La paraula escrita transmesa a través del temps és un tresor i un testimoni indiscutible de la història. Les biblioteques i els arxius s'encarreguen de conservar i difondre aqueixes obres, en alguns casos úniques, rares o singulars, que d'altra manera podrien haver arribat a desaparèixer o estar a l'abast de molt pocs.

 

L'exposició ha sigut organitzada pel Servei de Biblioteques i Documentació i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, que conserva, estudia i intenta difondre el seu ric fons bibliogràfic patrimonial. El seu objectiu principal és mostrar obres excepcionals, úniques, emblemàtiques i significatives en la història del llibre, que són objecte de gaudi personal per la seua bellesa artística, a més de pel seu valor històric i intel·lectual.

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquesta finalitat s'han seleccionat dinou manuscrits i set incunables que formen part del tresor bibliogràfic custodiat a la Biblioteca Històrica, on, a més, es conserven altres tresors que s'estenen fins al segle XX, entre els quals s'inclouen llibres, dibuixos i cartells que en temps de la Guerra Civil van ser dipositats a la Universitat de València, en un semisoterrani de la biblioteca.

 

El fons bibliogràfic exposat representa, al seu torn, un testimoniatge de la història de la biblioteca universitària iniciada el 1785 gràcies a la donació de Francesc Pérez Bayer. Després de la pràctica desaparició del seu fons fundacional a causa d'un incendi provocat per una bomba durant la invasió napoleònica, les donacions i els llegats que va rebre posteriorment, així com també la incorporació dels fons procedents de l'expropiació dels béns eclesiàstics, van ser decisius per a configurar la biblioteca actual.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La desamortització del segle XIX va ser l'origen de la col·lecció més valuosa que actualment conserva la Universitat, la dels manuscrits del duc de Calàbria, formada per un total de dos-cents vint-i-sis còdexs procedents del monestir de Sant Miquel dels Reis. Clars exponents dels còdexs renaixentistes i de temàtica variada, ens permet reconstruir la biblioteca napolitana dels reis d'Aragó iniciada per Alfons V el Magnànim, considerada una de les millors biblioteques reials del segle XV. Aquesta col·lecció representa un símbol de la unitat cultural d'Europa per damunt de les fronteres polítiques i entre els seus creadors destaquen els noms dels millors copistes, il·lustradors i enquadernadors que van desplegar l’activitat a França, Nàpols, Llombardia, Espanya, etc. Creada inicialment seguint un model d'organització i de selecció del saber escrit de caràcter cortès-aristocràtic, es va desenvolupar posteriorment segons el model humanístic i modern d'una autèntica biblioteca d'Estat. Són llibres de luxe, en vitel·la, de magnífica cal·ligrafia, amb una rica decoració en la qual abunden l'or i els motius renaixentistes (animals exòtics, medallons, emblemes, etc.) i que conserven les enquadernacions originals.

 

A la Biblioteca Històrica es recullen també obres que provenen d'altres cenobis, així com de donacions de particulars, en la majoria personatges relacionats amb la Universitat, com és el cas dels rectors Vicent Blasco i Onofre Soler; del jurista Francesc Borrull; de Ginés de Perellós, marquès de Dosaigües; del catedràtic i bibliotecari Marià Liñán i dels bibliotecaris Domingo Mascarós Segarra i Vicente Hernández Máñez, entre altres.

 

En la mostra, entre els manuscrits del duc de Calàbria es pot admirar l'exemplar més antic conservat a la biblioteca, Expositio psalmorum, de sant Agustí, datat entre 1150 i 1175. A més, s'hi exposen altres exemplars d'aquesta preciosa col·lecció, tals com el còdex de Francesco Filelfo Satyrae hecatosticae, el còdex gòtic de Guillaume de Lorris Roman de la Rose, un esplèndid volum amb les obres de Virgili o el Psalterium de Francesc d’Eiximenis, elaborat a València.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De la col·lecció d'incunables, o primers llibres impresos anteriors a 1501, s'exposen set obres, entre els quals cal destacar-ne dues per la seua singularitat i el seu valor cultural. D'una banda, la considerada com la primera obra literària impresa a la península Ibèrica en una impremta no ambulant, de la qual l’únic exemplar conegut es conserva a la Universitat de València, Obres o trobes en llaors de la Verge Maria imprès a València per Lambert Palmart el 1474. D'altra banda, destaca la magnificència de l'obra de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, impresa a València per Nicolau Spindeler el 1490, exemplar raríssim i obra emblemàtica per a tots els valencians, del qual només existeixen tres exemplars a tot el món.

 

Aquests tresors, i molts altres, reposen a les prestatgeries de la biblioteca universitària. L'objectiu de la Universitat de València és conservar i difondre el seu patrimoni bibliogràfic per arribar a tot el públic interessat a gaudir dels textos i la bellesa dels llibres. Amb aquesta finalitat utilitza, entre altres mitjans, les exposicions bibliogràfiques com a via d'acostament i, en molts casos, de descobriment de les obres originals.

 

Totes les obres exposades estan digitalitzades a text complet i poden consultar-se en línia des de qualsevol lloc del món a través de la col·lecció digital denominada Somni, en referència a l'incunable Lo somni de Joan Joan de Jaume Gassull imprès a València el 1497.