L'investigador del Departament d'Astronomia i Astrofísica Miguel Ángel Aloy ha obtingut una de les beques que concedeix l'European Research Council (ERC), dotades amb 1,5 milions d'euros. Les beques de l'ERC són les més ambicionades, tant per la quantitat econòmica com pel seu prestigi internacional. Amb l'import de la beca, Miguel Ángel Aloy liderarà un grup d'investigació, durant cinc anys, en el camp de l'astrofísica relativista computacional. Més informació...
L’investigador de la Universitat de València Miguel Ángel Aloy ha obtingut una de les beques que concedeix l’European Research Council (ERC), dotades amb 1,5 milions d’euros. Les beques de l’ERC són les més ambicionades, tant per la quantitat econòmica com pel seu prestigi internacional. Amb l’import de la beca, Miguel Ángel Aloy liderarà un grup d’investigació, durant cinc anys, en el camp de l’astrofísica relativista computacional.
De les més de 3.000 sol·licituds presentades a la convocatòria d’enguany, que abraçaven tots els camps de la ciència, menys de 200 han aconseguit el finançament de l’European Research Council. Ara, amb els recursos obtinguts, Miguel Ángel Aloy podrà liderar un equip format per tres investigadors doctors i un estudiant de doctorat.
L’European Research Council concedeix les seues beques per a científics que es troben a l’inici de la seua carrera professional (ERC Starting Grants), com és el cas d’Aloy, o per a científics experimentats (ERC Advanced Grants). En la Universitat de València, el professor Eugenio Coronado gaudeix d’una beca Advanced des de 2009.
Miguel Ángel Aloy és doctor en Física Teòrica per la Universitat de València. Entre 2000 i 2005 va fer una estada post-doctoral a l’Institut Max-Plank für Astrophysik de Garching (MPA), Alemanya. Entre altres contractes i ajudes, Aloy va obtindre una beca Marie Curie Individual dintre del VI programa marc de la Unió Europea.
Des d’abril de 2005 fins a abril de 2010 ha gaudit d’un contracte Ramón y Cajal al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Com a investigador Ramón i Cajal ha col·laborat en la docència del Departament d’Astronomia i Astrofísica, així com també ha passat positivament totes les avaluacions científiques associades a aquest contracte. La seua trajectòria de recerca ha tingut avaluacions positives de diferents organismes. Actualment està contractat com a investigador en la Fundació General de la Universitat de València.
El camp de treball de Miguel Ángel Aloy és l’Astrofísica Relativista Computacional. La seua línia fonamental d’investigació ha estat la hidrodinàmica relativista numèrica, un camp al qual ha contribuït tant en aspectes metodològics com en aplicacions astrofísiques. La Hidrodinàmica és una disciplina transversal dins de la física que estudia el comportament dels fluids i les seues propietats físiques. A l’univers, la major part de la matèria es troba en forma de plasma (des de les estrelles fins al medi que les envolta). Aquest plasma es comporta, en la majoria de les situacions, com un fluid, i, per tant, el seu estudi s’aborda des de l’anomenada aproximació hidrodinàmica. Quan la velocitat d’un plasma astrofísic s’aproxima a la de la llum o quan la temperatura és molt alta (milers de milions de graus), els efectes de la Teoria Especial de la Relativitat d’Einstein es tornen ben evidents, i la versió relativista de les equacions hidrodinàmiques clàssiques (o Equacions d’Euler) és l’eina de treball escaient dels investigadors.
El plasma amb velocitats pròximes a les de la llum s’observa en dolls extragalàctics que emergeixen des del nucli d’algunes ràdio-galàxies, així com també en els anomenats micro-quàsars galàctics. Igualment, hi ha evidències molt importants de que les erupcions de raigs gamma són una manifestació de dolls relativistes produïts a l’interior d’estrelles massives al final de la seua vida.
El projecte d’investigació guardonat amb la beca ERC té com objectiu incorporar tots els elements físics que calen per obtindre una comprensió integral del procés de formació de dolls relativistes, particularment els vinculats a les erupcions de raigs gamma. Destaca el fet que la generació d’aquests dolls es produeix quasi simultàniament a la formació de forats negres de massa estel·lar en rotació ultra-ràpida, i es creu que els dolls són el resultat del frenat del forat negre a resultes de l’acció de camps magnètics ultra-intensos (més d’un billó de vegades majors que el camp magnètic terrestre). Aquestes condicions extremes constitueixen un laboratori excepcional on verificar els límits del nostre enteniment teòric de l’Univers, que poden assentar les bases futures (encara que llunyanes) per a l’aprofitament de la font d’energia més eficient coneguda: l’acreció de plasma sobre forats negres.
Llista d'enllaços: