L’objectiu principal del projecte és l’estudi de les relacions hipertextuals en la literatura catalana durant el període que va des de 1939 fins a 1983, és a dir, entre la instauració de la dictadura franquista i l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia que atorgaven caràcter cooficial a la llengua catalana en els diferents territoris que la tenen com a llengua pròpia.

La conceptualització i anàlisi de la hipertextualitat per part de Gérard Genette a Palimpsestes (1982) aportà un marc teòric sòlid, funcional i molt operatiu per a l’estudi de l’anomenada “literatura de segon grau”. La divisió en pràctiques de transformació i pràctiques d’imitació i la distinció entre els règims seriós, lúdic i satíric ofereixen com a resultat sis tipus d’hipertextualitat que serveixen per a identificar i caracteritzar el conjunt d’obres que deriven, d’alguna manera, d’una obra anterior.

El projecte "La ironía en la literatura catalana dones del Modernisme fins 1939" comparteix l'objectiu general de foment de la investigació científica i tècnica d'excel·lència i l'objectiu específic de generació de coneixement de frontera. D'altra banda, el projecte s'inscriu en els eixos prioritaris de foment de generació de coneixement i d'internacionalització de l'esmentada Estratègia.

La intenció del grup investigador és posar de manifest la importància de la ironia en la construcció d'una part significativa de les poètiques que marquen la literatura de l'època, amb la voluntat d'omplir el buit existent en els estudis literaris catalans en relació amb aquesta àrea d'estudi.