Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

La Trobada entre dues mars ha invitat a participar en al seua primera edició el Regne Haixemita de Jordània, com a paradigma pròxim dels principis de la tolerància i la convivència que emmarquen la trobada.

Jordània respon perfectament a aquesta situació, ja que ens trobem amb un país subjecte a pressions per tots els costats. D’una banda, els palestins, que hi són ja més del 50% de la població jordana després dels èxodes produïts per les guerres de l’Orient Mitjà. De l’altra, Israel, causa dels fluxos migratoris palestins, amb el qual té la major frontera i la superioritat militar del qual li exigeix un delicat esforç en les relacions diplomàtiques. D’una altra banda, encara, Síria, país altament militaritzat i enemic declarat d’Israel. I, finalment, Irak i l’Aràbia Saudita. Per acabar de definir la complicada situació, Jordània realitza de fa temps una aposta decidida per mantenir relacions fluides i cordials amb Occident, sense renunciar a la seua cultura àrab i musulmana. Finalment, a Jordània hi ha àmplies comunitats de cristians que no pateixen cap restricció a l’hora de celebrar els seus rites o erigir les seues esglésies.

Suheil Baqain

El lema de la trobada de tolerància i solidaritat aporta avanços en la convivència i genera noves formes d’expressió artístiques i dialèctiques. En la història del món araboislàmic, Jordània participa de la tolerància respecte d’altres formes culturals que sorgeixen de la base mateixa de la seua societat. La convivència pacífica i el respecte mutu envers cultures distintes han estat assimilats pels jordans com a modernitat i factor de desenvolupament de l’individu.

La crida al diàleg no és un caprici, ans una necessitat inherent a la nostra contemporaneïtat. Aquesta exposició ens acosta a l’art poc conegut d’un país que aposta pel diàleg i el respecte a la diferència.

Oraib Toukam

Rajwa Ali

Comissari de l'exposició

Khalid Khreis. Director de la Jordan National Gallery of Fine Arts. Professor de la Universitat d’Amman i artista plàstic.

Els artistes seleccionats per Jordània per participar en la trobada són:

Ahmed Khalidi

Ammar Khammash

Ghada Dahdaleh

Hakim Jamain

Hani Alqam

Jan Kassay

Khalid Khreis

Mohammad Kaitouqa

Nawal Abdullah

Oraib Toukan

Rajwa Bint Ali

Samer Tabbaa

Sima Zureikat

Suha Shoman

Suheil Baqain

Wijdan Al Hashem

Ghada Dahdaleh

Ghada Dahdaleh

Ghada Dahdaleh

Jordània: Transculturalitat i tolerància.

Khalid Khreis

L'art contemporani s'inicia modestament a Jordània als anys quaranta del segle XX, amb l'arribada d'artistes de Turquia, Rússia, Itàlia i el Líban, els quals van posar la llavor de l'art modern al nostre país. Més tard, als anys cinquanta, una nova generació d'artistes jordans formats a l'estranger, especialment a Europa, Rússia, els Estats Units, Canadà i a d’altres països àrabs, com Síria, Iraq i Egipte, s'incorporen a la vida cultural i artística del país normalitzant, així, la inclusió de Jordània en el món artístic contemporani.

Aquest procés desembocarà, a la darreria dels anys setanta, en la creació de la primera Facultat de Belles Arts a Jordània, i l'any 1979 amb la fundació de la Reial Societat de Belles Arts. I, com a resultat de tot plegat, un any desprès, la Galeria Nacional de Belles Arts obre per primera vegada les portes al públic amb una modesta col·lecció, que en l'actualitat sobrepassa ja les 2.000 obres d'art contemporani, de Jordània, del món àrab i musulmà i de països en desenvolupament.

A principi dels anys noranta, i amb l'obertura de nombroses galeries d'art privades, es va incrementar notablement l'activitat expositiva d'artistes locals, d'altres països àrabs i occidentals. Al tombant del segle XXI, obrirà les portes una nova Facultat d'Art i Disseny a la Universitat jordana, igual que d’altres facultats d'Arquitectura i Disseny a diferents universitats estatals i privades, cosa que propiciarà unes noves maneres i uns nous mitjans d'expressió en l'art per a les noves generacions jordanes.

Samer Tabbaa

Samer Tabbaa

Samer Tabbaa

La curta però intensa història del nostre país corre paral·lelament a l'evolució del seu art contemporani des que el 1946 el rei Abdullah I fundara el Regne Haiximita de Jordània, aconseguint d'aquesta manera la independència de la corona britànica.

Des de llavors, i fins als nostres dies, un infinitat d'emigrants de diferents ètnies han anat aportant amb la seua vinguda les pròpies creences i religions: circassians, txetxens, armenis, curds, drusos, sirians, palestins, libanesos i, finalment, iraquians, tots els quals són musulmans, a més de cristians ortodoxos i catòlics, que en l'actualitat representen conjuntament l'ampli espectre del teixit social de la Jordània moderna. Tots ells són jordans, sense que n’obliden origen i cultura, fosos en un país petit amb grans aspiracions, amb la mirada dirigida vers un futur més prometedor en una zona de continus conflictes.

Amb més de 9.000 anys d'història, Jordània és un encreuament de cultures i camins per què han discorregut històricament les rutes comercials més riques i de més transcendència per a Occident, i aquest permanent contacte amb altres civilitzacions i cultures ha fet que el jordà siga un poble amistós i obert amb tots aquells que a través dels segles han passat per les seues terres.

Hakim Jamain

Hakim Jamain

Hakim Jamain

No és casual, per tant, que ací es trobaren les primeres escultures que va fer l'home, a Ain Gazal, a la capital mateix, Amman. Ací podem trobar també restes de civilitzacions com la moabita, amonita, grega, romana, nabatea, bizantina, islàmica i d’altres més, que amb el pas dels anys deixaran les seues empremtes artístiques i influiran en les formes expressives dels habitants següents. No és casual que el nostre país porte el nom del riu Jordà, que la mar Morta banye part de les nostres costes interiors i que ens trobem envoltats dels primers assentaments humans en ciutats. Aquesta identitat difícil, variada i fràgil ha adoptat a través de l'art contemporani la manera més universal d'expressar-se, i sense renunciar a cap cultura ni a elements tradicionals com l'art islàmic o la cal·ligrafia, és l'art, l'art amb majúscules, el millor antídot contra el fanatisme i un llenguatge cohesionador per a tota la nostra societat.

Amb aquesta exposició, la Galeria Nacional de Belles Arts vol donar una visió de l'art contemporani a Jordània. Els artistes que hi participen representen diverses generacions jordanes, amb diferents orígens i religions, d'aquest teixit social que justifica la unitat jordana i la diversitat multicultural, mostrant l'art jordà amb diferents modes d'expressió: pintura, escultura, art gràfic, fotografia, instal·lacions i vídeo art. La majoria dels artistes participants es van formar a Anglaterra, Espanya, Itàlia, Holanda, Rússia, els Estats Units, Canadà i Jordània. Així, des del realisme fins a les últimes tendències, podem admirar un art jordà que cerca encara trobar l'eixida del laberint anomenatglobalització sense morir en l'intent.

Hani Alqam

Wijdan

Rajwa

El fanatisme, com molts filòsofs pensen, no és únicament por al que és desconegut. És també, i sobretot, una falta d'imaginació i coneixement, i és ací on l'art juga un paper fonamental en el reconeixement de l'altre. L'art tendeix ponts i obre camins expressius per al mutu reconeixement i acceptació.

Jan Kassay

Jan Kassay

Jan Kassay

Informació Addicional [+]