Escola laica i racionalista Grup Escolar Racionalista d'Orriols. Situat en les Escoles Salesianes. Camí de Barcelona 182.
"L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal".
Més informació: fundació Ferrer i Guàrdia:http://www.laic.org/index.htm
 |
 |
Insistia en els “valors actitudinals”: aprenentatge de la solidaritat, igualtat independència, respecte a la Natura.
Podem resumir els objectius i valors de l'escola racionalista en:
- Coeducació
- Potenciació de les tasques col·lectives, en grup i treball en comú amb el mestre
- Textos similars als utilitzats per l'escola Moderna
- En ocasions alteren la distribució tradicional dels bancs i pupitres, eliminant les tarimes.
- Fomentar el contacte amb la natura
- Atenció a l'educació artística
- Importància dels treballs manuals
- Visites i intercanvis amb alumnes d'escoles similars
El Llibre de Registre d'Associacions del Govern Civil de València proporciona dades sobre la constitució dels següents ateneus de caràcter anarquista i anarcosindicalista en els dos primers anys de la Segona República:
NOM |
LOCAL. |
DATA CONST/PRESENT. ESTATUTS |
OBJECTE |
PRESIDENT |
Ateneu LLibertari de Divulgació Social de los Poblats Marítims |
València |
22-09-31/20-09-31 |
Política |
Arturo Colomer |
Ateneou Racionalista |
València-Grao |
27-12-32/12-02-33 |
Difusió cultura integral |
Antonio Paredes |
L'activitat més habitual en eixos centres-els locals dels quals eren amb freqüència pisos xicotets o simples habitacionetes- en aquests primers anys era l'organització de xarrades i conferències, la qual cosa resulta lògic donades les dificultats existents -sobretot per la manca de mitjans materials però també per les múltiples ocupacions dels militants- per a mantenir a llarg termini projectes com cursos, escoles, etc. Quant al tipus de persones que freqüentaven aquests ateneus, Ramón Quiles -militant de les JJLL i de l'Ateneu Llibertari de Russafa durant la dècada dels trenta- assenyala que a aquest últim solien acudir normalment unes vint persones, entre elles molts joves d'ambdós sexes, més xics que xiques, encara que la presència femenina s'incrementa a mesura que avança la República i especialment durant els anys de la guerra. (referència presa de NAVARRO NAVARRO, Fco. Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividades culturales de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil).
Els ateneus van tenir una vida atzarosa, van patir, particularment en el bienni negre nombrosos tancaments, alguns dels seus membres van patir empresonaments.
La majoria dels ateneus fundats en aquests anys solien presentar-se a l'opinió pública i als militants, organismes i centres culturals llibertaris, en comunicats apareguts en la premsa afí. En ells era habitual dedicar algun record als "camarades presos i perseguits per la causa", així com a les víctimes de la repressió burgesa. Així mateix, els responsables d'aquests centres s'afirmaven en el seu propòsit d'"acabar definitivament amb la ignorància" i feien especial èmfasi en la labor cultural. Aprofitaven també per a sol7licitar llibres, fullets i premsa per a la biblioteca que començaven a formar en els seus locals. Entre les activitats educatives projectades destacava l'engegada d'una "àmplia sèrie de conferències i xarrades" que, en molts casos -i a causa de les circumstàncies ja esmentades-, es reduïa a dues o tres actes d'aquest tipus.
...No sempre aquests centres realitzaven les seues activitats de forma aïllada. En ocasions els seus militants aprofitaven alguna excursió o gira per a reunir-se amb membres d'associacions similars en el marc de jornades de "confraternització". L'Ateneu de Divulgació Social de Montcada, creat a l'agost de 1931 (veure taula anterior), va convidar a la fi d'octubre d'aqueix any als ateneus de València (Ateneu Anarquista de València, Mislata, Foios, Paterna i Grau de València) a una "gira campestre" a celebrar en la Pinada de la Masia de Camp-Oliva.
 |
Cartel en Esperanto |
Entre els més destacats a València figuren:
- Nou Ateneu de Russafa o Ateneu Llibertari de Divulgació Social de Russafa situat en el carrer Maestro Aguilar 4, posteriorment traslladat al carrer Dénia 49.
A diferència de molts dels ateneus ja esmentats, aquest centre va gaudir d'una vida més perllongada i va desenvolupar també la seua activitat durant la guerra civil. En aquests anys estava associat a les pràctiques culturals de molts joves llibertaris d'aquest barri valencià, al principi adherits a la FAI i posteriorment a les JJLL.
- Ateneu Anarquista del carrer Alberic 11.
El centre es va inaugurar amb una conferència de José España entorn del tema: "La cultura del poble". L'acte d'obertura va coincidir amb l'engegada de l'escola racionalista que aquell acollia en el seu si.
- Ateneu de Divulgació anarquista de València Plaça de Cisneros 5, més tard en Tapineria 5, 2* .
Aquest centre va desenvolupar una intensa activitat durant els anys 1931-1932. Durant aqueix període va celebrar vàries "gires" i conferències. Així mateix resulta rellevant la seua labor en l'ajuda als militants presos (normalment mitjançant subscripcions i donatius), convertint-se en un dels ateneus valencians que més contribuïen a aquesta causa en aqueixos anys. Una altra de les seues pràctiques habituals era la venda de llibres i fullets anunciats en la premsa, així com l'organització de rifes de llibres amb la finalitat d'obtenir fons per a algunes de les campanyes iniciades pel centre i desenvolupar, paral7lelament, una labor de difusió cultural .
- Centre Proletari Cultural de València. Camí de Barcelona 30.
La seua creació va ser iniciativa dels militants de les barriades de Sagunt, Orriols i Marchalenes, en les quals es va formar una generació de joves llibertaris bastant activa en el terreny cultural fins al final de la guerra civil: un exemple són les escoles racionalistes desplegades per les JJLL d'Orriols en plena contesa. El centre va ser constituït al novembre de 1931 i va tenir des d'aqueix moment fins a mitjans de l'any següent (seguint una tendència comuna a molts altres ateneus) la seua època d'esplendor. Un dels seus primers actes públics va ser l'organització d'un míting en el qual van intervenir oradors molt coneguts a València, com Antonio Badal, José España, Aurora López o Juan Rueda, el que ratificava l'orientació plenament anarquista d'aquest ateneu.
- Ateneu de Divulgació Social del Grau, Av. del Port 255.
Primer, va organitzar puntualment -dues vegades per setmana, generalment dijous i dissabte- conferències impartides per coneguts militants i propagandistes llibertaris. Aquesta activitat va ser especialment intensa en els mesos finals de 1931.
- Ateneu Sindicalista Llibertari, Campaneros 20, 3.
El moment de major activitat cultural d'aquest ateneu es va situar en els mesos centrals de 1933. Al maig i juny -com era habitual amb l'arribada del bon temps- van ser les gires a les platges properes a València la pràctica més habitual. Al juliol es van anunciar una sèrie de conferències sobre sindicalisme i política (que anaven a pronunciar els militants Alandi i Messeguer) en ocasió de la inauguració del nou local del centre.
 |
Poden resumir-se les funcions més destacades dels ateneus àcrates en:
1. Capacitació/socialització de la pròpia militància. Llocs d'aprenentatge, als quals tenien accés simpatitzants i persones no afiliades a organitzacions anarquistes, que es familiaritzaven així amb la vida, la cultura i la ideologia llibertàries. Llocs de sociabilitat, de reunió i oci.
2. Difusió de la cultura en general. Concebuda aquesta com un arma d'emancipació social, l'educació de les classes populars es converteix en una prioritat. Es despleguen per a aquesta finalitat múltiples iniciatives i recursos: escoles, cursets, classes, conferències, biblioteques, periòdics i revistes.
ls centres culturals llibertaris s'inscriuen així en la tradició dels ateneus populars, progressistes o obrers de les dècades anteriors.
ATENEUS ANARQUISTES I ANARCOSINDICALISTES VALENCIANS DURANT LA II REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL (1931-1939).
A) II REPÚBLICA
València-ciutat :
-Ateneu Llibertari de Divulgació Social del Grau (Ateneu Llibertari del Grau; Ateneu Llibertari de Divulgació Social dels Poblats Marítims).
-Ateneu Racionalista del Grau.
-Ateneu Sindicalista Llibertari de València.
-Ateneu Racionalista de Castellar.
-Ateneu Cultural de Divulgació Social de la Creu Coberta.
-Ateneu Proletari Cultural, del Camí de Jesús (Ateneu Cultural de la Barriada de Jesús).
-Ateneu Cultural, del Camí del Cementiri.
-Ateneu Cultural Proletari de la Barriada de Patraix i el seu entorn.
-Ateneu Llibertari de Divulgació Social de Russafa.
-Ateneu de Divulgació Anarquista del Centre (Ateneu de Divulgació Anarquista de València).
-Ateneu Proletari Cultural, del Camí de Barcelona (Centre Proletari Cultural de València).
-Centre Proletari Cultural del Poble dels Orriols.
-Ateneu Cultural Social, d'Orriols.
-Ateneu Cultural Proletari, del Socors.
-Ateneu anarquista, del carrer Alberic.
B) GUERRA CIVIL
València-ciutat:
-Ateneu de Divulgació Anarquista de València.
-Ateneu de Divulgació Social del Districte del Centre (Ateneu Anarquista del Districte del Centre).
-Ateneu de Divulgació Social, del Camí del Cementiri.
-Ateneu Racionalista (Llibertari) de la Vega Baixa (JJLL).
-Ateneu de Divulgació Social de la Barriada de Russafa (JJLL).
-Ateneu Llibertari de la Barriada de la Misericòrdia (JJLL).
-Ateneu Llibertari de la Barriada de la Llibertat.
-Ateneu Cultural Llibertari, de la Carretera de Madrid.
-Ateneu Cultural de la Creu Coberta.
(Procedeix de: NAVARRO NAVARRO, Fco. Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividades culturales de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil , València, Biblioteca Valenciana, 2002, pág.581-586).