Dr. JD Badia is Associate Professor at the Department of Chemical Engineering (DIQ) of the University of València (UV). He holds M.Sc. degrees in Chemical Engineering (Extraord. Award), Mechanical Engineering and Materials, and Erasmus Mundus Materials and Sensor Systems for Environmental Technologies, as well as a PhD in Engineering and Industrial Production (Extraord. Award).

RESEARCH/ His work has been devoted towards (i) the Design and Functionalisation of polymer-based dispositives for application sectors such as energy, biomedicine, packaging and environmental technologies, and (ii) Valorisation of polymer-based materials, through mechanical, chemical, thermal and biological means. His work has been placed at the RDT groups of Functionalisation, Recycling and Degradation of Polymer Materials (UPV, Spain) and at the Materials Technology and Sustainability (UV, Spain). He has perfomed 5 research stays (33,5 months) in Dept of Fibre and Polymer Technology (KTH, Sweden) and Dept of Analytical and Organic Chemistry (URV, Spain). He shows recognition of 2 research periods (2007-2018, Valencian Agency). He shows 55 publications in JCR (85% Q1), >1400 citations and h-index of 24, 3 research chapters, > 100 communications in conferences (>60% international, >10 oral communic), and 5 divulgative papers focusing on companies. He has participated in 30 research projects (8 National and 2 International: LIFE and Chilean Government). He is currently leading 2 research projects from the Spanish Ministry and 2 from the Valentian region. Collaborations with other research groups is shown in 32 co-authored papers (20 at int. level, with researchers of Kungliga Tekniska Högskolan -Sweden-, Università degli Studi di Genova - Italy-, or University of Aberdeen - UK-.). Since late 2019, he is leader of the RDT Group of Materials Technology and Sustainability of the DIQ-UV.

TRANSFERENCE / Concerning work with industry, he has participated in 26 contracts / technical assistances for companies, technological centers and/or administrations, leading 12 of them. Co-author of 1 patent. Concerning work with society, 10 projects (3 international, Interreg, Erasmus+), on public procurement of innovation for municipalities, and involvement of women in the STEM careers. He has organised 7 transfer workshops, and offered 10 speeches in seminars and summer schools.

TRAINING AND ASSESSMENT/ He has co-directed 1 PhD Thesis, with international mention, 10 (7 Q1) JCR-indexed papers and 1 research award. He's currently (co)directing 2 doctoral theses with industrial mention. He has also directed >60 B.Sc/M.Sc final degree theses. Since 2018, he is international expert for the assessment of European Projects of Erasmus+ call [Spanish Service of Internationalisation of Education-SEPIE], Research and Innovation Actions of H2020 [for BBI-JU/consortium and EASME] and recently for Horizon Europe, CBE consortium, M-Eranet, Spanish Agency of Research, Andalusian Spanish RDT Agency, and the  Chilean Government.

OTHER RELEVANT ACTIONS / Since 2018, he co-leads the Innovation Teaching Group in Chemical Engineering and Environment of the DIQ-UV. 24 innovation teaching projects (3 coordinated), being 5 of them Erasmus+ (2 as PI) focusing on primary/adult learners. 4 JCR-indexed papers and more than 40 communications. Co-director of 2 University Expert Degrees related to (bio)circular economy: Bioplastics and Biocomposites, and Recycling of Plastics, in liason with the Institute of Plastics AIMPLAS. He was RTD manager of the Institute of Technology of Materials of the UPV for 2,5 years. Teaching staff of the School of Doctorate (UV) for transversal courses, and of the Service of Teaching (UV) for the training of early-stage lecturers, in charge of the Research section. Since 2022, Chief of Initiatives in Sustainable Waste Management at the Vicerectorate of Sustainability of the University of Valencia.

Updated: 30/10/2023

Luis Javier Barriga Cuartero es va graduar en Biologia per la Universitat d'Alacant (2014-2018), amb l'itinerari en Biotecnologia i Biosanitària. Durant el curs 2018-2019, es va traslladar a la Universitat de València per a realitzar el Màster Universitari en Investigació en Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica. Posteriorment, va ser contractat com a investigador no doctor en el grup d'investigació PAFZP en diversos projectes d'investigació relacionats amb la identificació de patògens en aqüicultura i en l'avaluació de formació de biofilm de bacteris marins i diatomees. Actualment, està matriculat en el Programa de Doctorat en Biomedicina i Biotecnologia de la UV amb un contracte predoctoral (AGE-FORDOC. Antigues FPI) per a realitzar la tesi doctoral titulada: Vibriosis emergents en Aqüicultura relacionades amb el canvi climàtic.

Enginyer Químic per la Universitat de València (1999) i doctor en Enginyeria Química per la Universitat Politècnica de València (2003). Comença la seua activitat docent en 2001 en el departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València. Actualment, és Catedràtic d'Universitat en el Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València. El seu treball de recerca s'ha centrat en el camp del medi ambient, concretament al voltant de dues grans àrees d'actuació: el tractament de les aigües residuals i l'avaluació de la qualitat de les aigües costaneres. Dins de l'àrea de tractament d'aigües residuals, la seua activitat científica gira al voltant de temes relacionats amb: la fermentació anaeròbia de fang primari; la digestió anaeròbia de fangs i la recuperació de fòsfor; processos avançats per a l'eliminació de nitrogen amoniacal; l'aplicació de la tecnologia de membranes per a la valorització energètica de la matèria orgànica de l'aigua residual i la minimització dels fangs produïts; i la utilització de microalgues per al tractament d'aigües residuals urbanes. La investigació duta a terme al voltant d'aquests temes no sols persegueix el desenvolupament d'investigació bàsica sinó també la transferència tecnològica a l'entorn socioeconòmic. Referent a l'àrea d'avaluació de la qualitat d'aigües costaneres, la seua labor científica s'ha centrat en la coordinació, realització i avaluació de diferents campanyes de monitoratge d'aigües costaneres i de transició en relació amb la presència de substàncies prioritàries. Aquests treballs s'emmarquen dins de les tasques necessàries per al compliment de la Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l'Aigua). La fi última d'aquest treball és analitzar la repercussió de l'activitat humana en l'aparició d'aquestes substàncies a fi de proposar les mesures correctores pertinents que asseguren un bon estat químic i ecològic de les aigües costaneres. El desenvolupament de les activitats científiques relacionades anteriorment ha donat lloc a diverses publicacions científiques en revistes indexades, a participacions en congressos nacionals i internacionals i a la participació/direcció en nombrosos projectes i contractes d'investigació tant amb organismes públics com amb empreses. Des de 2017 dirigeix la Càtedra DAM de Gestió Integral i Recuperació de Recursos de l'Aigua Residual.

[Biografia, versió en valencià]

Mária Džunková va tindre la seua primera experiència amb la seqüenciació d'ADN en l'Acadèmia de Ciències de Txèquia durant els seus estudis universitaris (2005-2010). Després es va traslladar a Espanya per a realitzar els seus estudis de doctorat en la Universitat de València (2010-2016), que van incloure una estada d'investigació en la Universitat d'Harvard (2014). Després de defensar la seua tesi doctoral titulada "Metagenòmica del microbioma de l'intestí humà dirigida per la citometria de flux", va aconseguir un postdoctorat en el Australian Centre for Ecogenomics de la Universitat de Queensland (2016-2019), on va desenvolupar el mètode anomenat "single-cell viral tagging" que serveix per a explorar el rang d'hoste dels bacteriòfags sense necessitat de cultiu microbià, i ho va aplicar al microbioma de l'intestí humà. Va ser convidada a un segon postdoctorat (2016-2021) en el DOE Joint Genome Institute (Lawrence Berkeley National Laboratory) per a continuar amb les seues tècniques de genòmica de cèl·lules individuals microbianes. A Califòrnia va estudiar les relacions entre els bacteriòfags i els bacteris en mostres ambientals i va explorar noves tècniques de la genòmica de cèl·lules individuals microbianes per a descobrir microbis simbiòtics dels animals marins de cos bla capaços de produir molècules bioactives. Es va incorporar a l'Institut de Biologia de Sistemes Integratius (I2SysBio) al desembre de 2021 per a crear el seu grup d'investigació de genòmica de cèl·lules individuals microbianes.

Jorge Escorihuela received his degree in Chemistry in 2003 and his Ph.D. in 2009 (Excellent Cum Laude) from Universitat Jaume I in Castellón. In 2010, he joined the group of Prof. Maquieira at Universitat Politècnica de Valencia for four years as a postdoctoral researcher, where he worked on photoclick chemistry reactions for surface modification and preparation of microarrays of biomolecules. In 2014, he started a two-year postdoctoral stay with Prof. Han Zuilhof at Wageningen University and Research in The Netherlands, working on surface modification and strain-promoted click chemistry reactions. In 2017, he returned to Universitat Politècnica de Valencia at the group pf Prof. Compañ, where we worked on the preparation of novel polymeric membranes for fuel cell applications. In 2019, he was appointed as an Assistant Professor at the Organic Chemistry Department of the University of Valencia.

Algemesí, 1969. És Professor Titular de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero (UV) i Institut de Recerques en Cultures Medievals (IRCVM, UB). Ha estat Professor Ajudant Doctor de la Universitat Miguel Hernández (2010-2012), Professor Associat de la Universitat de València (2009-2010) i Professor i Director del Col·legi Concertat Maria Auxiliadora d'Algemesí (1998-2010). És doctor en Geografia i Història per la Universitat de València (2002), amb una tesi dirigida per Luis García Ballester, Jon Arrizabalaga i Ferran Garcia-Oliver. Ha estat becari predoctoral del CSIC (Institució Milá i Fontanals) de Barcelona (1996-1998). Forma part de l'equip de la línia de recerca Sciència.cat, repetidament finançada pel Govern espanyol i la Unió Europea amb projectes dirigits per Lluís Cifuentes des de la Universitat de Barcelona. En l'actualitat és IP2 del projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación Vernacularidades en la ciencia medieval y renacentista: textos, creadores, profesionales (MICINN-AEI/FEDER PID2021-123419NB-I00). Les seues línies de recerca, centrades particularment a l'àrea cultural catalana durant la baixa Edat Mitjana, s'han adreçat a l'estudi de la pràctica de la medicina i la menescalia, els models assistencials en diversos municipis valencians, així com l'estudi sociològic del practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seves publicacions destaquen les monografies Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d'Aragó, 1350-1410) (Madrid, CSIC, 2005),  La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval (Catarroja, 2009), Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500) (Catarroja - Xàtiva, Afers - Ajuntament de Xàtiva, 2019), L'hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445) (Catarroja - Barcelona - Palma, Afers - Lleonard Montaner, 2022). Ha col·laborat en diverses edicions de documentació medieval valenciana, sobre pintors del gòtic i processos judicials. Actualment, treballa en la presència de la medicina en les corts de justícia medievals i modernes de la Corona d'Aragó; en els sermons de sant Vicent Ferrer, així com en la biografia d'alguns metges del segle XIV; i l'alquímia a València, entre altres.

[Biografia, versió en valencià]

La meua vinculació amb la Universitat de València va començar amb els estudis en el Grau de Biotecnologia. Durant aquests anys vaig descobrir el meu interés per la investigació, especialment, en el sector alimentari i industrial. Posteriorment, vaig començar el Màster en I+D en Biotecnologia i Biomedicina (UV) per continuar amb la meua formació i endinsar-me en el món de la investigació. En aquest període de temps vaig desenvolupar el meu Treball Final de Màster en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centrat en l'estudi de la regulació redox del metabolisme en llevats vínics. Al finalitzar, vaig iniciar els meus estudis de doctorat en l'I2SysBio, concretament, en el grup de Biotecnologia de Llevats Industrials, gràcies a la concessió inicial d'un contracte predoctoral (ACIF20) de la Generalitat Valenciana i a la concessió posterior d'un contracte predoctoral Atracció de Talents 2020 de la Universitat de València. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és estudiar la regulació de diferents proteïnes redox en llevats vínics, analitzant quin impacte tenen sobre el metabolisme d'aquests microorganismes en les diferents etapes del seu ús industrial. Açò podria conduir a la selecció i millora tant de llevats enològics com de les seues condicions de creixement, possibilitant la seua transferència a la indústria.

Formació

• Graduat en Biotecnologia per la UV (2014-2018)
• Màster en Recerca i Desenvolupament en Biotecnologia i Biomedicina per la UV (2018-2019)
• Investigador predoctoral en Biomedicina i Biotecnologia per la UV (2020-actualitat).

Doctora en Farmàcia per la Universitat de València (1991), vaig realitzar una estada postdoctoral de més de 3 anys a l'Eccles Institute of Human Genetics (Universitat de Utah, USA). Després de 15 anys dedicada a l'estudi del llevat Saccharomyces cerevisiae des de gairebé qualsevol punt de vista (estudi de la paret cel·lular, sistema model per a l'estudi de gens supressors de tumors humans, anàlisi d'estrès i contaminació en llevats cervesers o l'expressió gènica global en llevats vínics), em vaig incorporar al camp de l'evolució genòmica bacteriana, en què treballe des de 2001 com a membre del grup de Genètica Evolutiva de la Universitat de València, en la qual actualment sóc Catedràtica de Genètica.

Faig la meva investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt UV-CSIC ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (Paterna). Des del 2001, m'he dedicat principalment a l'estudi del genoma de bacteris endosimbionts, que viuen dins de cèl·lules especialitzades d'insectes amb dietes restringides (com pugons, corcons o cotonets), per comprendre la relació entre estes bactèries i els seus hostatgers, la reducció del genoma bacterià en estes condicions i les conseqüències per a la xarxa metabòlica inferida. Com a complement a aquests treballs, he participat també en estudis sobre la definició del genoma mínim, fonamental per al manteniment d'una cèl·lula viva, i les seves implicacions en el camp de la Biologia Sintètica.

En els darrers anys, el nostre sistema model consolidat per estudiar interaccions simbiòtiques és la panderola alemanya Blattella germanica. Les panderoles són especialment interessants perquè en cada individu coexisteixen dos sistemes simbiòtics, un endosimbiont obligat i una complexa microbiota intestinal. Hem desenvolupat estratègies per comprendre millor la implicació de cada sistema en el benestar de l'hostatger i el suposat diàleg entre els participants en la relació. Actualment ens estem centrant en l'estudi dels mecanismes moleculars utilitzats per l’hostatger per controlar els simbionts, prestant especial atenció als pèptids antimicrobians i als microRNAs.

Projectes d’investigació actuals

- Host-symbiont communication and its utility in biological pest and pathogen control (SYMB-CONTROL, PID2021-128201NB-I00; co-financed MICIN-UEFEDER-AEI)
- Temperature and antibiotics stress: effects on phage bacteria interactions in the gut microbiota of Blatella germanica (CIPROM/2021/042; Generalitat Valenciana).
- RNA communication across kingdoms: new mechanisms and strategies in pathogen control (exRNA-PATH, CA20110; COST action, EU)

Publicacions recents i seleccionades

Cazzaniga, M., R. Domínguez-Santos, J. Marín-Miret, R. Gil, A. Latorre, C. García-Ferris (2023). Exploring gut microbial dynamics and symbiotic interaction in Blattella germanica using rifampicin. Biology 12:955. doi: 10.3390/biology12070955

Latorre, A., R. Domínguez-Santos, C. García-Ferris, R. Gil (2022). Of cockroaches and symbionts: recent advances in the characterization of the relationship between Blattella germanica and its dual symbiotic system. Live 12: 290. doi: 10.3390/life12020290

Garzón, M.J., M. Reyes-Prieto, R Gil (2022). The minimal translation machinery: what we can learn from naturally and experimentally reduced genomes. Front. Microbiol. 13:858983. doi: 10.3389/fmicb.2022.858983

Solana, J., E. Garrote-Sánchez, R. Gil (2021). DELEAT: gene essentiality prediction and deletion design for bacterial genome reduction. BMC Bioinformatics 22:444. doi:10.1186/s12859-021-04348-5 doi: 10.1186/s12859-021-04348-5

Domínguez-Santos R, A.E. Pérez-Cobas, P. Cuti, V. Pérez-Brocal, C. García-Ferris, A. Moya, A. Latorre, R. Gil (2021). Interkingdom gut microbiome and resistome of the cockroach Blattella germanica. mSystems 6:e01213-20. doi: 10.1128/mSystems.01213-20

Reyes-Prieto, M., R. Gil, M. Llabrés, P. Palmer-Rodríguez, A. Moya (2021). The metabolic building blocks of a minimal cell. Biology 10:5. doi: 10.3390/biology10010005

Gil, R., A. Latorre (2019). Unity makes strength: a review on mutualistic symbiosis in representative insect clades. Life 9:21; doi:10.3390/life9010021.

Gil, R., C. Vargas-Chavez, S. López-Madrigal, D. Santos-García, A. Latorre, A. Moya (2018). Tremblaya phenacola PPER: An evolutionary beta-gammaproteobacterium collage. ISME J. 12:124-135. doi: 10.1038/ismej.2017.144

López-Madrigal, S., R. Gil (2017). Et tu, Brute? Not even intracellular mutualistic symbionts escape horizontal gene transfer. Genes 8:247. doi: 10.3390/genes8100247

Lloréns-Rico, V., J. Cano, T. Kamminga, R. Gil, A. Latorre, W. H. Chen, P. Bork, J. I. Glass, L. Serrano, M. Lluch-Senar (2016). Bacterial antisense RNAs are mainly the product of transcriptional noise. Sci. Adv. 2:e1501363. doi: 10.1126/sciadv.1501363

Klein, A., L. Schrader, R. Gil, A. Manzano-Marín, L. Flórez, D. Wheeler, J. H. Werren, A. Latorre, J. Heinze, M. Kaltenpoth, A. Moya, J. Oettler (2016). A novel intracellular mutualistic bacterium in the invasive ant Cardiocondyla obscurior. ISME J. 10:376-388. doi: 10.1038/ismej.2015.119

Gil, R., J. Peretó (2015). Small genomes and the difficulty to define minimal translation and metabolic machineries. Front. Ecol. Evol. 3:123. doi: 10.3389/fevo.2015.00123

López-Madrigal, S., A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2015). The link between independent acquisition of intracellular gamma-endosymbionts and concerted evolution in Tremblaya princeps. Front. Microbiol. 6:642. doi: 10.3389/fmicb.2015.00642

Gil, R. (2014). The minimal gene-set machinery. In Encyclopedia of Molecular Cell Biology and Molecular Medicine: Synthetic Biology, 2nd edition. Meyers RA (ed.). Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. pp. 1-36. doi: 10.1002/3527600906.mcb.20130079

López-Madrigal, S., A. Beltrà, S. Resurrección, A. Soto, A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2014). Molecular evidence for ongoing complementarity and horizontal gene transfer in endosymbiotic systems of mealybugs. Front. Microbiol. 5:449. doi: 10.3389/fmicb.2014.00449

Oakeson, K. F.*, R. Gil*, A. L. Clayton, D. M. Dunn, A. C. von Niederhausern, C. Hamil, A. Aoyagi, B. Duval, A. Baca, F.J. Silva, A. Vallier, D. G. Jackson, A. Latorre, R. B. Weiss, A. Heddi, A. Moya, C. Dale (2014). Genome degeneration and adaptation in a nascent stage of symbiosis. Genome Biol. Evol. 6:76-93. doi: 10.1093/gbe/evt210 *Equal contribution.

López-Madrigal, S., A. Latorre, M. Porcar, A. Moya, R. Gil (2013). Mealybugs nested endosymbiosis: going into the ‘matryoshka’system in Planococcus citri in depth. BMC Microbiol. 13:74. doi: 10.1186/1471-2180-13-74

Moya, A., R. Gil, A. Latorre., J. Peretó, M.P. Garcillán-Barcia, F. de la Cruz (2009). Towards minimal bacterial cells: evolution versus design. FEMS Microbiol. Rev. 33:225-235. doi: 10.1111/j.1574-6976.2008.00151.x

Moya, A., J. Peretó, R. Gil, A. Latorre (2008). Learning how to live together: genomic insights into prokaryote-animal symbioses. Nature Rev. Genet. 9:218-229. doi:10.1038/nrg2319 

Tamames, J.*, R. Gil*, A. Latorre, J. Peretó, F.J. Silva, A. Moya (2006). The frontier between cell and organelle: genome analysis of Candidatus Carsonella ruddii. BMC Ecol. Evol. 7:181. doi: 10.1186/1471-2148-7-181 *Equal contribution.

T. Gabaldón, J. Peretó, F. Montero, R. Gil, A. Latorre, A. Moya (2007). Structural analyses of a hypothetical minimal metabolism. Phil. Trans. R. Soc. B. Biol. Sci. 362:1751-1762. doi:  10.1098/rstb.2007.2067

Pérez-Brocal, V., R. Gil, S. Ramos, A. Lamelas, M. Postigo, J. M. Michelena, F. J. Silva, A. Moya, A. Latorre (2006). A small microbial genome: the end of a long symbiotic relationship? Science 314:312-313. doi: 10.1126/science.1130441

Gil, R., F. J. Silva, J. Peretó, A. Moya (2004). Determination of the core of the minimal bacterial gene set. Microbiol. Mol. Biol. Rev. 68: 518-537. doi: 10.1128/MMBR.68.3.518-537.2004

Gil, R., B. Sabater-Muñoz, A. Latorre, F. J. Silva, A. Moya (2002). Extreme genome reduction in Buchnera spp.: towards the minimal genome needed for symbiotic life. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99: 4454-4458. doi: 10.1073/pnas.062067299

[Biografia, versió en valencià]

Emilia Matallana Redondo és catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat de València i membre de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), un institut conjunt de recerca col·laborativa en el qual participen la Universitat de València i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Té una àmplia experiència en biologia molecular de llevats i la seua recerca durant els últims 20 anys s'ha orientat a la biotecnologia dels llevats del vi, àrea on ha publicat més de 40 articles de JCR en revistes internacionals. A més, ha dirigit diversos projectes de recerca destinats a la millora biotecnològica del llevat, principalment per a la indústria alimentària, però també per a altres finalitats, com la producció de bioetanol en col·laboració amb socis industrials. Ha participat en diferents agències d'avaluació de recerca (ANEP, CIEMAT, ERA-IB), com a experta en biotecnologia alimentària. Paral·lelament a la seua recerca en biotecnologia, ha desenvolupat una àmplia activitat d'ensenyament i comunicació científica en aqueix camp, i més específicament sobre organismes genèticament manipulats (OGM), els seus fonaments científics, beneficis i riscos potencials. Ha impartit nombroses conferències per al públic en general, ha preparat un curs introductori sobre Biotecnologia per a persones majors de 55 anys i també material audiovisual per a la Universitat de València.

Ferran Palero és Doctor en Biologia (Universitat de Barcelona, 2008) i MSc en Investigació Matemàtica (UPV, 2009). Ha realitzat estades post doctorals en Àustria (Institute of Science and Technology, 2009-2011), França (Institut National de la Recherche Agronomique, 2012-2014), Blanes (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, 2014-2016) i Polònia (University of Lodz, 2017-2019). Actualment desenvolupa el seu projecte de recerca BIOPACKS com a Investigador "CIDEGENT" a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE, Universitat de València). El projecte BIOPACKS (BIOdiversity PAtterns of Crustacea from Karstic Systems) es centra en l'estudi de la fauna aquàtica subterrània incorporant nous mètodes moleculars per tal de descobrir les adaptacions de l'estigofauna i nous enzims amb potencial aplicació biotecnològica.

[Biografia, versió en valencià]

Pau San Valero Tornero es va graduar en Enginyeria Química a la Universitat de València en 2009 (Premi Millor Projecte Fi de Carrera 2009-2010). En 2011, va obtindre el Màster en Enginyeria Ambiental a la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

TRAJECTÒRIA INVESTIGADORA: La seua activitat investigadora es va iniciar en 2010 amb la incorporació al Grup d'Investigació en Enginyeria Ambiental de la Universitat de València (GI²AM), on continua desenvolupant la seua activitat investigadora. Des de l'inici de la seua carrera científica el seu treball es va emmarcar principalment en la línia d'investigació sobre biotractament d'emissions de compostos orgànics volàtils (COV) a l'atmosfera, la qual va ser finançada a través de projectes autonòmics, estatals i europeus. En 2011 va començar la tesi doctoral finançada amb beques competitives Vali+d (ACIF/2011/067) i FPU (AP2010-2191). Durant la tesi doctoral va desenvolupar una eina matemàtica per a simular i predir la resposta transitòria dels biofiltres percoladors que tracten aire contaminat amb COV. En 2016 va defensar la tesi obtenint la qualificació màxima “Cum laude” i el “Esment Internacional” en el programa de doctorat “Enginyeria Química, Ambiental i de Processos” de la UVEG, el qual té “Esment d'Excel·lència”. A més, ha obtingut el “Premi Extraordinari de Doctorat” en el curs 2016/2017. En el marc del projecte Marie Curie "NextAirBiotreat" (GA No. 284949) per a la transferència de coneixement entre l'acadèmia i la indústria, va realitzar una estada d'investigació Marie Curie de 3 mesos en el departament R+D d'un dels socis industrials, PAS Solutions BV (Països Baixos).

A l'octubre de 2017 va obtindre un contracte postdoctoral en concurrència competitiva de la Generalitat Valenciana (APOSTD/2017/121). En el marc de la subvenció va realitzar una estada d'investigació de 10 mesos en el grup d'investigació del Dr. Kennes (Grup BioEngin, Universidade dona Coruña).

Des de novembre de 2018 es professora i investigadora adscrita al Dpt. d'Enginyeria Química de la UVEG on realitza activament tasques d'investigació i docència. Des d'aqueix moment la seua trajectòria investigadora s'ha enfocat a la producció de biocombustibles i altres productes de valor afegit a partir de residus lignocelulósics i d'altres residus.

Dr. Jose J. Sempere Monerris earned a degree in Economics with honors at the University of Valencia, a Master in Industrial Economics with distinction at the Université catholique de Louvain (UCL) and a Ph. D. in Quantitative Economics (1995) under the European Doctoral Programme at CORE-UCL. He is Full Professor of Economics at the Faculty of Economics and Research Fellow at the ERI-CEs (University of Valencia) and Research Associate at CORE- UCL. He was a Visiting Associate Professor in the Strategy and Business Economics Division of the Sauder School of Business at the University British Columbia in Vancouver (Canada) from August 2010 to August 2011. During his PhD he got different scholarships from the Generalitat Valenciana, the College of Spain in Paris-Fundación Banco Exterior de España, and the Human Capital and Mobility Programme of the European Union (Currently Marie Curie Fellowships). His main research areas of interest include industrial economics, economics of innovation, transportation economics, networks and competition policy. He is co-author of more than thirty papers in specialist journals such as Applied Economics, Canadian Journal of Economics, Economics Letters, Economics of Innovation and New Technology, Journal of Economics , Journal of Economic Behavior and Organization, Journal of Economics and Management Strategy, Regional Science and Urban Economics, Scandinavian Journal of Economics, Southern Economic Journal, Transportation Research Part A: Policy and Practice, Transportation Research Part B: Methodological, Transportation Research Part E: Logistics and Transportation Review, Transport Policy among others. He has supervised 4 PhD dissertations and 17 Master Thesis. He has participated in more than ninety international and Spanish conferences. He has been a member in more than fifteen competitive research grants financed by EU or National institutions or financed by Private institutions.

Academic IDs:

ORCID: 0000-0001-6759-2117
Researcher ID: E-6234-2016
Scopus Author ID: 6507343777

Selected publications:

1. Óscar Álvarez-SanJaime; Pedro Cantos-Sánchez; Rafael Moner-Coloques, Jose J. Sempere-Monerris (2021) The effect of cooperative infrastructure fees on high-speed rail and airline competition. Transport Policy, 112, pp. 125 - 141 . ISSN: 0967-070X

2. Pedro Mendi; Rafael Moner-Colonques; José J. Sempere-Monerris (2020) Cooperation for Innovation and Technology Licensing: Empirical Evidence from Spain. Technological Forecasting and Social Change, 154(119976), pp. 1 - 7 . ISSN: 0040-1625

3. Álvarez-San Jaime, Óscar, Pedro Cantos Sánchez, Rafael Moner-Colonques and Jose J. Sempere-Monerris (2016) “Rail Access charges and internal competition in high speed trains”, Transport Policy, vol. 49, pp: 184-195.http://dx.doi.org/10.1016/j.tranpol.2016.04.006

4. Óscar Álvarez San Jaime; Pedro Cantos; Rafael Moner Colonques; Jose J. Sempere-Monerris. (2015) The impact on port competition of the integration of port and inland transport services. Transportation Research Part B-Methodological, 71(80), pp. 291 - 302 . ISSN: 0191-2615

5. Óscar Álvarez San Jaime; Pedro Cantos Sanchez; Rafael Moner Colonques; José J. Sempere Monerris (2013) Competition and horizontal integration in maritime freight transport. Transportation Research Part E-Logistics and Transportation Review, 51(5), pp. 67 - 81 . ISSN: 1366-5545 

6. Óscar Álvarez San Jaime; Pedro Cantos Sanchez; Rafael Moner Colonques; José J. Sempere Monerris (2013) Vertical integration and exclusivities in maritime freight transport. Transportation Research Part E-Logistics and Transportation Review, 51(5), pp. 50 - 61 . ISSN: 1366-5545

7. Mauleon, Ana, Jose J. Sempere-Monerris and Vincent J. Vannetelbosch. (2011) “Networks of Manufacturers and Retailers“, Journal of Economic Behavior and Organization, vol. 77, pp. 351-367. DOI:10.1016/j.jebo.2010.11.007
8. Moner-Colonques, Rafael, Jose J. Sempere-Monerris and Amparo Urbano. (2004) “Strategic Delegation with Multi-Product Firms”, Journal of Economics and Management Strategy vol. 13 (3) pp. 405-427 Fall (2004).