Entre els invertebrats més singulars i amenaçats del nostre territori es troba l'anomenat caragol d'Oriola (Tudorella mauretanica) una espècie terrestre de gran interés biològic i conservacionista.
pertanyent a la col·lecció malacològica del MUVHN.
Es tracta d'un caragol de mitjana grandària, de petxina robusta amb tons groguencs a ataronjats, amb opercle calcari i sexes separats, una característica poc freqüent entre els gasteròpodes terrestres. Els adults aconsegueixen uns 2 cm de grandària, podent les femelles superar lleugerament en la seua longitud als mascles.
Els estudis morfològics i moleculars que s'han realitzat sobre les poblacions del sud-est d'Espanya han permés aclarir que els exemplars presents en aquesta zona no havien d'adscriure's a Tudorella sulcata, com es va creure durant anys, sinó a Tudorella mauretanica, coneguda fins al moment només del nord d'Àfrica. Aquesta revisió va incrementar encara més l'interés d'aquestes poblacions, en posar de manifest la seua singularitat biogeogràfica i la seua raresa. A escala ibèrica, l'espècie només es coneix en dos nuclis principals: un en el municipi de Motril (Granada) i un altre en el sud de la província d'Alacant.
En la Comunitat Valenciana, aquesta espècie va ser localitzada en diversos enclavaments del sud d'Alacant, restringida a barrancs i vessants pròxims de l'entorn d'Oriola i el Pilar de la Foradada. Els treballs de prospecció indiquen que prefereix habitar zones amb abundant fullaraca sota pins i matoll mediterrani, evitant en general els fons de barranc. També sembla mostrar preferència per orientacions més fresques i humides, especialment els vessants orientats al nord. La seua situació de conservació és molt preocupant i el principal factor que amenaça a aquesta espècie és la transformació urbanística del litoral alacantí. La urbanització, l'enjardinament, els moviments de terra i la fragmentació de l'hàbitat han reduït les poblacions a xicotetes parcel·les aïllades, moltes vegades envoltades per altres urbanitzacions, carreteres o infraestructures. A això se sumen altres impactes, com els abocaments, la presència de flora exòtica i la depredació per rosegadors, que comprometen encara més la seua supervivència.
En un primer informe tècnic que es va elaborar en 2008, ja es va donar a conéixer que, encara que algunes localitats encara conservaven poblacions abundants, unes altres havien patit una regressió molt acusada o fins i tot s'havien extingit. A més, es va observar que l'espècie sembla molt sensible a la destrucció de la coberta vegetal i que recolonitza amb dificultat les zones alterades, fins i tot molts anys després d'haver-se produït la transformació del terreny. Aquesta dependència de microhàbitats molt concrets la converteix en un organisme especialment vulnerable.
Per aquestes raons, Tudorella mauretanica ha sigut considerada una de les espècies d'invertebrats més amenaçades d'Europa i figura en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades. La seua presència en les col·leccions i materials d'estudi del MUVHN no sols té valor científic, sinó també divulgatiu, ja que permet donar a conéixer al públic un patrimoni natural poc visible, però extraordinàriament fràgil.
Aquest xicotet caragol representa de forma molt clara com la conservació dels invertebrats també depén de decisions sobre el territori, la gestió del paisatge i la protecció efectiva dels seus hàbitats.
Des del MUVHN estem compromesos amb la conservació de la nostra biodiversitat. A més de desenvolupar projectes d'investigació sobre espècies endèmiques o incloses en llistats de conservació, realitzem una labor molt important de divulgació dels fons científics i dels continguts de les nostres col·leccions. Especialment, busquem posar en valor elements com aquestes espècies en perill d'extinció, que mereixen un major reconeixement per part de la societat.
Exemplars tan xicotets com l'espècie que ens ocupa resulten difícils d'exposar a causa de la seua grandària, ja que no permet apreciar amb claredat molts dels seus detalls ni textures que, en moltes ocasions, només poden contemplar-se amb lupes binoculars. En l'actualitat, recorrem a les noves tecnologies d'escanejat en 3D per a realitzar impressions a grandàries molt majors, la qual cosa permet destacar i facilitar al visitant l'observació d'aquests detalls. Gràcies a aquesta tècnica, ha sigut possible transformar l'espècie que ens ocupa, de tot just 2 cm, en un model expositiu de més de 30 cm. Naturalment, aquest model ha de ser modelat, pintat i restaurat amb la major fidelitat possible a la realitat, i aquesta tasca ha de ser realitzada per un professional especialitzat en restauració i realisme visual.
Escanejat del model en 3D: José Antonio Villena. Restauració visual i pintura: Tahia Muñoz Jiménez. Fotografies: S. Montagud. Revisió tècnica del text: Alberto Martínez Ortí. Universitat de València.
LINKS:
- Veure fotografies del model realitzat mitjaçant escàner i impresió 3D
- Veure fotografies de l'exemplar original, amb codi MUVHN-ZM0722
- Veure model 3D en Sketchfab
