Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Arqueologia Logo del portal

  • Facultat Geografia i Història

La Bastida dels Alcusses (Moixent): la vida dels íbers fa 2.300 anys

La bastida de les Alcusses (Moixent), de Dival

Saber com era la vida en un poblat íber de fa 2.300 anys, és possible gràcies a la recerca arqueològica desenvolupada en jaciments com el de la Bastida dels Alcusses, localitzat en el terme de Moixent. 

 

10 de de març de 2016

La Bastida dels Alcusses (Moixent), situada en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa, gaudia d'una posició estratègica en la parteix nord de la Contestania ibèrica, que li permetia controlar la via natural que comunica les terres de la costa alacantina i curs baix del riu Vinalopó amb la Meseta.

Conegut des de la primera dècada del segle XX, va ser objecte d'excavacions entre els anys 1928 i 1931, a càrrec del recentment creat Servei de Recerca Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Aquestes intenses campanyes van descobrir una part important de la seva estructura urbana, així com van proporcionar importants troballes de caràcter moble, destacant diverses planxes petites de plom amb escriptura ibèrica i sobretot, una figureta de bronze que ha passat a la posteritat com, El Guerrer de Moixent. Arran de la seua importància, el jaciment va ser declarat en 1931, Monument Històric Artístic.

El Museu de Prehistòria de València ha reunit en una monografia publicada en 2011, el resultat de les campanyes arqueològiques que han anat succeint-se en diverses etapes i que han fet d'aquest poblat una de les millors referències per conèixer la manera de vida dels íbers, incloent les espècies de fauna i flora amb les quals van conviure. Una de les dades més interessants resideix en la seua curta existència, d'amb prou feines un segle, truncada de forma violenta a mitjan segle IV a. C. 

El poblat aconseguia una superfície de sis hectàrees, delimitada per una potent muralla reforçada amb tres torres i dotada de quatre portes, una d'elles tapiada. De la seva fisonomia urbana destaca el conjunt d'habitatges, agrupades en pomes i disposades a banda i banda d'un llarg carrer. En aquests habitatges s'ha registrat una notable abundància de troballes de diversa factura (vaixella domèstica, elements de teler, armament, etc.), que aporten dades de gran interès sobre la vida quotidiana dels seus habitants.

L'activitat econòmica fonamental es basava en l'agricultura i la ramaderia. El seu emplaçament estratègic afavoria l'intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats per objectes de prestigi, com les ceràmiques gregues.

El Museu de Prehistòria de València ve desenvolupant en els últims anys una important labor en matèria de difusió de la Bastida dels Alcusses. El jaciment s'ha consolidat i fins i tot, s'ha reconstruït completament una de les seues cases. Està condicionat per a la visita i compta amb una interessant oferta de tallers didàctics. Per saber com era la vida fa 2.300 anys en el Pla dels Alcusses i la vall de l’Alforí de Fontanars, gens millor que visitar La Bastida dels Alcusses.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies