Logo de la Universitat de València Logo Postgrau Títols propis de la Universitat de València Logo del portal

Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa

Dades generals
Objectius
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) proporciona a l'alumnat una visió integral de totes aquelles qüestions relacionades amb la formació literària i l'escriptura creativa. La formació facilitada pel MEC afavoreix posteriorment l'ocupabilitat, atés que es presenta com a espai per a l'exploració teoricopràctica. L'alumnat tindrà així la possibilitat d'aprofundir tant en les tècniques com en els mecanismes de producció de diversos discursos literaris, amb la finalitat de dominar els diferents vessants de l'escriptura professional.
El MEC se centra en la rellevància de diferents gèneres i aspectes vinculats a la tradició literària: escriptura de ficció (gèneres mimètics i no mimètics); teoria i pràctica de la poesia i del teatre; recepció i reelaboració de la tradició o formes d'edició i eines per a la comunicació.
Finalment, l'alumnat desenvoluparà de manera individual un Treball Final de Màster (*TFM) d'índole creativa on presentarà un projecte d'escriptura original.
Els avantatges de realitzar el Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) són:
1. Tindre una formació altament qualificada entorn dels aspectes professionals de l'escriptura creativa
2. Estimular la producció artística i potenciar la creativitat
3. Fomentar l'adquisició de competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge
4. Aprofundir en el coneixement d'estructures i tipologies discursives i estilístiques
5. Formar en coneixements que permeten valorar críticament els diferents models i gèneres literaris
6. Conéixer els diferents processos, tècniques i eines d'edició i comunicació
7. Fomentar el diàleg, la reflexió i la intercanvie d'opinions sobre els textos creatius a través de la presencialitat i el treball a l'aula
8. Desenvolupar les habilitats creatives per a dur a terme un treball autònom, original i d'investigació en àmbit literari
Curs acadèmicCurs 2025/2026
Tipus de cursMàster de Formació Permanent
Modalitat:Presencial
Preu matrícula 1.950 € (Importe preu al públic)
Preu general  
Termini de preinscripció16/09/2025
Data d'inici cursoctubre 2025
Data de finalització cursabril 2026
Edició3 ª
Codi títol25321080
Crèdits:60.00 Crèdits ECTS
Horari Dimarts 16.00 - 21.00 Dijous 16.00 - 21.00 * Seminaris-cicles especials Dimecres 16.00 - 20.00
Lloc d'imparticióFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació (FFTiC)
Eixida professional
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) proporciona a l'alumnat una sòlida formació teoricopràctica per a: 1. Obtindre una elevada competència literària 2. Analitzar les tècniques i procediments d'escriptura creativa 3. Desenvolupar eines per a la producció de diferents gèneres literaris 4. Aprofundir en els ecosistemes literaris i editorials 5. Conéixer i aprofitar la formació en escriptura creativa aplicant-la a diferents àmbits professionals (publicitari, traductològic, editorial, literari, etc.) 6. Promoure pràctiques creatives innovadores i les seues aplicacions a l'aula 7. Difondre un pensament creatiu i crític que afavorisca la vinculació entre el discurs artístic i l'acció social
Direcció
OrganitzadorFacultat de Filologia, Traducció i Comunicació
DireccióBegoña Pozo Sánchez
Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora. Su último libro de poemas es "Excavant la llum / Excavando la luz". Durante diez años ha dirigido la revista de crítica literaria "Caràcters"
Julia Haba Osca
Departament de Filologia Anglesa i Alemanya. Universitat de València
Profesor/a Titular de Universidad
Alberto Blandina Torres
Novelista, articulista y profesor de escritura. Ha publicado ocho novelas, un poemario y un libro infantil. Su obra ha sido traducida a cinco idiomas y ha recibido varios premios en España y Francia (Premio de novela "Las dos orillas", Premio de la Médiathèque Bussy Saint-Georges y mención especial en los Ondas por su podcast "Diles que mi vida fue maravillosa").
Pilar Verdú del Campo
Profesora, poeta y tallerista. Colabora con la editorial Vicens Vives en contenidos literarios y con el CEFIRE (centros de formación, innovación y recursos educativos para el profesorado) impartiendo cursos sobre literatura y aplicaciones didácticas de la poesía. Dirige el Taller de escritura poética Polimnia222 de la UPV y ha publicado tres poemarios (uno de ellos, "Axis mundi", con el Premio Gerardo Diego 2013).
Més Informació
Telèfon 96 160 3000
E-mail formacion@adeituv.es
Admissió i matrícula
Termini preinscripció16/09/2025

Documentació electrònica a adjuntar

 

Normes generals

  • En cas de voler presentar la preinscripció i la documentació en suport paper, haurà de descarregar, seguir les instruccions i omplir el següent formulari.
  • No s'admetrà cap sol.licitud d'inscripció que no siga omplida degudament.
  • La persona sol.licitant ha d'acceptar sotmetre's a les proves i/o a l'entrevista que convoque prèviament el comitè de selecció.
  • La selecció la realitzarà la comissió que s'establirà en cada cas seguint les directrius del director del curs.
  • En cas de renúncia a la plaça l'alumne haurà de comunicar-ho a la Fundació Universitat-Empresa de València - ADEIT.

És interessant que consulte el reglament que regula els Títols Propis de Postgrau i Programes de Formació Contínua de la Universitat de València en l'apartat corresponent d'esta mateixa pàgina web.

Important: La taxa d'expedició de Títols i Certificats no està inclosa.

Programa
Teoria i pràctica literària
 Tema 1: Què és la literatura i què importa el que siga?
Lectura: el segon capítol del llibre Breu introducció a la teoria literària (1997), de Jonathan Culler.
Activitat avaluable 1: Escriu un assaig breu i personal sobre les funcions ètiques i estètiques de la literatura (màxim 400 paraules).

Tema 2: Intertextualitats o el regne de les connexions infinites
Lectures: "Barbazul" de Perrault i "Jardín de infierno" de Silvina Ocampo.
Activitat en classe: anàlisi dels diferents nivells d'intertextualitat.

Tema 3: Els clàssics i els seus ensenyaments: versemblança, catarsi i decor poètic
Lectura: "Los pájaros" (1952) de Daphne du Maurier i fragments de l'art d'inventar la realitat d'Àuria Ortiz.
Activitat avaluable 2: Versiona un conte de la tradició oral des d'una perspectiva contemporània tenint en compte els conceptes de versemblança i decor.

Tema 4: Dins del text: principis de narratologia. De la focalització als jocs temporals
Lectura: "La mujer alta" (1982) de Pedro Antoni d'Alarcón i "Treinta monedas de carne" (2020) de Marcelo Luján.
Activitat avaluable 3: Afig un narrador al relat de P. A. d'Alarcón i tanca el relat de manera diferent.

Tema 5: Desautomatització i estranyament en el formalisme: ruptura de la mímesi
Lectura: selecció d'Exercicis d'estil (1946), de Raymond Queneau.

Tema 6: Retòrica: la tècnica al servei de la bellesa. Els usos de la metàfora
Lectura: selecció de poemes de Federico García Lorca i Alejandra Pizarnik.
Activitat en classe: creació de metàfores visionàries a partir d'imatges.

Tema 7: Fora del text: enfocaments sociològics. Marxisme, feminisme, postcolonialisme
Lectura: "Metamorfosis" (2024), de Mariana Enríquez, "Conservas" (2017) Samanta Schweblin; "Hablar en lenguas: una carta a escritoras tercermundistas", de Gloria Anzaldúa.
Activitat avaluable 4: escriptura d'una carta posant-te en la pell d'una dona oblidada per la història.
 
La composició del text narratiu
 Tema 1: Començar pel principi (l'inici de la narració)
Lectura i anàlisi de diferents inicis de novel·les i relats (Milan Kundera, Yasmina Reza, Paul Auster, Fernanda Melchor, Gabriel García Márquez, Mr. Perfumme...) per a entendre els objectius dels seus autors i les claus de lectura que estan donant als seus lectors.

Tema 2: El relat dins del relat (les diferents capes del text)
Ricardo Piglia Teoria del relat: a partir de la lectura d'aquest text es veuran i llegiran diferents tipus de relats (Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway, John Cheever, Shirley Jackson, Raymon Carver, Maria Fernanda Ampuero, Marina Perezagua, Cristina Morales) així com, es realitzaran exercicis de creació sobre aquest tema.

Tema 3: Qui parla i qui mira (narradors i punts de vista).
Veurem diferents textos per a il·luminar els tipus de narradors i punts de vista V (Virgínia Woolf, James Joyce, Esgota Kristoff, Mestizorras, Javier Gutiérrez, Fernando Aramburu, Isaac Rosa, Jorge Carrión, Chuck Palahniuk...) i crearem textos on s'usen.

Tema 4: La creació del personatge
Veurem diferents textos (Emma Cline, Carlton Meltick III, Ricardo Bolaño, Janice Pariat, Borja Navarro, Sergi Pàmies) per a entendre al personatge i la seua creació des del filosòfic, psicològic i estilístic. Crearem personatges a partir de l'aprés.

Tema 5: Espai, ambientació i versemblança.
Veurem diferents textos (María Bastarós, Agustín Fernández Mallo, Albert Sánchez Piñol, Alberto Olmos, Italo Calvino, Jesús Montcada, Rafa Lahuerta) per a observar i entendre com es pot usar l'espai. Després creem textos on s'use després.

Tema 6: La història que vull contar (creació i tipus d'arguments).
Veurem el denominat guió hollywoodiense, així com els tipus d'arguments clàssics i el camí de l'heroi per a entendre com funcionen els arguments. Treballarem sobre el text El coixí d'emplomes de Quiroga i després crearem l'el nostre propi argument.

Tema 7: Com contaré la història (estructures narratives)
Veurem diferents relats i novel·les que mostraran una gamma variada d'estructures: Agustín Fernández Mallo, Guillermo Arriaga, Mario Vargas Llosa, Olga Tokarczuk, Samantha Schewblin, Jesús Zomeño, Quim Monzó). Parlarem dels diferents gèneres a partir del text Set gats de Edmundo Paz Soldán.

Tema 8: L'estil.
Veurem diferents estils i analitzarem on ens porten: Foster Wallace, Saramago, Palahniuk, Sara Mesa, Iván Repila...

Tema 9: El temps narratiu.
El temps de la història versus el temps de la narració. Escriure en passat o en present: Alice Munro, Marcel Proust, Ray Lorig
 
Recepció i reelaboració de les tradicions clàssiques
 Tema 1:Què s'entén per Tradició
Tema 2: La conformació de la Tradició Clàssica
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Grècia.
- Els gèneres literaris en l'Antiguitat: Roma.
Tema 3: la recepció de la poètica aristotèlica en el Renaixement italià.
Tema 4: la traducció de la Eneida de Virgililo a l'anglés, la creació del pentàmetre iàmbic i la recepció del teatre de Sèneca pels dramaturgs elisabethianos.
Tema 5: la lectura de la poètica aristotèlica feta pels romàntics alemanys (Goethe i Schiller) i els seus homònims anglesos (Coleridge i Wordsworth) i les conseqüències d'això per a la lírica moderna.
Tema 6: la revolució Francesa i la visió de Grècia encunyada per l'idealisme alemany i les seues conseqüències per al futur polític d'Europa: Hegel, Fichte, Schelling i Hölderlin
Tema 7: els canvis econòmics, polítics, socials. Religiosos i culturals derivats de la revolució industrial i les seues conseqüències en la nova visió pròpia del Segle XIX (Schopenhauer, Nietzsche, Marx, Mauthner, Freud i Hofmansthal). L'auge de la novel·la burgesa i l'inici de la literatura de denúncia i protesta social (Zola).
Tema 8: la primera guerra mundial i el seu reflex en la literatura i les arts; el surrealisme i el retorn a la clasicidad.
Tema 9: la segona guerra mundial: l'existencialisme.
Tema 10: la Tradició Clàssica i els seus diferents tractaments hui en el teatre, la novel·la i la poesia.

LECTURES: a més dels fragments llegits i comentats en classe, el professor aconsellarà a aquells alumnes que així li ho demanen quins llibres i autors han de llegir segons els interessos que ells tinguen. D'eixe mode se substitueix l'obligatori pel voluntari.
 
"No ficció" creativa
 Tema 1: La Crònica I
1.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció d'un viatge amb autobús des de la València més rica fins a la València més pobra. Narració de l'eixida, el viatge i l'arribada. Màxim 1200 paraules.
1.2 (lectura): Cròniques d'Antologia de la crònica llatinoamericana actual, de Dario Jaramillo (editor).

Tema 2: La Crònica II
2.1 (pràctica): Escriure una crònica sense ficció sobre un tema d'elecció lliure. 1200 paraules.
2.2 (lectura): Lectura i anàlisi de textos extrets de diferents revistes dedicades a la crònica: Panenka, Jotdown, FronteraD, Gatopardo, El Malpensante, L'esternut.

Tema 3: L'Assaig
3.1 (pràctica): Triar un tema d'interés personal i realitzar una labor de documentació per a escriure un assaig curt (màxim 1200 paraules).
3.2 (lectura): Lectura i anàlisi de l'assaig Estrèpit i caiguda, de Santiago Alba Rico i d'un conjunt d'assajos dedicats als límits de l'humor.

Tema 4: Narrativa de viatge
4.1 (pràctica): Escriure una crònica de viatge. Màxim 1200 paraules.
4.2 (lectura): Fragments de Gottland, de Mariusz Szczygiel / El deliri blanc, de Jacek Hugo-Bader.

Tema 5: Columnismo literari
5.1 (pràctica): Escriure una columna d'opinió amb estil literari d'elecció lliure. 800 paraules.
5.2 (lectura): Fragments de Teoria de la gravetat, de Leila Guerriero.

Tema 6: Crítica literària
6.1 (pràctica): Escriure una crítica literària sobre un llibre de lliure elecció. 800 paraules.
6.2 (lectura): Crítiques del dossier. Textos de Ferit lleu, de Eloy Fumall i No llegir, d'Alejandro Zambra.

Tema 7: La Biografia
7.1 (pràctica): Triar a un personatge real i escriure un text biogràfic. 800 paraules.
7.2 (lectura): Fragments de Distrets vencerem, d'Andrea Valdés + Primeras pàgines de Limónov, d'Emmanuel Carrère.

Tema 8: L'Autobiografia
8.1 (pràctica): Escriure un capítol delimitat de la pròpia vida. 800 paraules.
8.2 (lectura): Les xicotetes virtuts, de Natalia Ginzburg / Comptar és escoltar, de Ursula K. Le Guin.

Tema 9: El Diari
9.1 (pràctica): Escriure durant una setmana un diari literari que combine vivències amb reflexió. 800 paraules.
9.2 (lectura): Selecció de fragments de La gallina cega de Max Aub, La temptació del fracàs, de Julio Ramón Ribeyro i els Diaris d'Alejandra *Pizarnik.

Tema 10: El Fragment
10.1 (pràctica): Escriure un breu diccionari amb entrades de la A a la Z sobre un tema de lliure elecció. 800 paraules.
10.2 (lectura): Fragments de L'última frase, de Camila Cañeque; d'Una lleu exageració, d'Adam Zagajewsky, i d'Una, gran i rara, de Servando Rocha (ed.).
 
Escriptura teatral i pràctica d'escriptura dramàtica
 Tema 1: El concepte del teatre
1.1 Definició del fet teatral.
1.2 Text dramàtic, text espectacular i literatura dramàtica.

Tema 2: Definició de conceptes relacionats amb el text dramàtic.
1.1 Autor/a, dramaturg/a, adaptador/a, dramaturgista, director/a literari, director/a artístic, director/a d'escena, versió, adaptació.

Tema 3: Els components del drama: Acotacions i didascalia.
3.1 Tipologia i funcions,
3.2. Pràctica amb imatges *disparadoras que potencien l'escriptura.

Tema 4: Els components del drama: El diàleg i el monòleg.
4.1. La funció del diàleg i el monòleg en diferents llenguatges dramàtics.
4.2. Pràctica d'escriptura a partir del treball amb els objectius i amb les situacions dramàtiques.
4.3. Proposta de breu composició dramàtica: La mentida i la paraula justa.

Tema 5: Els components del drama: La rondalla.
5.1. Situació, acció i succés.
5.2. Pràctica de l'escriptura a partir del conflicte dramàtic.

Tema 6: Els components del drama: Les estructures dramàtiques.
6.1. Actes, quadres, escenes.
6.2. Activitat d'anàlisi semiòtica.

Tema 7: Els components del drama: Els personatges.
7.1. Els personatges polièdrics.
7.2. El protagonista i l'antagonista.
7.3. Personatges símbol i personatges al·legòrics.
7.4. Pràctica: proposta d'un personatge al·legòric, un arquetip o un personatge símbol.

Tema 8: Els components del drama: L'espai i el temps.
8.1. L'espai i el temps en el teatre com a eixos fonamentals per a la representació.
8.2. Pràctica: proposta d'escenografia alternativa per a un text dramàtic naturalista.

Tema 9: Els components del drama: El llenguatge dramàtic.
9.1. La paraula com a acció.
9.2. El llenguatge com a ritme, so, poesia, cos.
9.3. Les figures retòriques com a imatges plàstiques i físiques en el llenguatge dramàtic.
9.4. Pràctica: escriptura d'un monòleg.

Tema 10: El teatre postdramàtic.
10.1. Què és el teatre postdramàtic?
10.2. Pràctiques d'escriptura postdramàtica com a ruptura de la tradició aristotèlica.
10.3. Representació i presentació. Ficció, realitat, autoficció. Desjerarquización del text.
10.4. Pràctica: translació dramàtica d'un discurs no literari, quotidià, instrumental o no verbal.

Tema 11: Claus per a un esbós d'obra teatral a partir de l'anàlisi dels seus components essencials: El teatre postdramàtic.
 
Gèneres no mimètics: a les fronteres de la literatura
 1. Evolució del gènere fantàstic en totes les seues expressions fins al Segle XXI i l'aparició dels gèneres fluids i fronterers i la seua influència en el panorama literari actual.
2. Mitologia, èpica medieval, romanticisme i literatura fantàstica contemporània.
3. La literatura gòtica. Orígens del terror. De l'inquietant a l'horror còsmic. Filosofia de l'horror.
4. Literatura estranya. L'herència de Kafka.
5. De Borges al realisme màgic. El fantàstic quotidià.
6. Ficció especulativa: futurs probables. Del colapsismo capitalista a la utopia eco-socialista.
7. Metaficció. Mons paral·lels i altres realitats. Experimentació formal en el relat fantàstic. L'estructura com a discurs.
8. Més enllà de l'eurocentrisme: del gòtic andí a la ciència-ficció xinesa, passant pel afrofuturismo.
1) Introducció al gènere fantàstic. Definició, orígens i història. Característiques principals del gènere fantàstic.
2) El meravellós: del mite a la fantasia heroica, èpica i derivats. El realisme màgic.
3) Literatura gòtica. Els orígens del terror. Filosofia de l'Horror.
4) Futurs llunyans. Ficció especulativa i subgèneres. Principals trops i característiques. Del colapsisme capitalista a la utopia eco-socialista.
5) Literatura estranya. Gèneres líquids i literatura fronterera. El bizarro. Resum, aspectes clau i conclusions sobre la teoria de gèneres i la seua aplicació a la pràxi literària.
 
Teoria i pràctica de la poesia
 I Part: Pilar Verdú del Camp

Tema 1: El llenguatge. Què podem fer amb el llenguatge? Funció poètica. Forma i fons. Materialitat.

Tema 2: Poesia. Intents de definició. Què és poesia? Especificitat del llenguatge poètic. Metapoesia.

Tema 3: Anàlisi del poema: plans fònic-fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic.

Tema 4: Figures retòriques més productives.

Tema 5: El ritme en poesia.
5.1. De timbre (rima)
5.2. De quantitat (mètrica).
5.2.1. Estrofes.
5.3. Ritme d'intensitat (accents).
5.4. Ritme de to (pauses).
5.5. Altres ritmes.

Tema 6: "Yoyeos": jo líric, autor, veu pròpia

Tema 7: La veu a tu deguda: imitació/originalitat al llarg de la Història.

Tema 8: Tòpics i reescriptures.

II Part: Berta García Faet.
Tema 9: Qui soc? La problematització del jo líric
9.1. Intertextualitat i la desestabilització gramatical.
9. 2. Un subjecte fet de fragments.
9.3. Genealogies i famílies

Tema 10. Reescriptures experimentals
10.1. La tradició literària i l'educació sentimental
10.2. Avantguarda, neoavantguarda i compromís polític

Tema 11. Les mini-epifanies i les anti-epifanies

Tema 12. La invenció de paraules i de lògiques alternatives

Tema 13. El "neobarroc" i la "cursileria": l'excés i la manca

Tema 14. La poesia de respostes i de preguntes
 
Gèneres mimètics: Novel·la negra, rosa, històrica i biogràfica
 Tema 1: La novel·la negra
1.1 Naixement del gènere, elements constitutius i possibilitats actuals
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Asesinato en el Comité Centrall", de Manuel Vázquez Montalbán (1982)

Tema 2: La novel·la rosa
1.1 La variabilitat del desig: històries, registres i personatges
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Les edats de Lulú", d'Almudena Grandes (1989)

Tema 3: La novel·la històrica
1.1 Mecanismes de configuració, imaginació i representació del passat
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Jusepe" (2021), d'Andrés de l'Arenal

Tema 4: 3. Biografia i autobiografia
1.1 L'eclosió de les literatures del jo en el segle XXI
1.2 Lectura i anàlisi de textos triats
1.3 "Una casa lluny de casa" (2021), de Clara Obligat; "Vida de Guastavino i Guastavino", d'Andrés Barba (2020)
 
Edició, divulgació i comunicació en el circuit literari
 1. El circuit literari: definició i classificació d'empreses, formats i col·leccions
Lectura: fragments de Les regles de l'art, de Pierre Bourdeiu
Activitat: anàlisi crítica i comparada de tres catàlegs editorials actuals.

2. Recepció, selecció i edició de textos. Models clàssics i nous sistemes de publicació i recomanació
Lectura: fragments de Correu literari, de Wislawa Szymborska.
Activitat: redacció de textos de presentació d'originals i de reposades editorials.

3. Comunicació eficaç, creativa i estratègica
Lectures: La veu sí que importa, d'Isabel Villagar.
Activitat: gravació en la sessió d'un vídeo amb la tècnica de elevator pitch.

4. La marca personal per a escriptors/as.
Lectures: Màrqueting per a escriptors, de Neus Arqués.
Activitat: disseny en la sessió d'un pla de comunicació per a visibilitzar la marca personal i divulgar millor l'obra.
 
Traducció Literària
 Tema 1: La Traducció literària
1.1 Característiques de la traducció literària
1.2 La traducció com a exercici de reescriptura: els transvasaments retòrics
1.3 Traduir amb perspectiva de gènere
1.4 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
1.5 Lectura de l'article: «Criaturas de Omelas: Traduir amb perspectiva de gènere» (Fernández-Estañán, Maite)

Tema 2: La Traducció intersemiòtica
2.1 Característiques de la traducció intersemiòtica i intertextualitat
2.2 El ideologema aplicat a la traducció
2.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions
(Combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
2.4 Lectura de l'article: «Traducción intersemiótica e intertextualidad: Shrek, del cómic al film» (Richart-Marset, Mabel)

Tema 3: Literatura i traducció automàtica
3.1 Avanços recents en traducció automàtica aplicada a la literatura
3.2 Esculls de traducció: identificant les figures retòriques, l'humor i la ironia
3.3 Pràctica de traducció: anàlisis comparatives de traduccions literàries (combinació lingüística: Inglés-Italià>Español-Català; Español>Català). Propostes alternatives
3.4 Lectura de l'article: «Translating literary text between related languages using SMT. En Proceedings of the Fourth Workshop on Computational Linguistics for Literature» (Toral, Antonio i Way, Andy
 
Escriptura de nous formats
 MÒDUL DE GUIÓ AUDIOVISUAL (Prof. David Pascual).
Contar històries en imatges: La narrativa audiovisual, Què és i en què es diferencia de les narratives literàries?
Els processos: arquitectura del treball d'un guionista.
La(s) estructura(s) al cinema i els seus elements.
L'univers.
La trama.
Els personatges i els seus problemes: Conflicte, necessitat i desig.
La construcció de les escenes.
El text i els diàlegs.
La indústria i els laboratoris. Com es mou un projecte?
El nostre projecte de llargmetratge.
Tots aquests blocs teòrics es complementaran amb exercicis d'escriptura de cadascun d'ells.

MÒDUL DE NARRATIVES SONORES (Prof. Rocío Gómez FBlanco).
1. Comptar és escoltar: posar l'oïda en el centre de la narrativa.
2. Evolució del llenguatge sonor de la ràdio al pòdcast.
Breu història de l'evolució del podcàsting.
3. Vendre la idea o pitching, primer exercici narratiu.
4. Escriure per a àudio: la paraula.
5. Escriure per a àudio: el so (ambients, efectes i arxiu)
6. Espai i temps de la narració: Plans sonors, ritme, continuïtat.
7. Nocions bàsiques sobre gravació, edició, muntatge d'àudio i disseny sonor.
8. L'ús de la veu.
9. Gèneres i formats sonors.
10. Publicació i distribució d'àudio digital
 
Treball Final de Màster
 El Treball Final de Màster (TFM) podrà presentar-se sobre la base de diferents modalitats:
a) Creació literària
b) Traducció Literària
c) Estudis literaris
 
Professorat
Nom Cognoms Vinculació + info
Maria Carmen Amoraga Toledo Directora General de Cultura i Patrimoni. Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana
María Isabel Bayona Sánchez Actriz, dramaturga, directora, gestora y mediadora cultural. Actualmente combina su faceta creativa con la docencia en el Máster en Teatro Aplicado de la Universitat de València y el Postgrado en Arts Escèniques i Educació del Institut del Teatre.
Alberto Blandina Torres Novelista, articulista y profesor de escritura. Ha publicado ocho novelas, un poemario y un libro infantil. Su obra ha sido traducida a cinco idiomas y ha recibido varios premios en España y Francia (Premio de novela "Las dos orillas", Premio de la Médiathèque Bussy Saint-Georges y mención especial en los Ondas por su podcast "Diles que mi vida fue maravillosa").
Laura Giordani González Poeta
Rocío Gómez Fernández-Blanco Periodista
María Francisca Grande Serrano Escritora, guionista de televisión y profesora de escritura creativa. Ha publicado nueve libros para público infantil, juvenil y adulto. También es autora teatral; además de mentora, consultora de marca personal y coach. Experta en comunicación y creatividad.
Julia Haba Osca Profesor/a Titular de Universidad + info
Francisco Inclán Cervera Escritor y docente (pacoinclan.com)
Guillem López i Arnal Es escritor y profesor de creación literaria. Ha publicado nueve novelas, artículos, relatos y un libro de aforismos. Tres de sus novelas han sido traducidas al italiano y su obra ha recibido varios reconocimientos en España y Europa.
Gonçal López-Pampló Rius Profesor de Literatura catalana en la Universitat de València. Ha sido director literario del Grupo Bromera durante diez años. Además de publicaciones académicas, ha elaborado libros de texto y otros materiales didácticos. Ha escrito y traducido LIJ + info
Ana Lozano de la Pola Editora en I més. Serveis Lingüístics i Editorials Comunidad Valenciana
Núria Molines Galarza Ayudante/a Doctor/a + info
Borja Navarro Sellés Escritor y guionista. Collverd
David Pascual Huertas Escritor y guionista. Su última novela es "Gordo de porcelana". También desarrolla, junto al colectivo Collverd, proyectos de series y largometrajes para productoras y plataformas.
Jesús Peris Llorca Profesor/a Permanente Laboral PPL + info
Begoña Pozo Sánchez Poeta, investigadora, gestora cultural y traductora. Su último libro de poemas es "Excavant la llum / Excavando la luz". Durante diez años ha dirigido la revista de crítica literaria "Caràcters" + info
María Isabel Richart Marset Profesor/a Permanente Laboral PPL + info
Jaime Siles Ruiz Profesor/a Emérito de Universidad + info
Pilar Verdú del Campo Profesora, poeta y tallerista. Colabora con la editorial Vicens Vives en contenidos literarios y con el CEFIRE (centros de formación, innovación y recursos educativos para el profesorado) impartiendo cursos sobre literatura y aplicaciones didácticas de la poesía. Dirige el Taller de escritura poética Polimnia222 de la UPV y ha publicado tres poemarios (uno de ellos, "Axis mundi", con el Premio Gerardo Diego 2013).
Metodologia
Metodologia
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) està dissenyat perquè l'alumnat aprofite al màxim les sessions presencials. Aquestes sessions s'imparteixen en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València i el seu horari és dimarts i dijous, de 16.00 a 21.00 hores. A més, s'emprarà la plataforma d'Aula Virtual per a: accedir als recursos i materials multimodals proporcionats pel professorat (segons les necessitats de cada mòdul); procedir al lliurament de les tasques proposades per a cadascuna de les assignatures i comunicar-se oficialment entre els diferents membres de la comunitat universitària. El MEC opta per una modalitat presencial per a afavorir la trobada, intercanvi i aprenentatge dinàmic dins de l'aula universitària. Aquest entorn genera la possibilitat de comunicar-se en temps real amb tots els agents implicats i a més proporciona una experiència d'aula que afavoreix la visió crítica entorn dels materials i els treballs que es desenvolupen en aquest espai. La metodologia col·laborativa des de la qual s'aborda l'escriptura creativa requereix un espai singular adaptat a les necessitats de l'alumnat i del professorat. Per això, les sessions del Màster en Escriptura Creativa tindran lloc en el "Espai Cultural" de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació: un espai modular, inclusiu i polièdric, adequat a una gran varietat de pràctiques docents. El MEC preveu unes sessions de tutories individuals on l'alumnat pot consultar amb el professorat qualsevol de les qüestions relacionades amb el pla d'estudis. Si bé l'alumnat és responsable del seu propi aprenentatge i autònom per a gestionar i planificar el seu treball creatiu, les tutories poden convertir-se en un espai de debat i suport personalitzat. Pel que respecta a l'elecció de la temàtica i la tutorització del Treball Final de Màster (TFM), l'alumnat serà informat en les sessions corresponents i habilitades per a eixe fi.
FAQ

TIPUS DE TÍTOLS I CRÈDITS

 
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE UN MÀSTER OFICIAL I UN MÀSTER DE FORMACIÓ PERMANENT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA?
 
S'entén per màster oficial el conjunt d'ensenyaments reglats de postgrau amb validesa a tot el territori nacional i a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) que han superat un procés d'elaboració i aprovació d'acord amb les normes legals dictades pel Govern i les comunitats autònomes (lleis, decrets, ordres), reconegut en el marc de les normes i acords de l'EEES.

El màster de formació permanent es refereix a estudis que han de superar un procés normatiu intern més flexible i diversificat (a la Universitat), pensat per a oferir un tipus de formació que s'adiga amb les demandes de la societat. En determinats supòsits, aquests estudis propis poden servir per a l'exercici d'activitats professionals, sempre que la normativa legal així ho establisca.
 
 
QUÈ ÉS UN CRÈDIT ECTS?
 
ECTS és l'acrònim d'European Credits Transfer System. És una manera de mesurar la duració dels estudis universitaris que preveu diferents factors, com ara l'assistència a sessions teòriques, l'elaboració de treballs pràctics o la dedicació a pràctiques.

Cada crèdit suposa 25 hores de càrrega de treball de l'estudiant. En els títols propis de la Universitat de València, 1 crèdit ECTS està reconegut amb 10 hores de docència. Per exemple, un curs de 3 crèdits ECTS està reconegut amb 75 hores de dedicació de l'estudiant, de les quals 30 hores són de docència.
QUINS TÍTOLS PROPIS OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
La Universitat de València renova anualment la seua oferta de títols propis. En aquesta oferta podem trobar els títols de postgrau següents: màsters de formació permanent (60, 90 o 120 crèdits ECTS), diplomes d'especialització (entre 30 i 59 crèdits ECTS) i experts universitaris (entre 15 i 29 crèdits ECTS).
 
Tipus de títols propis Crèdits Requisits d'accés
Màster de formació permanent 60,90 o 120 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Diploma d'Especialització 30-59 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)
Expert/a universitari/ària 15-29 ECTS Titulats universitaris amb titulació oficial o equivalent (*)

(*) S'hi permet l'accés, condicionada a l'obtenció del títol universitari de grau en el mateix curs acadèmic, a les persones a les quals els falte menys d'un 10% dels crèdits per a acabar aquests estudis
 
 
QUINS TÍTOLS DE FORMACIÓ CONTÍNUA OFEREIX LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA? REQUISITS D'ACCÉS
 
En aquesta oferta podem trobar els títols de formació contínua següents: certificats de formació contínua (15 - 30 crèdits ECTS), i microcredencials universitàries (fins a 15 crèdits ECTS).
 
Tipus de formació contínua Crèdits Requisits d'accés
Certificat de formació contínua 15-30 ECTS No cal acreditar titulació
Microcredencial universitària Fins a 15 ECTS Es pot requerir o no titulació universitària prèvia (*)


(*) Els requisits d'accés s'especifiquen en la memòria del curs.

 

CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS

 
HI HA LA POSSIBILITAT D'OBTENIR ALGUN TIPUS DE CONVALIDACIÓ D'ESTUDIS?
 
Pel que fa als títols propis, les ofertes formatives es renoven anualment i no són convalidables.

En els títols propis no hi ha la possibilitat de convalidació acadèmica, excepte en el cas dels màsters de formació permanent amb estructura modular, que són aquells que poden estar integrats per diplomes d'especialització i/o experts/es universitaris/àries. La matrícula a un màster de formació permanent d'estructura modular pot ser del curs complet o de cadascun dels seus mòduls per separat, i és possible cursar-los en diferents anys acadèmics.

En cap cas no permeten l'accés als estudis oficials de doctorat.
 

SOL·LICITUD D'INFORMACIÓ

 
ON PUC OBTENIR INFORMACIÓ D'UN CURS EN CONCRET?
 
En la pàgina web https://postgrado.adeituv.es/ca-valencia/home.htm trobarás tota la informació referent a cadascun dels títols oferits.
 

ADMISSIÓ I MATRÍCULA

 
COM PUC REALITZAR LA PREINSCRIPCIÓ A UN CURS?
 
Pots fer la preinscripció a un títol propi electrònicament a través de l'apartat que trobaràs en la web de cada curs. També pots imprimir la FITXA DE PREINSCRIPCIÓ , omplir-la i enviar-la juntament amb tota la documentació sol·licitada a l'adreça de correu electrònic informacion@adeituv.es o per correu (o en persona) a: Fundació Universitat Empresa de València (plaça de la Mare de Déu de la Pau, 3 - 46001 València).
 
 
POT UN ESTUDIANT ESTRANGER AMB UN TÍTOL NO HOMOLOGAT ACCEDIR A AQUESTS ESTUDIS?
 
Sí, sempre que siga autoritzat per la direcció del curs.
 
 
EL PAGAMENT QUE REALITZE EN LA MATRÍCULA, QUÈ INCLOU?
 
El pagament del preu públic de la matrícula inclou:

- L'accés a totes les accions formatives del curs i/o a la plataforma virtual que el suporte.

- El dret a l'obtenció del carnet universitari.

- Tot el material que la direcció del curs estime oportú.

- Una assegurança de responsabilitat civil i d'accident a l'entorn del curs.

Les taxes d'emissió del certificat estan incloses en els cursos de formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària). En els títols propis, les taxes d'emissió de títols i certificats NO estan incloses.
 
 
COM SOL·LICITAR EL CARNET UNIVERSITARI?
 
Passos a seguir per sol·licitar el carnet universitari per primer cop.

Paso 1
https://secvirtual.uv.es/

Paso 2
Punxar a Accedir Secretària Virtual

Paso 3
Introduir usuari i contrasenya de la universitat. És el que et va sortir quan et vas matricular a la Universitat.

Paso 4
Punxar a canviar la fotografia

Paso 5
Pujar foto amb la mida indicada

Paso 6
A partir d'aquell moment ja es disposarà de la targeta virtual.

Paso 7
Descarregar la L'APP MÒBIL UV
 
ES POT FRACCIONAR EL PAGAMENT DE LA MATRÍCULA?
 
El pagament es pot fraccionar sempre que l'import de la matrícula supere la quantitat de 500 euros i la duració del curs siga superior a tres mesos:
 
  • Fins a 1.000 euros: dos terminis, la meitat en el moment de l'admissió i l'altra meitat als dos mesos de la data d'inici del curs.
  • Superior a 1.000 euros: tres terminis, un terç en el moment de l'admissió, un altre terç als dos mesos de la data d'inici del curs i el terç restant als quatre mesos.


Per als cursos de més de dos anys de duració, s'ha d'abonar el 50% de l'import total de la matrícula en el moment de l'admissió al curs i l'altre 50% a l'inici del segon any del curs.

*És requisit indispensable per al fraccionament lliurar el document d'ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE DEUTE DIRECTE SEPA, emplenat i signat (*que es pot descarregar des del formulari de preinscripció).

*El primer pagament sempre s'ha de fer motu proprio per l'estudiant a través del procediment facilitat en l'admissió. Els pagaments següents es domicilien al compte bancari facilitat.

*L'impagament d'algun dels terminis comporta l'anul·lació de la matrícula de l'estudiant sense dret al reintegrament de la quantitat ja satisfeta.

 

EN QUINS CASOS ES POT RETORNAR L'IMPORT DE LA MATRÍCULA?
 
Les quantitats abonades en concepte de matrícula no es retornen una vegada s'ha iniciat el curs. Si l'estudiant causa baixa abans d'iniciar-lo, es retornaran dos terços del preu públic de la matrícula, en cas de pagament únic, després de la presentació de la corresponent sol·licitud. En cas de pagament fraccionat, s'abonarà la quantitat que excedisca d'un terç del preu públic de matrícula.

L'anul·lació de la matrícula després d'iniciar-se el desenvolupament dels estudis no dona dret a la devolució de les taxes pagades, excepte en casos excepcionals a causa de malaltia greu o fallida econòmica de la unitat familiar, degudament justificats documentalment.
 
 
HI HA ALGUN TIPUS DE DESCOMPTE A l'HORA D'ABONAR LA MATRÍCULA?
 
Els estudiants de títols propis de postgrau i formació contínua no es poden acollir a les exempcions que preveu el decret de la Generalitat Valenciana que regula les taxes per prestació de serveis acadèmics universitaris per a cada curs acadèmic.
 

AUTOMATRÍCULA

 
AJUDA AL PROCEDIMENT D?AUTOMATRÍCULA (NOMÉS PER A AQUELLES PERSONES QUE JA HAN SIGUT ADMESES)
 
Una vegada formalitzat el pagament, l'estudiant rebrà una notificació amb les instruccions per a realitzar l'acte de matrícula a través de la plataforma de la Universitat de València.

Per a obtenir el manual amb les instruccions del procediment, cliqueu ACÍ

En cas de tenir algun dubte sobre aquest tema, contacteu amb nosaltres mitjançant l'adreça
electrònica: informacion@adeituv.es
 

PRÀCTIQUES

 
HI HA LA POSSIBILITAT DE REALITZAR PRÀCTIQUES EN EMPRESES O INSTITUCIONS?
 
Sí, sempre que ho preveja l'organització dels estudis. Aquestes pràctiques poden formar part del pla d'estudis (curriculars), i en aquest cas les han de realitzar tots els alumnes matriculats, o poden ser un complement formatiu addicional a la programació acadèmica (extracurriculars), i en aquest cas no és necessari que les realitzen tots els alumnes matriculats. Es poden fer fins a 900 hores de pràctiques.

Més informació: https://www.adeituv.es/practicas/postgrado-propios/?lang=ca
 
 
CAL FORMALITZAR ALGUN CONVENI PER REALITZAR LES PRÀCTIQUES EN EMPRESES/INSTITUCIONS?
 
Sí, és necessari subscriure un conveni entre la Universitat i l'empresa/institució per al desenvolupament de les pràctiques. Aquest conveni, que el gestiona la direcció dels estudis a través d'ADEIT, Fundació Universitat-Empresa de València, ha de recollir les dades bàsiques de l'activitat que es desenvoluparà durant les pràctiques, així com les signatures de l'alumne/a, dels tutors o tutores de l'empresa i dels tutors o tutores de la Universitat.
 

AVALUACIÓ

 
QUIN ÉS EL SISTEMA D'AVALUACIÓ?
 
L'organització de cada curs indica els procediments d'avaluació específics. En qualsevol cas, però, és requisit necessari per a obtenir el títol aprovar totes les assignatures dels estudis corresponents d'acord amb el procediment que estableix la guia docent.

Només quan s'ha acabat el postgrau i les actes estan tancades i registrades per la Universitat de València, es pot sol·licitar el certificat o títol acreditatiu de la formació. L'estudiant rebrà, al seu moment, una notificació amb les instruccions per obtenir-lo.

La qualificació final dels títols propis de postgrau és el resultat de la mitjana ponderada de les notes obtingudes en cadascuna de les assignatures, inclòs el TFM (en el cas dels títols de màster).

En el cas dels cursos de formació contínua, s'atorguen únicament les qualificacions d'apte o no apte.
 

EXPEDICIÓ DE TÍTOLS PROPIS I CERTIFICATS

 
QUI EXPEDEIX ELS TÍTOLS DE POSTGRAU?
 
Els títols propis de la Universitat de València són expedits pel rector o la rectora segons un model normalitzat i en queda constància en el registre de títols de la Universitat. En aquests títols es fa esment exprés que no tenen caràcter oficial.
 
 
QUINA TITULACIÓ OBTINC?
 
Títols propis

El fet de superar els estudis de màster de formació permanent dona dret a l'obtenció del corresponent títol de màster de formació permanent en '...' per la Universitat de València.El fet de superar els estudis de diploma d'especialització dona dret a l'obtenció del corresponent diploma d'especialització en '...' per la Universitat de València.

El fet de superar els estudis d'expert/a universitari/ària dona dret a l'obtenció del corresponent títol d'expert/a universitari/ària en '...' per la Universitat de València.

Una vegada superats els títols propis és possible sol·licitar un certificat que inclou: matèries, crèdits, modalitat d'impartició i nota.

Formació contínua

El fet de superar els estudis de certificat de formació contínua dona dret a l'obtenció del corresponent certificat de formació contínua en '...' per la Universitat de València.

I el fet de superar els estudis de microcredencials universitàries dona dret a l'obtenció de la corresponent certificació de microcredencial universitària en '...' per la Universitat de València.

Aquestes certificacions són d'aprofitament i inclouen la denominació del curs i el nombre de crèdits.

Les taxes d'emissió de títol o certificat que acredita la realització del curs per part de la Universitat de València no estan incloses en l'import de la matrícula, excepte en el cas de la formació contínua (certificat de formació contínua i microcredencial universitària).
Accés i Resultats d'Aprenentatge
Requisits titulació
El Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa (MEC) es dirigeix a persones que acrediten una formació universitària (grau, postgrau, llicenciatura, diplomatura, etc.) i els interessos acadèmics de la qual tinguen relació amb l'escriptura creativa, independentment del seu àmbit de procedència.
La docència serà impartida en llengua espanyola. El professorat garantirà que l'alumnat puga desenvolupar i entregar les seues creacions literàries tant en espanyol com en català.
Criteris admissió
A l'hora d'efectuar la matrícula es tindran en compte: ordre de prelació, curriculum vitae i carta de motivació.
Resultats d'aprenentatge
Després del seu període de formació en el Màster de Formació Permanent en Escriptura Creativa, l'estudiantat haurà adquirit competències lingüístiques en relació amb les possibilitats creatives del llenguatge; establirà els mecanismes per a enfortir la creativitat, a més de les estructures i tipologies discursives i estilístiques; serà capaç de valorar críticament els diferents models i gèneres literaris; dominarà en profunditat els diferents processos, tècniques i eines d'edició i comunicació; tindrà capacitat per a opinar amb rigor sobre la producció de diferents textos creatius i estarà capacitat per a analitzar -tant de manera teòrica com pràctica- els propis processos d'escriptura.
Contacte