Es produeixen en aquest any 2002 una sèrie de coincidències de calendari relacionades amb Joan Fuster que no pidíem passar per alt. Fa deu anys de la mort de Fuster, que enguany hauria fet vuitanta anys. I en fa quaranta de la publicació de Nosaltres els valencians. Tot plegat, que ve a sumar-se d’altra banda a un conjunt d’esdeveniments editorials, constitueix una bona ocasió per a repensar un llegat intel·lectual que continua sent estimulant i digne de ser tingut en compte, i que no ha rebut el tracte que en bona lògica li pertocava.