
Les societats modernes conviuen diàriament amb la influència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, la qual cosa ens obligada a plantejar noves formes d'educar a les noves generacions, començant pels propis docents.
11 may 2016
És impossible comprendre un món en el qual les TIC no formen part de l'estructura de la nostra societat. Per açò, els centres educatius i els docents han d'estar cada dia més preparats, no solament per afrontar els reptes que deriven d'aquesta nova estructura, sinó per a adaptar-se a una nova forma d'ensenyar.
Sota aquesta premissa, el professor del Màster en Polítiques, Gestió i Direcció d'Organitzacions Educatives, Jesús Modest Suárez, ha realitzat un estudi de recerca en col·laboració amb altres experts en la matèria; per a poder determinar en quin nivell de coneixement de les TIC es troben els docents valencians d'avui.
L'estudi s'ha realitzat a través d'una enquesta feta a 868 professors de la Comunitat Valenciana, de diferents edats, gèneres i centres educatius. Les dades de l'estudi han sigut:
Sexe |
Professors (44%), Professores (56%) |
Edat |
mitjana 40,9 a. [Rang 20-65] |
Experiència professional |
mitjana 15,5 anys [Rang 1-41] |
Tipus de centre |
Públic (70,3%), Privat-Concertat (29,7%) |
Freqüència d'ús de l'ordinador |
Una vegada o menys al mes (25,9%) Diverses vegades al mes o setmanalment (27,5%) Diverses vegades a la setmana (28,7%) Diàriament (17,9%) |
Etapa educativa |
Primària (39%) [H (34,8%), M (65,2%)] edat mitjana 41 a. Secundària (38,7%) [H (52%), M (48%)] edat mitjana 39,7 a. Batxillerat (22,4%) [H (56,3%), M (43,7%)] edat mitjana 42,01 a. |
Accés regular a l'aula d'informàtica |
Sí (52,3%) No (47,7%) |
Els resultats de l'estudi han exposat diversos punts estructurals interessants. En primer lloc, el resultat més important és que el nivell de coneixement i maneig de les TIC per part del professorat valencià és d'usuari mitjà. Es tracta d'un resultat molt polaritzat, ja que es troben casos de docents amb un nivell molt alta i d'uns altres amb un nivell pràcticament nul, la qual cosa genera una mitjana relativament baixa.
En aquest sentit juga un paper important el canvi generacional que s'està realitzant en els últims anys. Les noves generacions de docents s'han criat ja en un món altament tecnològic, per la qual cosa el seu maneig d'aquestes eines és molt més freqüent.
Un altre punt a tenir en compte és que les competències tecnològiques i les competències pedagògiques no sempre van de la mà. Que una persona siga capaç de manejar-se molt bé amb les TIC no significa, necessàriament, que sàpia aplicar aqueixos coneixements a l'àmbit de l'educació.
La integració de les TIC en els centres educatius és summament important, i ho és més cada dia. Però no es tracta solament de posar ordinadors o tablets en els col·legis, sinó d'ensenyar-li als professors com utilitzar aqueixes eines al seu favor, i com convertir les TIC en un braç més de l'ensenyament. No es tracta d'afegir un element extern, sinó de convertir-ho en òrgan integrat en la nostra forma d'educar. I, per a açò, cal començar, primer, pels propis educadors.