La meua activitat investigadora és centrada en l'estudi de nova física més enllà del Model Estàndard i comprén diversos aspectes com la construcció de models predictius que descriuen correctament les masses i mescles dels fermions i que es poden comprovar en diferents experiments, per exemple, cerques de noves partícules i processos exòtics com mu -> e gamma. En la meua tesi de doctorat, vaig estudiar simetries que poden predir les característiques de la mescla de leptons i explicar per què la mescla de leptons i la de quarks són molt diferents. A més, estudi diferents mecanismes per a generar masses de neutrins -- partícules que interactuen solament feblement i que no tenen massa en el Model Estàndard. Estic també explorant mecanismes que generen l'asimetria entre matèria i antimatèria en l'Univers i possibles relacions amb altres fenòmens com, per exemple, les masses dels neutrins. L'estudi d'aspectes de la matèria obscura, un altre component de l'Univers, forma també part de la meua investigació.

Tinc experiència docent en cursos de grau (Electromagnetisme, Física Quàntica I, Mecànica Quàntica i Laboratori de Física Quàntica) i de màster (Quantum Field Theory i Electroweak Interactions). A més, he impartit cursos avançats per a estudiants de doctorat en escoles internacionals. He dirigit 3 treballs de fi de grau, 5 de màster i 2 tesis doctorals.

De 2020 a 2025 vaig estar Investigadora Ramón y Cajal. Des de 2022 sóc IP d'una ajuda Santiago Grisolía finançada per la Generalitat Valenciana. Sóc referee de més de deu revistes científiques, incloent PRL, i de tres agències científiques internacionals. Vaig ser nomenada "outstanding/distinguished referee" en els anys 2013 i 2017 per PLB, en 2016 per NPB, en els anys 2018 i 2022 per EPJC i en 2019 per la American Physical Society. A més, sóc membre de la xarxa europea ASYMMETRY.

Informació addicional sobre la meua activitat d'investigació: 44 articles publicats, més de 4000 cites, índex h de 32 i més de 55 presentacions en congressos i tallers sobretot internacionals.

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciatura en Física, Universitat de València, 1995-2000 (premi extraordinari de llicenciatura).

Doctorat en Física, Universitat de València, 2001-2005 (excel·lent Cum Laude).

Investigador postdoctoral al Centro de Física Teórica de Partículas, Instituto Superior Técnico, Universitat de Lisboa, 2005-2007.

Investigador postdoctoral (Experienced Researcher, Marie Curie Research and Training Network "Heptools") al Instituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN), Sezione di Roma Tre, 2007-2009.

Contracte postdoctoral Juan de la Cierva, Institut de Física Corpuscular (IFIC), Universitat de València, 2009-2012.

Investigador postdoctoral, Institut de Física Corpuscular (IFIC), Universitat de València, 2012-2013.

Investigador postdoctoral al Centro de Física Teórica de Partículas, Instituto Superior Técnico, Universitat de Lisboa, 2013-2015.

Investigador doctor sènior, Institut de Física Corpuscular (IFIC), Universitat de València, 2015-2016.

Investigador postdoctoral, Fundação para a Ciência e a Tecnologia, Centro de Física Teórica de Partículas, Instituto Superior Técnico, Universitat de Lisboa, 2016-2020.

Investigador CIDEGENT (Programa d'Excel·lència Gent de la Generalitat Valenciana), Institut de Física Corpuscular (IFIC), Universitat de València, 2020-2023.

Professor Contractat Doctor, Departament de Física Teòrica, Universitat de València, 2023-2025.

Verónica Sanz és catedràtica de Física Teòrica a la Universitat de València i investigadora a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, UV-CSIC).

La seua recerca se centra en la física de partícules més enllà del Model Estàndard, amb especial èmfasi en l’EFT del Model Estàndard (SMEFT), la matèria fosca i els axions, i en com connectar dades experimentals amb models fonamentals.

En paral·lel, impulsa l’ús d’intel·ligència artificial com a eina d’anàlisi i descoberta en física, des de mètodes estadístics i d’aprenentatge automàtic fins a aproximacions interpretables per a inferir propietats de noves teories.

Participa activament en iniciatives de transferència i en projectes interdisciplinaris en tecnologies quàntiques i imatge mèdica avançada, i col·labora amb equips experimentals i teòrics internacionals.

També desenvolupa activitats de docència, mentoratge i divulgació científica.

Enllaç a les seues publicacions: Google Scholar

Al llarg de la seua carrera acadèmica, Avelino Vicente ha combinat la investigació amb la docència i la divulgació, tres facetes que considera fonamentals. Després de finalitzar el seu doctorat a la Universitat de València el març de 2011, va iniciar un període de mobilitat internacional amb contractes postdoctorals a Würzburg (Alemanya), Orsay (França) i Liège (Bèlgica). El juliol de 2015 es va incorporar a l'IFIC (CSIC–Universitat de València) com a investigador postdoctoral i va gaudir d'un contracte Juan de la Cierva Incorporació durant el període 2016–2017. Després d'un breu període contractat com a Investigador Doctor Sènior per la Universitat de València, va obtindre una posició postdoctoral en el marc del projecte FÍSICA SABOR, del qual va ser l'Investigador Principal. Finalment, va ser investigador Ramón y Cajal a la Universitat de València des de gener de 2020 fins a setembre de 2024, moment en què va passar a ser professor permanent laboral en la mateixa institució.

Al llarg de la seua trajectòria investigadora, la seua tasca s'ha orientat de manera constant cap a temes de frontera en la física de partícules, examinant una àmplia varietat d'extensions del Model Estàndard. Compta amb més de 60 articles d'investigació publicats en revistes internacionals revisades per parells d'alt factor d'impacte i ha impartit xarrades en les conferències més importants de la seua àrea, en moltes ocasions com a ponent convidat. A la base de dades INSPIRE [http://inspirehep.net/author/profile/A.Vicente.1], d'ús habitual en el seu camp d'investigació, les seues publicacions han rebut un total de 4688 cites fins al 14 de novembre de 2025, amb un índex h de 35. Com a conseqüència de les seues contribucions científiques, té reconeguts tres sexennis d'investigació per l'ANECA. L'any 2023 li va ser concedit el certificat R3 per part de l'Agència Estatal d'Investigació, que reconeix el seu estatus d'investigador establit.

Des de la seua incorporació a la Universitat de València com a investigador Ramón y Cajal ha exercit funcions docents en el Grau en Física, en el qual porta diversos anys impartint les assignatures Càlcul I i Laboratori de Física Quàntica. Des de 2024 és el coordinador de la titulació. També forma part de les comissions de seguiment dels Dobles Graus en Física i Matemàtiques i en Física i Química. Compta amb un quinquenni de docència, corresponent al període 2007–2020. Ha dirigit les tesis doctorals de Paulina Rocha Morán, presentada a la Universitat de Bonn (Alemanya) l'agost de 2019, i de Pablo Escribano, presentada a la Universitat de València (Espanya) el setembre de 2023. En l'actualitat dirigeix les tesis doctorals d'Antonio Herrero-Brocal i Javier Pérez-Soler, ambdues a la Universitat de València, amb finalització prevista el 2026 i el 2027, respectivament. Així mateix, ha dirigit nombrosos Treballs de Fi de Grau i de Màster i és convidat regularment com a ponent en escoles internacionals adreçades a estudiants de doctorat.

Finalment, dedica també una part substancial del seu temps a activitats de divulgació i compta amb una àmplia experiència en comunicació científica en una gran varietat de formats.