La locutora d’Hoy por hoy ha assegurat que allò que la ràdio té d’exclusiu és “el reflexe del somni de qualsevol periodista: la inmediatesa” i ha recordat que la millor improvisació està escrita.
La periodista de Ràdio València Cadena Ser Jèssica Crespo, ha celebrat el Dia Mundial de la Ràdio a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació per tal de participar en una classe del Grau en Periodisme. La locutora del magazín Hoy por Hoy ha explicat la seua trajectòria i professió als alumnes de segon curs, durant la classe de Periodisme Radiofònic. Aquesta ‘dona de ràdio’ es va graduar a la segona promoció d’aquest titulació de la Universitat de València, 2001-2006, i des d’aquell moment assegura no haver-li faltat feina.
“Jo era una malalta de la ràdio i volia ser Iñaki Gabilondo”, ha destacat la periodista radiofònica. Al principi de la xarrada, ha fet referència al passat a fi de poder explicar la seua trajectòria, alhora, va destacar el fet de ser oient de la ràdio abans de treballar-hi. “Els qui som oients de ràdio, l'escoltem tot el dia”, assegura Jèssica Crespo.
La ràdio és un dels mitjans de comunicació per excel·lència i forma part de la base primària de la comunicació. Per a una oient quasi innata com Crespo, l’aparell forma part de les 24 hores del seu dia. “No et demana que estigues amb els cinc sentits”, exposa la periodista, “de tant en tant et desperta”. “Allò que té la ràdio d’exclusiu, de diferenciador, potser siga el reflexe del somni de qualsevol periodista: la inmediatesa. És molt més senzill emetre una notícia d’última hora a la ràdio que a la televisió, per exemple. Sols es necessita un telèfon”, argumenta.
A més a més, Crespo ha profunditzat en la definició de la periodista de ràdio dient que aquesta és locutora, guionista, quasi productora i reportera o corresponsal al lloc dels fets. Una mena de mixtape de càrrecs que deixen veure la quantitat d’àmbits a dominar per poder posar-se davant d’un micro. I no anar-se de temps per a que l’escaleta es complisca de la millor manera possible.
La improvisació no deixa de ser clau, no obstant. Si bé és cert que hi ha l’escaleta i el guió, segons explica la locutora: “La millor improvisació está escrita”. Matissa aquesta cita amb un doble sentit. A la ràdio tot està guionitzat, tot està escrit, preparat. El fet de saber què s’ha escrit permet ser capaç d’improvisar. La improvisació també és veu en el sentiment d’equip a aquest treball. Tots lluiten al mateix bàndol, i si una entrevistada abandona deu minuts abans l’estudi, la redacció es volca per salvar el programa.
Informació pròpia
Un dels aspectes que ha tracta durant la xarrada han sigut els temes propis. Segons la locutora, la branca periodística de les persones ha d’estar present en tots els àmbits de la nostra vida. “Inclús en conversacions que siguen més banals és important estar atent, ja que d’aquestes poden sorgir temes que poden ser d’interés general”, ha puntualitzat Jèssica Crespo.
La locutora radiofònica ha finalitzat amb una visió més personal i ha volgut expressar la seua afició per la ràdio des de sempre. A més, també ha subratllat la quantitat d'inseguretats que hui dia segueix tenint a l’hora de realitzar algun projecte nou. No obstant això, ha afirmat ser una “malalta de la ràdio” amb una gran passió pel seu treball. “Encara tinc la mateixa il·lusió per la ràdio”, ha conclòs Jèssica Crespo.
Imágenes:
