Els equips virtuals (EVs)

Durant l'última dècada, l'estudi dels EVs ha estat una àrea fèrtil i s'han desenvolupat models heurístics de rellevància a l'hora d'explicar els aspectes clau del funcionament exitós d'aquests grups. La investigació desenvolupada en els últims anys per diferents equips d'investigació, entre els quals es troba el nostre, ha focalitzat l'atenció en l'estudi diferencial d'aquests equips pel que fa als quals es comuniquen de forma convencional, és a dir "cara a cara". No obstant això, hui se sap que aquests equips virtuals tenen la seua pròpia idiosincràsia i per això, des d'una perspectiva psicosocial i positiva s'advoca per analitzar els aspectes que influeixen en el seu benestar i rendiment. La manera concreta en què l'equip virtual s'estructure (emergència de subgrups segons els processos de categorització social) així com disposar de competències emocionals per optimitzar els seus recursos (pe formació en intel·ligència emocional) es conformen com a àrees d'interès a l'hora de desenvolupar la nostra investigació.

Les comunitats virtuals (CVs)

La cooperació d'equips en les organitzacions actuals s'estén a l'intercanvi de coneixement en grups d'interès en plataformes virtuals, xarxes socials professionals o en xarxes internes d'empreses. Aquesta evidència amplia la nostra investigació cap a l'anàlisi del procés de compartir coneixement en CVs 2.0. En aquest context d'investigació té especial interès el disseny eficient de comunitats virtuals de pràctica amb vista a millorar la seva sostenibilitat. Aquestes poden definir-se com a grups creats per l'organització, amb visibilitat dels seus membres, amb propòsits comuns i orientats a compartir coneixement a través de plataformes virtuals. En aquest sentit, el nostre grup de recerca pretén indagar en els factors que afavoreixen el seu ús eficaç i apropiat per a la innovació social i la gestió del coneixement.