Vaig triar aquest grau perquè era un territori poc explorat. Quan estem a batxillerat, coneixem una desena d'autors (sense gairebé aprofundir-ne) i tenia curiositat per saber quina era la història literària al meu país. Sempre m'ha agradat llegir i era una forma de concatenar el gust per la lectura i el plaer per poder-ho fer en la meua llengua.

La UV no va tenir gairebé pes en la meua tria, és a dir, era la més propera i com que té prestigi no vaig dubtar posar com a possibilitat la UB o d'altres.

Els tràmits resulten una mica costosos, perquè quan els fas per primer cop és a un moment en el qual tens molts nervis. La resta, ja als cursos superiors, resulta una mica feixuc pel fet d'haver de seguir un ordre que no coneixes: troncals, segona llengua i optativa, en segon curs Si no ho fas així, no et deixa tenir accès a les optatives. Tot i això, s'aprén de pressa.

Les assignatures més destacades pera mi són Literatura Contemporània, Literatura Medieval i Moderna, Orientació (la veig imprescindible), i Gramàtica Històrica.

Les instal·lacions permeten un bon desenvolupament. Pel que fa a mètodes d'innovació no hi ha gaire, en poesia sí, on férem jocs i competicions entre nosaltres relacionades amb el temari. No obstant això, pense que hi ha una relació força fluïda amb la majoria dels professors, fet que autentifiques quan ixes del teu grau i veus com són la resta: power points, passivitat... Estic a tercer de carrera i encara no he tingut cap docent que es dedique a llegir els seus apunts

S’han possibilitat altres activitats de formació complementària, però només en les assignatures de llengua, en què sí que ens faciliten xarrades i conferències.

D’altra banda, el pla d'estudis, en general, s'adequa de forma correcta. Tanmateix, hi ha algunes assignatures que semblen fora de lloc, com Teoria de la Literatura a primer, o el bot que hi ha entre fer Llatí a primer, no fer-ne res a segon i després una assignatura com Gramàtica Històrica.

Pel que fa a les practiques, encara no he realitzat la reunió, però al meu grau són obligatòries. La durada, pel que conec, és fins a 72 h. L'autopràcticum no està valorat en les nostres pràctiques. Malgrat això, jo volia buscar-me una editorial a Barcelona i vaig parlar amb Miquel Nicolàs i no va posar-ne cap impediment, simplement que es requereix una certa informació pel fet que aquestes noves zones de pràctiques no estan a la borsa de la Universitat de València. Les condicions no les conec en primera persona, però no són remunerades, fet que considere excessiu. No has de cobrar el mateix que altra persona perquè els teus coneixements són menors, però treballar gratuït hauria d'estar prohibit, i més quan si et toca una empresa a un lloc llunyà, et toca a tu pagar-te el desplaçament també. En resum, perds diners per anar a treballar. Sobre les possibilitats de realizar contacte, la meua experiència de buscar-me les pràctiques m'ha permés realitzar contactes professionals, però entenc que resulta un cas aïllat.

Ja havia decidit cursar un master abans de fer el grau, però a mesura que avança el grau vas veient el ventall de possibilitats, algunes que no coneixia. El Grau que vaig triar porta associat un màster homologant.

Desitge completar la meua formació amb un màster perquè crec que la meua carrera és massa teòrica per a no fer un màster en educació (per exemple). És a dir, tens molts conceptes però no tens cap assignatura que t'ajude a créixer com a docent. Aquest és un dels problemes que tenim: els de magisteri no saben la meitat però saben com impartir-ho, i els de les filologies sabem el doble però desconeixem les formes de transmetre-ho.

Pel que fa a les eixides professionals, les conec, tot i que n'he conegut més amb els anys. Conec l’existència de borses dins la facultat, i sobre les perspectives, abans en tenia menys que ara, perquè el primer quadrimestre de la carrera: Llatí, Espanyol, Orientació, Teoria de la Literatura... és molt general i no trobes un espai propi català, només amb una assignatura (Llengua Catalana), però a poc a poc vas agafant el gust pel grau, tot i que amb alts i baixos (tercer, per a la gent de literatura pura esdevé una mica carregat).