Mart, déu de la guerra en el Panteó dels deus romans, correspon al déu Ares de la mitologia grega. Entre el 18 al 22 d'octubre el planeta es trobarà a menys de 4 graus de separació, uns 8 diàmetres lunars, de l'estel Antares, l'Anti-Ares.

Ara tenim un temps més tranquil, amb el cel amb pocs núvols. L'observació dels astres serà altra vegada factible.

I és que la mirada als astres serà, com sempre, ben interessant, però aquest mes, amb un valor afegit, podrem ser testimonis de la batalla incruenta de Mart, el déu de la guerra, amb el seu rival l'estel Antares.

El planeta Mart, ben lluny de la seua oposició i, per tant, dèbil, menut  i poc interessant al telescopi, havent abandonat Saturn aquest mes d'agost, ara corre de dia en dia cap a l'est. Però ho fa a una velocitat similar a com es mou l'esfera celeste o com es belluguen cap a l'oest les constel·lacions al seu darrere. De manera que, al llarg del mes, Mart, malgrat moure's sobre el fons del cel, estarà estàtic per a nosaltres cap al sud-oest poc després de la posta del sol.

I així és com el planeta passarà aquest octubre de Balança cap a l'Escorpí i s'aproximarà al seu gran rival al cel, Antares, l'estel roig que forma l'ull de l'aràcnid celeste.

Mart, que és el déu de la guerra en el Panteó dels deus romans, correspon al déu Ares de la mitologia grega. Entre el 18 al 22 d'octubre el planeta es trobarà a menys de 4 graus de separació, uns 8 diàmetres lunars, de l'estel Antares, l'Anti-Ares.

El dos cossos celestes tenen una brillantor i un color semblant i, per a observadors inexperts poden arribar a confondre's. Tanmateix l'origen del seu color és ben diferent. Mentre que Mart és roig a causa de l'abundància d'òxids de ferro a la seua superfície desèrtica, Antares és vermell per ser una estrella supergegant que s'ha expandit i està cremant heli al seu nucli. Situat a 600 anys llum de la Terra, aquesta estrella radia la major part de la seua energia en la part roja de l'espectre electromagnètic.

La Lluna en quart creixent s'hi situarà a l'esquerra i ben a prop de Mart el dia 18 d'octubre. Aquell dia a les 20:00 h serà el moment ideal per veure'ls ben junts, prop de l'horitzó sud-oest. Aquest serà un bon moment per fer-ne fotografies.

Serà, però, Júpiter l'astre visible més important del mes. A principis d'octubre encara ix per l'est cap a les 22:00 h però a final de mes ja eixirà cap a les 20:00 h, poc després de la posta de sol. Cap a mitjanit, amb un telescopi, podreu admirar les seues bandes de núvols, i el ball incessant de les seues llunes.

Ara mateix Júpiter es troba entre les banyes de Taure i va movent-se pel cel, de dia en dia, en sentit retrògrad, cap a l'oest. A final d'any i principis de gener del 2013 es trobarà entre els cúmuls estel·lars de les Híades i les Plèiades. De moment, a través del gran camp que ofereixen els prismàtics, o fins i tot a ull nu des d'un lloc fosc, podeu veure el planeta i les dues zones estel·lars ben a prop. La nit del 5 al 6 d'octubre la Lluna se situarà sota el planeta, la qual cosa ens ajudarà a identificar-lo.

Les fases de la Lluna seran les següents ( a l'hora local):

Quart minvant 8 Oct. 9h 33m
Lluna nova 15 Oct. 14h 02m
Quart creixent 22 Oct. 5h 32m
Lluna plena 29 Oct. 20h 49m

Finalment recordar que el dissabte 27, darrer cap de setmana d'octubre, es farà el canvi a l'horari d'hivern, situant els nostres rellotges mecànics una hora per davant de l'hora solar (GMT+1).

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d'octubre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.