A València, a 16 de juliol de 2025. 

Davant la decisió presa per la Subdirecció General de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana de retirar la convalidació com a cursos de formació per al personal docent de primària i secundària –ja prèviament acordada amb el Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE)₁ de Gandia– dels cursos “Eixamplar la democràcia? Vessants de l’antifeixisme històric per a portar-les a les aules” i "Història, memòria i didàctica del franquisme i la transició a 50 anys de la mort de Franco”₂, les coordinacions de la Càtedra institucional Alfons Cucó de Reflexió Política Europea i de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, instàncies sota les quals el professorat coordinador dels esmentats cursos havia fet les seues tasques, volen MANIFESTAR: 

• El seu malestar per les formes arbitràries practicades per l’Administració educativa autonòmica valenciana encarregada de la formació permanent del personal docent de primària i secundària de la Comunitat Valenciana, que han portat a desfer, a última hora, un acord ja pres entre diferents instàncies de la Universitat de València i el CEFIRE de Gandia, amb el perjudici directe d’aquest personal docent.
• El seu rebuig a que les institucions públiques valencianes, amb aquest tipus de pràctiques d’intromissió, incomplisquen la legislació vigent en allò que fa referència a la formació d’una ciutadania democràtica i crítica. Cal recordar, a l’efecte, que la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (coneguda com la LOMLOE) prescriu continguts sobre història recent i memòria democràtica; i que la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, insta les administracions educatives a incloure aquests continguts en la formació permanent del professorat.
• La defensa de les llibertats de càtedra i d’educació, que emparen l’existència d’una oferta formativa plural i voluntària a disposició del personal docent, que lliurement hauria de triar les vies adequades per a assolir una formació i un perfeccionament en les seues tasques docents envers de l’estudiantat de primària i secundària.
• L’aposta per la construcció del millor sistema de formació del personal docent que porte a la més estreta col·laboració de totes les institucions educatives dels diferents nivells educatius del sistema, basat en la defensa dels valors universals i universalistes de llibertat, igualtat, pluralitat, diversitat i tolerància. La decisió de la Conselleria trenca, precisament, les bases d’aquesta col·laboració que venia practicant-se, ja que ha posat en qüestió el valor i el rigor dels docents i investigadors de la Universitat de València (i del conjunt de les universitats espanyoles participants als cursos), especialistes de reconegut prestigi en història contemporània i didàctica de la història.
• La reivindicació de la posició de la Universitat de València –i de la universitat pública en general–, representada pel seu personal docent i investigador, com a referència científica central i fonamental en qualsevol camp d’estudi, la qual cosa suposa defensar el seu paper principal en el perfeccionament formatiu del personal docent i en la construcció d’una ciutadania crítica.
• La condemna de les manifestacions recollides a la premsa dels actuals responsables de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, que suposen un atac al sistema públic d’ensenyament, en general, i als seus treballadors, en particular, perquè s’ha perjudicat la formació del professorat de l’ensenyament primari i secundari; perquè s’ha menystingut sense arguments científics el treball dels investigadors i docents de la Universitat; i perquè s’ha generat confrontació institucional amb la Universitat de València. En lloc de protegir i incentivar l’ensenyament públic, un dels pilars fonamentals del benestar i la igualtat social, aquests responsables estan debilitant-lo, la qual cosa, en última instància, degrada les pròpies institucions públiques i perjudica a la ciutadania.

Finalment, volem deixar taxativament clar que la democràcia, la igualtat, la pluralitat, la llibertat, la tolerància i la diversitat són valors i aspiracions universalistes, reconegudes i emparades per la legislació valenciana, espanyola, europea i internacional. Treballar en favor de la seua difusió no pot considerar-se, per tant, adoctrinament ideològic, sinó promoció d’una ciutadania crítica sota els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans. Són, per això, els responsables de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana els que prenen decisions basades en criteris ideològics contraris a eixos valors. 

1 Els centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) de la Comunitat Valenciana són els òrgans de l'administració educativa per a la formació permanent del professorat.

2 “Les formacions sobre antifeixisme i franquisme que incomoden la Conselleria de Rovira”, El Temps, 87-2025; “La Generalitat veta un curso sobre el antifascismo en la Universitat d’Estiu de Gandia”, Levante, 8-7-2025; “El Gobierno de Mazón veta en la formación de profesores los cursos sobre Antifascismo y Memoria Democrática”, Eldiario.es, 9-7-2025; “Educación vetó los cursos de Gandia por ser «ideológicos» y de escasa calidad y rigor”, Levante, 11-7-2025.