ILLA DELS JESUÏTES (entre C. Gaspar Bono i Gran Via Ferran el Catòlic).
L'espai de la capital valenciana en el qual es van desenvolupar les experiències educatives més innovadores va ser el Col·legi de San José, confiscat als Jesuïtes. En aquest edifici es van situar, de manera simultània o successiva l'Institut-Escola, l'Escola Normal de Magisteri i l'Institut-Obrer.
 |
 |
| Fotografías actuales de los Jesuitas | |
Institut Escola
Va començar les classes en el curs 1932-33, seguint el model dels ja creats per la Institució Lliure d'Ensenyament a Madrid i Barcelona. Amb els seus graus de primària i secundària, fa realitat una escola unificada, activa, laica i integral. Entre els seus objectius es proposa “donar al nen la possibilitat de desenvolupar la seua personalitat de manera que a l'abandonar aquest Centre tinga una sòlida consciència social, una intel·ligència conreada i prompta a la comprensió, i un cos fortificat pels jocs i esports realitzats en camps adequats”.
Institut Blasco Ibañez
Abans de traslladar-se a la seua ubicació definitiva (Almirall Cadarso) iniciaria en aquest recinte el seu recorregut educatiu aquest Institut, que s'inscriu en el projecte educatiu republicà.
Institut per a Obrers de Segon Ensenyament 1936-1939.
Del discurs inaugural de l'Institut Obrer de València, pel ministre d'Instrucció Pública Jesús Hernández Tomás, Murcia 1907- Mèxic 1971
. “Vegeu, doncs, amb quanta alegria se'm presenta l'oportunitat de servir als que estan en la fàbrica, en el taller, en la mina i en el camp, amb quin afany, amb quin afecte, amb quin goig i amb quina fe, no he de baixar a bussejar allí, per a extreure d'entre aquelles mentalitats les que poden constituir la saba d'una Espanya nova.”
“… aquesta necessitat tan sentida per nosaltres dels Instituts per a Obrers.”
En plena Guerra Civil, el Govern de la República va iniciar un assaig pedagògic encaminat a formar als millors estudiants entre els treballadors i treballadores majors de quinze anys, que superaren unes proves d'aptitud, demostrant capacitat per a assumir un batxiller concentrat en dos anys, dividits en quatre semestres.
Es tractava de complir amb un mandat constitucional, en el sentit d'utilitzar l'eina de la cultura per a transformar la societat cap a la veritable democràcia.
Els estudiants, a més, obtenien uns ingressos econòmics iguals als justificats abans de l'ingrés en l'Institut. Aquests joves devien complir, com requisit per a la seva selecció, l'estar avalats per un sindicat obrer antifeixista.
L'Institut de València reunia unes característiques particulars per la situació creada per la contesa bèl·lica (arribada de milers d'evacuats i refugiats a la ciutat), que van enriquir la vida del centre. Un excel·lent Claustre de professors impartia docència i compartia la seua experiència convivint en règim d'internat amb els alumnes; la metodologia utilitzada era hereva del pensament de l'Escola Moderna, de l'I.L.E., es fonamentava en una educació renovadora, investigadora, participativa, laica i basada en la coeducació, animava l'esperit de cooperació i solidaritat entre l'alumnat. Una visió de l'educació i la cultura que va ser enormement renovadora i progressista, amb l'esperança posada en un futur millor per a tots els ciutadans.
La totalitat dels alumnes a Espanya va ser de 806, dividits entre els instituts obrers de València, Sabadell i Madrid.
 |
 |
 |
 |
 |
Fotografías de los alumnos del Instituto Obrero, realizando diferentes actividades |
|
ESCOLA NORMAL DE MAGISTERI
La tradicional divisió de les Escoles Normals de Magisteri en masculina i femenina va quedar superada durant la IIª República, establint el règim de coeducació de l'alumnat i un professorat mixt. La deficient instal·lació de l'escola de Magisteri en Arquebisbe Mayoral, es va veure pal·liada pel seu trasllat a l'edifici de l'antic col·legi San José, confiscat als jesuïtes. En el nou edifici varen impartir les seues classes professores renovadores en l'àmbit pedagògic i compromeses amb el canvi social com María Villén, Concepción Tarazaga, Carmen García de Castro, Angelina Carnicer i professors com Julio Cosín. La inauguració de l'Institut Obrer va suposar el trasllat de la Normal i el seu pelegrinatge per diferents espais de València. Fou, sens dubte, l'etapa de la seua estada en la Gran Via la més fructífera i inoblidable de la seua història.