Arreu del nostre territori, trobem un gran nombre d'empremtes procedents d'un dels períodes més convulsos i tràgics de la nostra història contemporània més recent, la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

La guerra es va iniciar al juliol de 1936 com a conseqüència d'un alçament militar envers un govern establert democràticament, el govern de la Segona República (1931-1939). A partir d'aquest moment, la societat espanyola es va dividir entre els nacionals sublevats i els lleials a la República. La Guerra va finalitzar i amb ella el govern de la República, donant pas a un sistema autoritari i de caràcter feixista, la dictadura de Francisco Franco.

Els nostres paisatges contenen una gran quantitat de construccions defensives d’aquest període, com són els nius de metralladora, els antiaeris, els refugis, les trinxeres, etc., els quals són una clara evidència de la necessitat de defensa que va existir per part de la població republicana davant els violents atacs que realitzaven els nacionals.

Al terme municipal de Llíria, com a altres racons del País Valencià, trobem una gran quantitat de vestigis d'aquest conflicte bèl·lic, unes construccions que tenien com a objectiu la defensa de la ciutat i del seu Camp d'Aviació republicà, que va començar a construir-se al novembre de 1936 i que es troba a tan sols uns 4 km del centre urbà de la ciutat de Llíria. Al voltant d'aquesta infraestructura es varen construir un gran nombre d'elements defensius que facilitaren l'activitat aèria republicana en el cel edetà i la defensa de qualsevol atac feixista sobre la població.

Al terme municipal de Llíria, com a altres racons del País Valencià, trobem una gran quantitat de vestigis d'aquest conflicte bèl·lic.

La meua participació en el Màster de Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió, de la Universitat de València, em va facilitar l’elaboració d’aquest treball que es titula Paisatges de Guerra: El patrimoni de la Guerra Civil (1936–1939) a Llíria. En primer lloc, vaig realitzar un exhaustiu treball de camp pel terme municipal de la capital de la comarca del Camp de Túria, i així poder inventariar totes les restes arqueològiques d'aquest període (uns 43 elements patrimonials han sigut inventariats). Seguidament es va recollir tota la informació disponible respecte al paper que va tindre la ciutat de Llíria durant la II República i la Guerra Civil, i la importància que va tenir el Camp d'Aviació a la Batalla de Terol. En últim lloc, i com a objectiu principal d'aquest treball, es varen traçar cinc itineraris culturals que ens permeten conéixer aquest patrimoni, que es troba en un estat molt deficient de conservació i, per tant, és necessària la visibilització i la posada en valor d'aquestes restes històriques, ja que estem davant de paisatges de guerra que ens aporten gran informació sobre aquest procés bèl·lic.

Avui dia, Llíria està treballant per la recuperació d'aquestes construccions que havien caigut en la desmemòria col·lectiva i que es mostraven invisibles per a la societat. S'estan netejant diversos nius i condicionant aquests paisatges de guerra per a facilitar la visita d’aquells interessats per la història.

Avui dia, Llíria està treballant per la recuperació d'aquestes construccions que havien caigut en la desmemòria col·lectiva i que es mostraven invisibles per a la societat.

Per últim, agrair l'ajuda i el reconeixement de diverses institucions públiques, com la Universitat de València i l'Ajuntament de Llíria, així com un gran nombre de persones que han fet possible la recuperació d'aquesta part de la nostra història que havia sigut silenciada per les elits polítiques en els darrers anys.

Jordi Romero