dels partits del Front Popular: PSOE, PCE, CNT, Izquierda Republicana, PNV, Esquerra Catalana y URN.
 |
Govern presidit per Largo Caballero |
 |
Soldatsde l'exercit de
la república desfilant pels carrers de València (calçats amb alpargatas) |
A l'hora d'instal·lar els distints ministeris i serveis de l'Estat es va recórrer a l'ocupació de palaus d'aristòcrates o gent adinerada, que o bé s'havien donat a la fugida per a posar fora de perill les seues vides, o bé van cedir les seues propietats per aquest fí. Així va succeir amb els palaus de Caro, del Baró de Llaurí, de Berbedel, de Trénor, Galindo o Moróder.
Aquestes són algunes de les ubicacions:
Recepcions de la presidència de la República: Palau de Benicarló, actual seu de les Corts Valencianes
 |
 |
 |
Ministeri d'Hisenda: Palau de Moróder (Pza de Tetuan, 6), ja desaparegut. Una porta d'aquest palau es troba en l'actualitaten els jardins de Vivers.
Ministeri de la Governació: Palau del Baró de Llaurí (C/ Samaniego)
 |
Ministeri de Comunicacions. Edifici principal de Correos
 |
 |
Ministeri de Treball: Palau de la Caixa de Previsió Social
 |
 |
El Ministeri de Sanitat va ocupar ocupar diverses localitzacions, entre elles la Casa dels Montenegro (C/ Sorní) y el palau de Marqués de Campo en la plaça del Arquebisbat
 |
 |
Ministeri d'Agricultura, Palau de Trenor, al carrer de Caballeres, 43, aleshores Metalurgia 39
Ministeri de Justícia: C/ Caballers 26
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Este ministeri més tard es traslladaria a l'Hotel Palace
 |
 |
En el Carrer Ciscar, número 61, pis principal, va existir una residència per a membres dels governs republicans. Allí va estar allotjat un temps Indalecio Prieto. La casa va pertànyer als "marquesos de la Bastida". En el mateix carrer però en la vorera de davant, número 60 va existir una residència d'oficials. Gairebé enfornt d'ambdós edificis, junt a la llavors anomenada Avda. 14 d'Abril havia un refugi. Més tard sobre el mateix es va erigir una estatua de Jose Antonio, a l'avinguda se l'anomenà també com al falangista, avui hi ha un monument als Maulets i l'Avda. s'anomena del Regne de València.
 |
 |
El 17 de maig de 1937 es remodela el govern passant a estar presidit per Juan Negrin.
El 31 d'octubre el govern s'en va a Barcelona.
“L'afluència de refugiats, intel·lectuals, buròcrates, polítics, assessors soviètics, brigadistes internacionals, periodistes, delegacions i diplomàtics estrangers va transformar inevitablement la ciutat de València fent-la passar “del provincianisme oficial al que la van relegar els borbons” com diria un articulista d'e "Adelante", a una ciutat supersaturada i cosmopolita en els carrers de la qual abarrotades es podien escoltar quasi tots els accents d'Espanya i un gran nombre de llengües estrangeres”
“Durant la nit del 6 al 7 de Novembre de 1936 van començar a arribar els primers efectius de buròcrates i administratius; el suport humà de la màquina de l'Estat que a Espanya sempre s'ha caracteritzat, entre altres coses, per la seua inflació. En les setmanes posteriors, “l'Espanya oficial” anàr prenent possessió dels millors pisos desocupats de la ciutat per haver sigut els seus propietaris declarats facciosos”
(Safón y Simon: 1986:72-73)
València va acollir a una multitud d'evacuats de les zones de guerra, i fugits d'aquelles ja les ocupades pels colpistes.
“A finals de novembre i principis de desembre anaven arribant “desenes de milers de xiquets, dones i ferits”. Cap destacar sobretot als xiquets, milers de xiquets, com diria Margarita Nelken, en un article de Frente Rojo, que s'escamparen per tota València. Els periòdics es desfaran en cridades als valencians perquè acolliren en les seues cases a aquestes gents, però sobretot perquè adoptaren als xiquets, fills dels heroics defensors de Madrid. La propaganda es va bolcar entorn d'aquests xiquets sense família. Per a això es van fer guarderies o colònies organitzades bàsicament pel p. Comunista. Per a ells es faran cavalcades i setmanes infantils. Ells, és clar serien els que millor acollida van tenir en les llars valencianes”.
(Frente Rojo: periòdic del PCE, editat a partir del 21 de gener de 1937). (Safón y Simon: 1986:75)
Fotografías actuales: Mariví Jiménez