El 19 de febrer, dimarts, tindrà lloc a les 16 hores en la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació la conferència "Aproximació sintàctica i semàntica a l'alternança acusatiu/datiu dels verbs psicològics catalans", impartida per Carles Royo de la Universitat Rovira i Virigili

Hi ha un grup de verbs psicològics que es caracteritza, seguint l’ús tradicional en català, per presentar un objecte experimentador amb cas acusatiu (Els nens molesten la Maria). Des de l’inici del segle XX hi ha un procés de canvi sintàctic en curs i alguns d’aquests predicats s’usen sovint amb un experimentador datiu (A la Maria li molesten els nens). L’alternant amb acusatiu i l’alternant amb datiu presenten unes característiques sintacticosemàntiques diferents. A més, altres verbs psicològics poden formar oracions amb la mateixa diferència sintacticosemàntica, però sense canviar de règim, entre una oració causativa de canvi d’estat (Els nens atabalen la Maria) i una oració estativa (A la Maria l’atabalen els nens). En les oracions estatives innovadores de tots dos tipus de verbs hi ha evidències que l’experimentador és un element no dislocat, amb característiques de subjecte i que es tracta d’un datiu real, independentment de la morfologia externa d’acusatiu o de datiu que adopti, opció morfològica que pot estar influïda per la conceptualització que els parlants tenen de cada predicació verbal. Des del punt de vista estructural, aquestes oracions estatives es poden equiparar a la configuració sintàctica inacusativa dels verbs psicològics que regeixen datiu, com agradar (A la Maria li agraden els nens).