Logo de la Universdad de Valencia Logo Máster en Patrimonio Cultural: Identificación, Análisis y  Gestión Logo del portal

Música medieval: una gran desconeguda

L'edat mitjana és coneguda com l'època dels clarobscurs del coneixement. L'accés als mitjans d'informació, els llibres, estava enclaustrat als convents. L'Església era la posseïdora del coneixement. Per això, avui dia no sabem exactament com sonava la música al començament de l'edat mitjana. Tanmateix, alguns músics i experts d'Anglaterra han publicat recentment una peça reconstruïda a partir d'un manuscrit del segle XI.

18 de julio de 2016

Aquesta pàgina/partitura, perduda durant 142 anys i redescoberta ara fa no gaires dies, ha permès a tres investigadors reescriure aquesta música, tal com consideren que havia de sonar en aquells temps.

Sam Barrett, de la Universitat de Cambridge, ha treballat durant més de 20 anys en la recuperació de melodies de les “Cançons de Cambridge” del segle XI, la part final d'una antologia de textos en llatí.  D’aquest manuscrit, precisament, és d’on s'ha recuperat una pàgina clau. El 1982 un expert anglès va trobar el full d'aquest manuscrit mentre visitava una biblioteca de Frankfurt (Alemanya). La seua desaparició va ser deguda al fet que, el 1840, un estudiós alemany va visitar Cambridge, va arrancar el full del manuscrit de les “Cançons de Cambridge”  i se’l va emportar a Alemanya. Els càntics procedien de Renània.

Recentment, un conjunt ha interpretat aquesta música a Cambridge, per primera vegada des de fa 1.000 anys. La melodia ha estat afegida a les pàgines de l'obra mestra del filòsof romà Boeci, De consolatio philosophiae, escrita al segle VI, quan es trobava sota arrest domiciliari esperant de ser executat per haver comès traïció.

Els experts desconeixen si el filòsof cristià va posar en algun moment música a la seva obra magna, encara que de fet va escriure sobre música en altres documents. La gent de l'època medieval, però, sí que va posar música als passatges poètics de De consolatio philosophiae i als versos d'altres autors.

La De consolatio philosophiae està considerada l'última gran obra de l'època clàssica. Va ser un dels llibres més llegits i influents de l'edat mitjana. Tracta sobre l'existència del mal al món de Déu, la volubilitat de la fortuna i les naturaleses de Déu i de la felicitat.

Recordem que els compositors medievals van deixar, per escrit, nombrosos passatges dels clàssics (Virgili o Horaci, la recuperació d'Aristòtil…), d'autors antics tardans, de textos medievals i de cançons i laments d'amor. Tanmateix, un músic d'avui dia no pot utilitzar una peça de música medieval, llegir-la i interpretar-la, perquè es desconeixen els tons dels neumes, és a dir, com eren d’aguts o greus aquests sons. En l'escala musical actual, el to es mesura escrivint les notes més greus a la part inferior del pentagrama i les més agudes a les línies superiors.

El misteri sobre la forma que adoptava la música fa segles, per tant, és total. Entre els segles IX i XIII, els compositors escrivien la música en neumes, diferents de les notes que coneixem avui dia. A part dels neumes, es confiava a la bona memòria dels músics per recordar i comunicar a altres intèrprets les melodies (és per aquest motiu que el mester de joglaria fóra tan important en la transmissió de la cultura popular durant generacions).

“Aquest full en particular, arrancat ‘accidentalment’ de la Biblioteca de la Universitat de Cambridge per un acadèmic alemany a la dècada de 1840, constitueix una peça clau del trencaclosques, en la mesura en què es té intenció de recuperar aquestes cançons”, explica el Dr. Barret. “Després de redescobrir el full de les Cançons de Cambridge, ens quedava donar el salt final al so. Han arribat fins a nosaltres vestigis de repertoris de cançons perdudes, però no el record auditiu en què es recolzaven. Coneixem els perfils de les melodies i molts detalls sobre com es cantaven, però no els tons precisos que les integraven.”

El Dr. Barrett va assajar fragments de la melodia per a De consolatio philosophiae de Boeci, i va treballar també amb Benjamin Bagby, del Lost Songs Project (‘Projecte Cançons Perdudes’), que al seu torn és membre de Sequentia, un trio musical que ha recuperat altres cançons medievals. El Lost Songs Project ha aconseguit rescatar melodies llunyanes en el temps, entre les quals Beowulf i Carmina Burana.

 

Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies