Amb aquesta intervenció convide a reflexionar sobre el fet de mirar-se a l’espill en un espai íntim, com és un bany públic, per evocar idees sobre la construcció de la imatge personal: com ens veiem, com ens percebem i com volem ser percebuts en l’era de la hiperconnexió digital en què tothom pateix una separació de la realitat física per la sobreexposició constant en les xarxes socials i es creen diferents avatars.
La metàfora de l’espill negre evoca la pantalla del telèfon mòbil, en què també ens reflectim constantment i elaborem diferents realitats que sovint ocasionen problemes socials i mentals. La pedra d’obsidiana, que en el seu estat natural és de color negre, al·ludeix directament al tradicional espill d’obsidiana, utilitzat antigament com a portal de connexió amb el món dels esperits i altres dimensions màgiques.
Vicente Aguado. El seu treball gira entorn de l'anàlisi de les tecnologies de poder i de control i dels seus efectes en la societat, interessant-se en el "deep state", els "mass media", les xarxes socials, els memes, el ciberesoterisme, els metaversos i les simulacions en general. La seua obra ha sigut exposada en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), Las Cigarreras i la Lonja d'Alacant i també internacionalment en la National Galleries of Scotland o en la Brennan and Griffin Gallery de Nova York, entre altres espais.
