Exposicions Tesis. El dia 10 de setembre, dimarts, a les 10:30 h, al Sálo de Graus de la Facultat de Matemàtiques, Burjassot, tindrà lloc la lectura de la Tesi Doctoral realitzada per Raquel Forés Toribio, sota la direcció del doctor Jose Antonio Muñoz Lozano professor d'aquest departament.
Resum:
El fenomen lent gravitatòria es dona quan un objecte massiu es troba entre nosaltres i una font emissora. Tal com es descriu en la relativitat general, l'objecte massiu corba l'espaitemps i deflacta els raigs de llum procedents de la font. La deflexió pot produir un increment de la brillantor i múltiples imatges de la font. Per aquest motiu, l'efecte lent gravitatòria s'ha convertit en una eina potent per a estudiar fonts distants però també l'objecte deflector (o lent), ja que la deflexió de la llum dependrà de la seua distribució de massa. Aquesta tesi se centra en l'escenari on un quàsar distant és magnificat per una galàxia o un cúmul de galàxies. Els quàsars s'observen com a fonts puntuals, lluminoses i variables que són el resultat de l'acreció de material al voltant d'un forat negre supermassiu en el centre de la seua galàxia amfitriona. Les condicions físiques i les estructures formades a partir d'aquest procés són encara un objecte de recerca i l'efecte lent gravitatòria es pot emprar per a investigar l'estructura no resolta dels quàsars.
En aquesta tesi, presentem un nou model de massa del sistema lent SDSS J1004+4112 on el deflector és un cúmul de galàxies amb un quàsar i altres tres grups de galàxies darrere. Emprant observables produïts per l'efecte lent (posiciones de les imatges, quocients de magnificació i retards temporals) i altres paràmetres mesurats, s'ha pogut restringir el pendent intern de l'halo de matèria fosca del cúmul conjuntament amb altres paràmetres del model. També s'ha trobat una xicoteta separació entre la galàxia més brillant del cúmul i l'halo de matèria fosca així com un cert alineament en la direcció de l'el·lipticitat dels dos components. A més, a partir del model s'ha inferit una estimació per al quart retard temporal que encara manca de determinació observacional.
A causa de la compacitat del disc d'acreció del quàsar, objectes de massa estel·lar en la lent principal deflacten els raigs de llum de l'ordre de microsegons d'arc produint canvis en la brillantor de la font. Aquesta variabilitat és independent en cada imatge del quàsar i restant la variabilitat intrínseca (comú però retardada) del quàsar, es pot extraure la variació deguda a l'efecte microlent. Hem estudiat aquest efecte per a SDSS J1004+4112 i hem inferit la grandària del disc d'acreció en la banda fotomètrica r i les fraccions de massa estel·lar del medi intracúmul en les quatre posicions de les imatges del quàsar. La fracció estel·lar a la imatge més brillant és lleugerament major que les expectatives i pot indicar la presència d'una component estel·lar encara sense detectar.
Les deflexions degudes a les microlents també desvien el centre de la imatge uns quants microsegons d'arc. En aquest treball, proposem i estudiem la viabilitat de mesurar aquests desplaçaments amb una única observació seleccionant com a referència un component gran del quàsar que no estiga afectat per l'efecte microlent. Estimem les desviacions astromètriques de 79 imatges de quàsars i seleccionem els candidats més adequats per a observar-los amb la següent generació d'instrumentació com HARMONI al ELT.
