Saber com era la vida en un poblat iber de fa 2.300 anys, és possible gràcies a la investigació arqueològica desenvolupada en jaciments com el de La Bastida de les Alcusses, localitzat al terme de Moixent.

La Bastida de les Alcusses (Moixent), situada a l'extrem sud-oest de la Serra Grossa, gaudia d'una posició estratègica a la part nord de la Contestània ibèrica, que li permetia controlar la via natural que comunica les terres de la costa alacantina i curs sota del riu Vinalopó amb la Meseta.

Conegut des de la primera dècada de segle XX, va ser objecte d'excavacions entre els anys 1928 i 1931, a càrrec de l'acabat de crear Servei d'Investigació Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València. Aquestes intenses campanyes van descobrir una part important de la seva estructura urbana, així com proporcionar importants troballes de caràcter moble, destacant diverses planxes petites de plom amb escriptura ibèrica i sobretot, una figureta de bronze que ha passat a la posteritat com, El Guerrer de Moixent . Arran de la seva importància, el jaciment va ser declarat en 1931, Monument Històric Artístic.

El Museu de Prehistòria de València ha reunit en una monografia publicada el 2011, el resultat de les campanyes arqueològiques que han anat succeint-se en diverses etapes i que han fet d'aquest poblat una de les millors referències per conèixer la forma de vida dels ibers, incloent les espècies de fauna i flora amb què van conviure. Una de les dades més interessants resideix en la seva curta existència, de tot just un segle, truncada de forma violenta a mitjan el segle IV a. C.

El poblat aconseguia una superfície de sis hectàrees, delimitada per una potent muralla reforçada amb tres torres i dotada de quatre portes, una d'elles tapiada. De la seva fisonomia urbana destaca el conjunt d'habitatges, agrupades en illes i disposades a banda i banda d'un llarg carrer. En aquests habitatges s'ha registrat una notable abundància de troballes de diversa factura (vaixella domèstica, elements de teler, eines de conreu, armament, etc.), que aporten dades de gran interès sobre la vida quotidiana dels seus habitants.

L'activitat econòmica fonamental es basava en l'agricultura i la ramaderia. El seu emplaçament estratègic afavoria l'intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats per objectes de prestigi, com les ceràmiques gregues.

El Museu de Prehistòria de València ve desenvolupant en els últims anys una important tasca en matèria de difusió de la Bastida de les Alcusses. El jaciment s'ha consolidat i fins i tot, s'ha reconstruït completament una de les seves cases. Està condicionat per a la visita i compta amb una interessant oferta de tallers didàctics. Per saber com era la vida fa 2.300 anys al Pla de les Alcusses i la Vall de l'Alforí de Fontanars, res millor que visitar La Bastida de les Alcusses.