L'Escola- Cossío, també de la ILE (Institució Lliure d'Ensenyament). Avinguda 14 d'Abril, més tard de Jose Antonio, ara del Antic Regne.
 |
 |
 |
 |
Escola seguidora de les propostes educatives de la Institució Lliure d'Ensenyament, impulsora de la coeducación, l'ensenyament lligat a la naturalesa i a l'aprenentatge. i la laicidad.
D'aquesta escola a València va ser un dels seus impulsors José Navarro Alcàsser i la seva dona, D.ª María Alvargonzález, que van compartir els seus objectius amb altres matrimonis amics. María Moliner va ensenyar en ella Literatura i Gramàtica, i, a més, va formar part del seu Consell Director, com vocal, i de l'Associació d'Amics per al seu suport, com secretària.
En el llibre de Navarrès Alcacer “ L'Escola Cossío de València”. Història d'una il·lusió (1930-1939) trobem aquesta descripció de Vicenta Cortés Alonso, arxivera “
“...Ficats a rememorar aquella singular institució, apareix primer el passeig diagonal, ampli, amb andana de terra pel centre i calçades laterals, que duia a l'edifici de l'Escola. En aquells anys, abans de la guerra civil, el passeig es cridava Avinguda del 14 d'Abril, en homenatge a la data de la proclamació de la segona i azarosa República. El passeig tenia alguns bancs de llistons de fusta suportats per peus i espatlleres de curvilínia fosa, i el seu més distintiu aspecte ho constituïa una doble filera de magnífiques palmeres de dátils de diversos metres d'altura que donava ombra agradable.
 |
...
En aquest pintoresc i republicà passeig estaven les Escoles d'Artesans, tot un bloc d'edificis de maó groc ocre, dos de les dependències del qual principals s'ajuntaven obliquament en una curta façana, coronades les seves dues plantes de teules vermelles, on estaven un portaló principal de fusta color caoba, reixes i vidrieres. Aquestes naus obliqües albergaven, per lloguer em sembla i per cessió, l'Escola Cossío.
No cal dir que el passeig del 14 d'Abril, Escoles d'Artesans i Escola de Cossío tot junt donaven una indicació, potser deguda a l'atzar, potser no, del tarannà i de l'esperit que allí regnava.
...
Si hagués de descriure breument coses a les quals (en l'Escola ) es donava importància esmentaria les següents: Respecte cap a les arts, i desenvolupament de la capacitat d'apreciació estètica; ambient de mútua confiança i companyia, d'integració; afició a l'aire lliure, i cap a l'esport com joc competitiu, apreciació de la naturalesa; serietat i responsabilitat en les tasques dintre d'un “bon humor”; estimul de la creació i afecció.
.
 |
Institució Lliure d'Ensenyament, va ser fundada en 1876 per un grup de catedràtics (entre els quals es trobaven Francisco Giner dels Rius, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón), separats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments als dogmes oficials en matèria religiosa, política o moral.
A partir de 1881 van començar a formar part del cos docent de la Institució professors formats en ella (Manuel Bartolomé Cossío, que succeirà a Giner al capdavant de la ILE, Ricardo Rubio, Pedro Blanco, Ángel do Rego, José Ontañón, Pedro Jiménez-Landi...), la labor del qual afermarà el projecte institucionista i garantirà la seua continuïtat.
Des de 1876 fins a la guerra civil de 1936, la ILE es va convertir en el centre de gravetat de tota una època de la cultura espanyola i en llera per a la introducció a Espanya de les més avançades teories pedagògiques i científiques que s'estaven desenvolupant fora de les fronteres espanyoles.
En l'esperit de la I.L.E. està el promoure la fusió de les Escoles Primàries i Secundàries, per considerar que eren només distints moments d'un únic procés. L'educació per al seu fundador constitueix una funció que deu abastar tota la vida de la persona, és a dir deu ser integral.
Pàgina web dedicada a Fernando Giner dels Rios i la ILE: http://www.fundacionginer.org/
A principis dels anys trenta, la família es trasllada a València, col·labora en l'Escola Cossío, inspirada clarament en la Institució Lliure d'Ensenyament. María Moliner va ensenyar en ella Literatura i Gramàtica, i, a més, va formar part del seu Consell Director, com vocal, i de l'Associació d'Amics per al seu suport, com secretària.
Així mateix, també va prestar la seva col·laboració entusiasta a les Missions Pedagògiques de la República. María Moliner es va cuidar especialment de l'organització de les biblioteques rurals. De fet, va escriure unes Instruccions per al servei de petites biblioteques que es van publicar sense nom d'autor a València, en 1937, que van ser molt benvolgudes, tant a Espanya com en l'estranger.
 |
 |
Fotografias de Maria Moliner |
|
En aquesta etapa de la seva vida va ocupar llocs importants de responsabilitat en el terreny de l'organització de les biblioteques populars. Ja en 1935 , en l'II Congrés Internacional de Biblioteques i Bibliografia, que va inaugurar Ortega i Gasset, ella havia presentat una comunicació amb el títol Biblioteques rurals i xarxes de biblioteques a Espanya. Al setembre de 1936 va ser cridada pel rector de la Universitat de València Dr. Puche, per a dirigir la Biblioteca universitària, però, ja en plena Guerra Civil, a la fi de 1937, va haver d'abandonar el lloc per a lliurar-se de ple a l'adreça de l'Oficina d'Adquisició i Canvi Internacional de Publicacions i per a treballar com vocal de la Secció de Biblioteques del Consell Central d'Arxius, Biblioteques i Tresor Artístic. La capacitat organitzativa de María Moliner va a quedar plasmada en les directrius que redacta com Projecte de Pla de Biblioteques de l'Estat, les quals es publicaran a principis de 1939 -Pilar Faus (La lectura pública a Espanya i el Pla de Biblioteques de María Moliner, Madrid, Anabad, 1990.)-.
Al terme de la Guerra Civil, el conjunt d'amics dels Ramón-Moliner, i ells mateixos, sofreixen represàlies polítiques. Bastants d'ells s'exilien. El seu marit és suspès de sou i de feina, traslladat després a Múrcia (1944-1946) i rehabilitat a Salamanca a partir de 1946 on romandrà fins a la seva jubilació en 1962.
Per la seva banda, a María la baixen 18 llocs en l'escalafó del Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris, els quals recuperarà en 1958. Mes informació en http://cvc.cervantes.és/actcult/mmoliner/
El 29 de maig de 1931 es va crear per Decret el Patronat de Missions Pedagògiques amb l'encàrrec de «difondre la cultura general, la moderna orientació docent i l'educació ciutadana en llogarets, viles i llocs, amb especial atenció als interessos espirituals de la població rural». Depenia del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts i estava dirigit per una Comissió Central, la seu de la qual es trobava en el Museu Pedagògic.
Aquest Museu, que havia començat a funcionar en 1884 com centre d'investigació, molt vinculat -tant pels seus col·laboradors com per la seua tasca- amb la Institució Lliure d'Ensenyament, es va convertir en peça fonamental del procés de renovació de l'ensenyament públic que culminaria en els anys de la República.
El Patronat de les Missions Pedagògiques va estar presidit per Manuel Bartolomé Cossío i la Comissió Central estava formada, entre uns altres, pel director del Museu Pedagògic (que actuava com Vicepresident i que en aquests moments era Domingo Barnés), Rodolfo Llopis, Marcelino PasquaPasqua, Antonio Machado, Pedro Salines, Óscar Esplá, Ángel Llorca i Luis Álvarez Santullano (que exercia de Secretari).
L'acció de les Missions abastava tres aspectes: el foment de la cultura general a través de la creació de biblioteques fixes i circulantes, projeccions cinematogràfiques, un museu circulant, etc.; l'orientació pedagògica als mestres d'escoles rurals, i l'educació ciutadana necessària per a fer comprensibles els principis d'un Govern democràtic a través de xerrades i reunions públiques.
 |
 |