Llocs de trobada i seus socials

L'Hotel Metropol (seu de l'Ambaixada Soviètica) estava en el carrer Xàtiva (enfront de la plaça de bous).


 


Fotografia actual J.M. Azkárraga

Universidad de Valencia

El president Manuel Azaña en el Paranimf de la Universitat


Hotel Palace situat en el carrer de la Pau
 


Serà Casa de la Cultura, seu del II Congrés d'Intel·lectuals i posteriorment seu del Ministeri d'Instrucció Pública. Allotjament entre altres persones de: Rafael Alberti, Maria Teresa León, Rosa Chacel, León Felipe, Nicolás Guillen, Octavio Paz, Cesar Vallejo, Alejo Carpentier.
Negrín inaugurant el Congrés

«Aquest edifici va albergar als més prestigiosos intel·lectuals i artistes espanyols, quan des de Madrid assetjat (1936-1939) van ser evacuats a València. Llamóse Casa de la Cultura, el patronat de la qual va presidir el poeta Antonio Machado».
A principios de noviembre de 1936 hasta que se instaló el gobierno en Barcelona, a mediados de 1938, residió en la ciudad del Turia la direc ción militar y política de la República, junto a las manifestaciones litera rias y artísticas de los mejores exponentes de la España republicana, lo que justificaba que el poeta Juan Gil-Albert dijera que «Valencia fue, durante año y medio, la capital de la República y el más importante foco intelectual de la nación».
Antonio Machado va viure inicialment a València en la «Casa de la Cultura», i després residia a Burjassot, poble aledaño a aquesta ciutat, en un xalet la «Vila Amparo », on rebia als joves poetes que li visitaven. Allí va enaltir com un prodigi la finura de matisos de la llum de València. En aquells anys, València semblava un oasi allunyat del tràgic escenari de la guerra civil. El carrer de Ruzafa -de l'àrab, jardí- era al capvespre una desfilada bullicioso de paseantes, molts d'ells amb uniformes militars.
Els restaurants inicialment donaven bon menjar, però al febrer de 1937 va començar a escassejar la carn de cap de bestiar i es va introduir la carn de cavall. També va començar a escassejar el tabac de picada i els fumadors recalcitrantes embullaven cigarrets amb les fulles seques de les patates o papes. Els cafès estaven replets, perquè confluïen evacuats de les poblacions que havien estat preses pels franquistes i en gran nombre pels madri­ troncs arran del dramàtic setge de novembre de 1936. (Llevant Feliç, de J. A. Climent en Cròniques Valencianes. Escrits des de l'exili)


En un palauet del carrer Trinquet de Cavallers té la seua seu l'Aliança d'Intel·lectuals per a la defensa de la República
Hotel Victòria, carrer de les Barques, Allotjament de nombrosos intel·lectuals, un d'ells l'escriptor i periodista rus Ilya Ehrenburg
Escriu: “València es va convertir inesperadament en Capital, una capital artificial i inversemblant”, en "Gentes, años, vida".
 

Seu del Partit Comunista. Plaça de Tetuan

Seu del "Socorro Rojo Internaciona". Calle Abadía de San Martín.

Seu de "Mujeres Libres". Carrer de la Pau

Seu de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Carrer de la Pau
Calle de la Paz.
(Fotografía: FINEZAS)

J. A. Climent en Cròniques Valencianes. Escrits des de l'exili descriu d'aquesta manera el temps en el qual València va ser cabdal de la republica.

En València es va instal·lar el Comitè Nacional de la Joventut Republi cana en un elegant edifici, on feien també exposicions d'art. A mi em van designar representant en el Front de la Joventut d'Espanya, en el qual era president el tinent d'artilleria Prudencio Sayagués, qui havia participat en la presa de la Caserna de la Muntanya, el que oca­ sionó el fracàs de la revolta militar a Madrid. Les oficines del Front de la Joventut estaven en el carrer de la Pau N ° 30, un edifici antic que traqueteaba amb els bombardejos dels avions franquistes, que es llançaven sobre la glorieta del Parterre situada al final d'aquest carrer, on es trobava el Ministeri de Marina. En un d'aquests bombardejos es van trencar els cristalls de les finestres per l'ona explosiva.
AL celebrar-se l'II Congrés Internacional d'Escriptors Antifascistas 94 al juliol de 1937, van venir a convidar al capdavant de la Joventut perquè enviés un representant, per la Comissió Organitzadora els poetes Juan Gil-Albert, Arturo Serrà Plaja, qui pels pòmuls pronunciats i les seves ulleres, semblava un marinerito nipón, i Emilio Prats, Gil Albert, secretari tècnic de la Comissió, era el més entusiasta, i va oferir que ens portaria publicacions dels seus poemes. El 4 de juliol vaig acompanyar a Prudencio Sayagués a la inauguració del congrés que es realitzava en l'hemicicle de l'ajuntament de València, trobant-se el presidium amb les bande ras dels països simpatitzants de la República, i l'assistència de signifi cados intel·lectuals europeus i americans. En aquella reunió es va produir la declaració de protesta, que va motivar la reprobación de Octavio Paz, presentada per José Bergamín, contra André Gide, qui era amic dels republicans espanyols, per les seves crítiques a la Unión Soviètica en el llibre Retorn de la URSS (Retouches).