UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, carrer de la Nau:

Fotografía actual

Incendio en La Nave. 1932

Mariano Gómez González va ser elegit rector en el Claustre del 18 d'abril de 1931.

Tres idees fonamentals subjeuen en aqueix període:

S'inicia la creació d'una xicoteta ciutat universitària en el Passeig València al Mar, els terrenys de la qual estaven sent adquirits per a les facultats de medicina i ciències, encara que també s'intentava instal·lar allí la residència d'estudiants, l'escola normal de magisteri, el camp universitari d'esports, i altres serveis.

 

Succeiria a Mariano Gómez en el rectorat Juan Bautista Peset , va ser nomenat rector el 13 de maig de 1932. Era doctor en medicina i cirurgia, ciències químiques i dret. Posteriorment seria diputat per Esquerra Republicana en les corts del Front Popular, la candidatura del qual encapçalaria en les eleccions de 1936.

Empresonat al final de la guerra i afusellat a Paterna el 24 de Maig de 1941, on segons l'estudi de Vicente Gavarda " Mort a Paterna ", van ser afusellades 2238 persones.

Recordava el doctor Vicente Carrasco:

Vaig conèixer al Dr. Don Juan Peset Aleixandre, en el Nadal de l'anomenat any de la victòria en la presó cel·lular de València. Ja tenia des de la meua llunyana Cádiz, notícia del seu prestigi científic, així com de les seues qualitats humanes...

Profund pesar ens va ocasionar la seua detenció i processament, però mai vam imaginar que un home tan de bé i de talent tan preclar i valuós per a la pàtria, anava a patir la sort que li van oferir els inevitables assassins...

Va ser tret un divendres de la seua cel·la per a complir la seua sentència de mort (Mancebo: 1994)

En un article Rafael Xambó, professor de la Universitat de València recordava per què va ser condemnat:

Quan fou jutjat, la condemna permetia l'indult de la pena de mort. Així que tres metges falangistes i assassins no en tingueren prou i reclamaren un nou judici, aportant com a prova nova una conferència dictada en la Universitat de València l'any 1937, en la qual criticava la sublevació feixista com la resposta inadequada dels qui no havien acceptat que havien perdut les eleccions. Al remat, fou condemnat a mort per una conferència, per les idees democràtiques i republicanes, per estar del costat del poble, del pensament i la llibertat.


 

La Universitat de València va publicar en l'any 2001 una edició facsímil de l'expedient del judici pel qual va ser afusellat el Dr. Peset.

El poeta Vicent Andrés Estellés li havia dedicat anys abans un estremidor poemari

(Extractes)

In memorian

Joan Bautista Peset.El Teu matí, la difunta dolcesa,
entre fusells de tenebrós metall
abandonat pels déus,
abandonat, caminaves segur.
els criminals dels ossos criminals,
mes criminals que mares han parit,
els criminals de plom i tenebra,
t’obrien pas, i segut caminaves
vers una mort, vers el mur popular
que se’t donà un matí quansevol.

Tu, l’home bo, tu, l’home Intel.ligent,
tu, la raó de tot un poble, caus,
sempre dctant correcció, benigne,
assenyalant les normes de conducta,
oh mort, oh mort, oh mort que necessite
cantar jo, brusc, perquè torna el record,
torna la llum que els ulls impartien,
torna la llum que endevinava, clar,
aquell matí de fusells i postoles!.
Et deixaré un ram d’margues sil.labes,
i vetlaràs perque seguesca sempre
fidel, fidel al nostre extens país.

 

Fernando Rodrigo Fornos , catedràtic de patologia mèdica. Va iniciar el seu rectorat durant el bienni negre, i després prosseguiria les seues funcions de rector en els primers anys de la dictadura franquista.

Després de les eleccions de febrer de 1936 i el triomf del Front Popular, canviarà també el rectorado, va ser elegit rector Jose Puche Alvarez . Les polítiques anunciades pel front Popular en matèria educativa preveien continuar els projectes estancats durant el bienni negre, es desitja avançar en una llei de reforma universitària. Fins a eixe moment les prioritats educatives republicanes havien estat centrades en millorar l'ensenyament primari i secundari i la formació del professorat. Caracteritza aquest període les propostes i mesures tendents a acostar l'ensenyament universitari als treballadors, a les classes més desfavorides, fruit d'aquestes polítiques serà la creació dels Instituts per a Obrers que abans comentem o de la Universitat Popular i els Instituts politècnics.

La Universitat en el període convuls que inicia la revolta feixista del general Franco, tanca majoritàriament files entorn de la defensa de la República, acollirà així mateix a professors i investigadors que iniciada la guerra es veuen obligats a abandonar els seus llocs d'origen, la Universitat de Múrcia i moltes facultats de la de Madrid s'integraran en la universitat valenciana, de fet al costat de la de Barcelona van ser les dues úniques universitats en marxa en la zona lleial a la República. Es tractarà malgrat les dificultats materials i a l'èxode dels joves cap al front, de continuar els seus plans d'estudi.

 

La FUE , Federació Universitària Escolar, principal sindicat d'estudiants universitaris, tenia la seua seu en el Carrer Concòrdia nº 6, juga un paper de primer ordre en la participació política i cultural dels estudiants, i en la defensa de la República. La FUE va ser fundada a València en 1930 per estudiants com Entidio Navarro Beltrán, Vicente Sánchez Estevan i Manuel Usano Martínez Front Universitari.

L'activitat de la FUE a València va ser molt intensa en tot el període republicà, especialment en els tres primers anys, continuant després durant la guerra.

El nivell d'afiliació és difícil de determinar però es pot afirmar que va oscil·lar entre un vuitanta-un seixanta per cent. A més de ser bons estudiants els seus membres van realitzar una important obra social i cultural

Eduardo Bartrina recordava:

"A partir de la proclamació de la República cadascuna de les associacions estudiantils de la FUE es va esforçar per elevar el nivell cultural general: estudiants de l'Escola Superior de Belles Arts de San Carlos van treballar tesonerament per a oferir mostres del seu quefer artístic en exposicions en la seu de la FUE (plaça de la Pertusa- Ateneu Mercantil, Cercle de Belles Arts, etc.." (Mancebo: 1994)

Front Universitari. Periòdic de la joventut estudiantil. Número extraordinari, València, 11 de febrer de 1938. Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, Salamanca

La FUE va promoure la pràctica de l'esport entre els estudiants. Fotografia publicada en el número 6 de la seua revista.

Cartell de José Bardasano. Litografia Ortega, València, 1937. Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, Salamanca
Protesta dels estudiants contra l'alcalde Vicente Alfaro per la ineficàcia del servei municipal de bombers després de l'incendi de la universitat en 1932, València. Fotografia de José C. Sigüenza. Arxiu General de l'Administració , Alcalá d'Henares

La tertúlia setmanal de la FUE , Taverna Gallega, València, 14 de gener de 1993. D'esquerra a dreta: Fernando Bravo, Antonio Edo Mosquera, Fernando Cerdán Cuartero, Joaquín Ruiz Mendoza, José Bonet, Juan Marín, Rafael Taló, José García Ronda, Enrique Nácher, Eduardo Bartrina, Darío Marcos, Manolo Iranzo, Félix Marco, i Alberto Romeu. En aquest moment s'havien absentat de la tertúlia: Juan José Estellés, Juan Andrés, Vicente Ribelles, Vicente Ramis, José Juan Parras, Sebastián Collaret i Guillermo Pérez. Fotografia de Manuel Molines

UNIVERSITAT POPULAR
(Carrer del Mar 10, Institut Luis Vives, Universitat)

Seguidora del model d'Universitat Popular fundada per Blasco Ibáñez en 1903, va ser impulsada per la FUE (Federació Universitària Escolar) qui organitza en el curs 1931-1932, en la seua seu social del carrer del Mar 10 , conferències setmanals i cursets científics i literaris que els seus destinataris eren persones de la classe obrera, en les seues pròpies paraules: “La Universitat Popular FUE vol que els seus cursets tinguen caràcter realment popular, per això les seues classes estaran dedicades al proletariat, no “especialment” sinó “exclusivament”; és a dir que la matrícula estarà restringida de manera que no puga assistir a aquestes classes més que l'element obrer”. Les classes es dividiran en tres seccions: per a analfabets, elementals i generals. En el curs 1933-34, les classes s'impartiran en l'Institut Luis Vives i en el 1935-36 en distintes seus, inclosa la pròpia Universitat.

UNIVERSITAT POPULAR VALENCIANISTA.
(Carrer Poeta Liern número 5)

En el curs 1934-35, promoguda per l'Agrupació Valencianista Escolar, la Universitat Popular Valencianista imparteix cursos relacionats amb la recuperació de la identitat nacional. Entre els seus professors es troben Carles Salvador, Enric Valor, Nicolau Primitiu, Navarro Borràs o Emilio Beut. A l'octubre de 1935 inaugura el seu segon curs en el domicili social del Centre de Cultura Valenciana, en la Llotja, impartint cursos d'ortografia, geografia i literatura valencianes.