MANIFESTACIÓ DE L'ORGULL CRÍTIC 2025

Enguany són tantes coses que no hem pogut escollir lema.

Com portem fent des del 2019, ens veiem el 28 de juny a les 19h al CIE de Sapadors per prendre els carrers.

• Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià
• Ni marikes sense cases, ni cases sense marikes
• Contra el govern criminal, resistència trans

Com ja sabeu, s’acosta el 28 de Juny, dia en que commemorem les revoltes de Stonewall i sortim al carrer a reivindicar un orgull anticapitalista i interseccional, front a l’orgull institucional, dins del qual no ens sentim gens representadis. Enguany, les temàtiques o lemes són: Contra el pinkwashing i l’apartheid israelià; Ni marikes sense cases, ni cases sense marikes; Contra el govern criminal, resistència trans. Convoquem a la porta del CIE de Zapadors a les 19h el 28 de Juny.

Aquest any repetirem la fórmula de l’any passat: una part de la nostra manifestació será silenciosa, és a dir, sense càntics, megàfons ni música alta. Denunciem així la falta d’espais segurs per a les persones neurodivergents i la invisibilització que patim totis aquellis que no podem ocupar els espais com ens demana el capitalisme. Tractem així de fer una manifestació més accesible a tothom: diskas, autistes, neurodivergents, malaltis croniques…

Per segon any consecutiu, LAMBDA organitza la seua manifestació el mateix día, però sembla que enguany tampoc coincidirem al recorregut. Suposem que esteu al tant de tot el que ha passat els darrers anys amb aquesta organització que suposadament defèn els drets del col·lectiu. Si no, al nostre perfil podreu trobar molta informació al respecte. Si voleu participar, de manera individual o amb la vostra col·lectiva, al final de la manifestació en la lectura de manifests o proposar qualsevol altra activitat, vos animem a fer-nos-ho saber.

De la mateixa manera, si voleu llegir un manifest o fer algun acte al finalitzar, tenim una sèrie de peticions/recomanacions:

- Que el manifest/acte, no dure més de 5 minuts. Així, tot el món que vullga tindrà l’oportinutat de participar sense que es faça massa llarg. En qualsevol cas, hi ha flexibilitat, per descomptat.

- En cas de llegir un manifest, si ens el poguéreu enviar abans del dia 20 per pegar-li un ull, també ens encantaria llegir-lo! De la mateixa forma, si planegeu algun acte, i ens el podeu explicar una mica per damunt, agraidis quedem. Ho demanem per poder tindre la info suficient per organitzar el tancament de la forma més dinàmica possible.

Per a la manifestació estem organitzant un cordó de seguretat per controlar que tot es desenvolupe de manera tranquil·la i ens sentim totis seguris. Les mans sempre són benvingudes, així que adjuntem també l’enllaç al grup de telegram per participar-hi https://t.me/+pMv3BsOp9goyMDZk

El 28 de febrer de l'any passat es va aprovar la Llei 4/2023, per a la igualtat real i efectiva de les persones Trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, encara que 16 mesos després poc s'ha avançat en la seua aplicació. 

Caducat el termini per a la seua adaptació efectiva en les empreses de més de 50 persones, encara continuem esperant del Govern la reglamentació per a aplicar les mesures LGTBI en els Plans d'Igualtat i en els Protocols de Prevenció d'Assetjament. 

Tampoc tenim encara mètodes estables de recollida d'informació i estadística al nostre país, per la qual cosa seguim a la mercè dels pocs estudis i macro enquestes específiques, entre elles les de la Federació Estatal LGTBI+, on denuncien que només una de cada deu persones LGTBI+ es visibilitza com a tal davant els seus superiors. Les quals es veuen més exposades a l'assetjament continu, als comentaris, els rumors, els acudits, els insults, la discriminació… Amb l'agreujant que les agressions físiques a persones del col·lectiu LGTBI han augmentat a la UE, segons l'estudi “La igualdad de las personas LGTBIQ ante una encrucijada: avances y retos” de l'Agencia de Derechos Fundamentales de la UE (FRA), que recull un increment de l'11% al 14% les persones que diuen haver patit violència física i que el 66% del col·lectiu a Espanya declaren haver sigut ridiculitzats, molestats, insultats o amenaçats durant el seu pas per l'escola a causa de la seua orientació sexual o la seua identitat de gènere. De manera que l'assetjament escolar augmenta, encara que també ho ha fet l'educació inclusiva. Sent que els centres escolars aborden les qüestions LGTBIQ amb més freqüència que abans. I no podem obviar que aqueixa situació té un reflex en els problemes de salut mental, ja que més d'una de cada tres persones diuen que han contemplat el suïcidi, segons l'estudi esmentat (basat en 100.000 entrevistes a la UE més Albània, Macedònia del Nord i Sèrbia). 

La labor de conscienciació i educativa cap a la societat en el respecte cap al col·lectiu LGTBI hem d'abordar-la ja, des de totes les esferes, tant socials, polítiques, com des de la pròpia administració educativa, i és clar que també en el si de les organitzacions sindicals, com a CGT. 
Si concretem, segons l'enquesta Estat LGTBI+ 2023 es desprén que en el col·lectiu Trans la taxa d'atur és del 46,5%, amb un gravíssim 30,53% en situació de desocupació sense prestació. El que ens porta al fet que un 50% de les persones Trans han tingut algun problema de sense hogarismo. 

Si bé és cert, el poc que s'ha desenvolupat en la Llei s'ha acollit bé. Una vegada adaptats els mecanismes per a modificar l'autodeterminació de gènere en el registre civil, i amb l'eliminació dels requisits mèdics inclosos en la Llei 4/2023, els canvis de sexe han augmentat un 400% respecte a l'any anterior. Passant dels 1.306 de l'any 2022, als 5.139 l'any 2023. Possibilitat que es nega a les persones migrants que, com en unes altres, aquesta llei també les deixa fora. 

Una llei que ja queda curta, perquè tampoc introdueix el concepte no binari en els models de registre de sexe, així com tampoc contempla els drets de les persones menors de 12 anys. Ens la han venuda com molt progressista i avançada, però de poc serveix si no es desenvolupa. Les persones LGTBIQA+ continuen sent discriminades en l'ocupació, en l'accés a l'habitatge, la sanitat o l'educació. 

Les millores institucionals en forma de lleis i reformes són benvingudes, però realment no resolen els nostres problemes. Cal organitzar-se sense dependre de les institucions, organitzant-nos en col·lectius i sindicats de classe com a CGT amb les nostres reivindicacions. Fent política a favor dels nostres interessos sense dependre dels interessos de partits burgesos. Hem de ser exemple d'un espai segur i animar a la resta de la classe treballadora LGTBIQA+ perquè participe. 

Per tant, és necessari organitzar-nos també en els nostres centres de Treball i utilitzar les eines que ens hem guanyat com el Pla d'Igualtat o el recent Pla LGTBI , obligant a les empreses al fet que els apliquen. 

Hem d'eixir als carrers per a demostrar la força de la classe obrera LGTBIQA+ 

Lluitem perquè els drets LGTBIQA+ flueixin