Fins al 7 d'octubre de 2023, jo pensava que els crims contra la humanitat eren els últims esdeveniments capaços d'unir les diferències de creences i opinions en una comunitat moral de la compassió. També em va semblar que la sensibilitat política més procliu a rebel·lar-se davant les atrocitats era la meua, l'esquerra. Estava equivocada. Una gran part de l'esquerra mundial –anomenada de diverses formes: esquerra identitària, desperta, decolonial o progressista– va negar l'existència d'aquestes atrocitats o les va celebrar com un acte de «resistència anticolonial». Aquesta esquerra ha abandonat, ignorat i estigmatitzat als commocionats i desconsolats jueus, culpant-los d'una falta primària, la del colonialisme israelià. Per què ha ocorregut això? Com hem arribat fins ací?

•